Política

Merkel i Macron perpetuen l’eix francoalemany en temps de feblesa a la UE

Els dos mandataris signen el Tractat d’Aquisgrà, continuador del d’Adenauer i De Gaulle

El ‘Brexit’ i les protestes contra el president marquen la cerimònia

“Són temps especials per a Europa, que per primer cop afronta un abandonament –el britànic– i necessita donar respostes als populismes i als nacionalismes”, deia la cancellera Angela Merkel des de la sala de la coronació d’Aquisgrà, escenari habitual de les entregues del premi Carlemany a personalitats o institucions destacades en l’europeisme. “Obrim un nou capítol en les nostres relacions, necessari davant situacions doloroses com el Brexit del Regne Unit”, hi va afegir el president Emmanuel Macron, minuts abans d’estampar la seva firma al Tractat d’Aquisgrà, destinat a revitalitzar l’eix francoalemany, el motor tradicional d’una UE més afeblida que mai.

A Macron, que onze mesos enrere va rebre en aquell mateix saló el premi Carlemany, aleshores com a representant d’una nova i teòricament dinamitzadora classe política europea, l’havien acompanyat en l’entrada a l’ajuntament d’aquesta ciutat, fronterera amb Holanda i Bèlgica, els xiulets a distància d’un centenar d’armilles grogues. A Merkel se la veia relaxada, com acostuma a estar des que va organitzar una retirada progressiva del poder al seu gust, amb la continuadora Annegret Kramp-Karrenbauer com a líder del seu partit conservador i determinada a acabar el seu quart mandat com a cancellera.

El Tractat d’Aquisgrà vol ser una actualització del que l’any 1963 van signar l’aleshores canceller Konrad Adenauer i el president francès Charles de Gaulle. Havien passat 18 anys des de la fi de la II Guerra Mundial i els dos líders van segellar així la reconciliació entre dos estats veïns que feia segles que ensangonaven Europa com a enemics.

Al general francès li va costar cinc anys convèncer l’alemany que un eix fort francoalemany no anava en contra de la vocació transatlàntica d’Adenauer. El canceller alemany, que havia estat inhabilitat políticament en temps del Tercer Reich nazi, temia que massa sintonia bilateral amb París no agradés a Washington. De Gaulle havia aconseguit vèncer les seves pors cinc mesos abans, en un discurs davant estudiants en favor de la reconciliació entre veïns.

L’Europa actual no és la de De Gaulle i Adenauer. És la del Brexit, la de les protestes contra Macron i la d’una cancellera veterana que s’ha posat data de caducitat. L’aniversari del Tractat de l’Elisi, el 22 de gener del 1963, era la data marcada per revitalitzar l’eix París-Berlín.

Tractat de cooperació i integració entre Alemanya i França és el títol del document firmat a Aquisgrà, que referma l’amistat entre els dos aliats com a “fonamental per a una UE unida, eficient, sobirana i forta”, determinada a teixir una xarxa sense precedents en les relacions bilaterals. Una xarxa que va de l’àmbit polític a l’econòmic, passant per la lluita contra el canvi climàtic i pels lligams culturals entre dos estats amb llengües diferents –cap de les dues són dominants a escala internacional– que aposten pel multilateralisme i que volen promoure una convergència “fiscal, econòmica i social”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Arrimadas salta a Madrid fent una escala a Waterloo

madrid

El dia dels cotxes danyats

Barcelona

Violència i tensió a Veneçuela

Buenos Aires

El POUM de Blanes preveu doblar el nombre de places d’hotel

blanes

Els familiars no se’n refien

Barcelona

L’atac dels fiscals a Òmnium fa que se’n dispari el nombre de socis

barcelona
BANYOLES

Ibarretxe recomana unitat

El Congrés inicia el camí per revocar la declaració d’emergència de Trump

Washington

Sobiranistes farà un partit que xocarà amb els comuns

barcelona