Política

Merkel i Macron perpetuen l’eix francoalemany en temps de feblesa a la UE

Els dos mandataris signen el Tractat d’Aquisgrà, continuador del d’Adenauer i De Gaulle

El ‘Brexit’ i les protestes contra el president marquen la cerimònia

“Són temps especials per a Europa, que per primer cop afronta un abandonament –el britànic– i necessita donar respostes als populismes i als nacionalismes”, deia la cancellera Angela Merkel des de la sala de la coronació d’Aquisgrà, escenari habitual de les entregues del premi Carlemany a personalitats o institucions destacades en l’europeisme. “Obrim un nou capítol en les nostres relacions, necessari davant situacions doloroses com el Brexit del Regne Unit”, hi va afegir el president Emmanuel Macron, minuts abans d’estampar la seva firma al Tractat d’Aquisgrà, destinat a revitalitzar l’eix francoalemany, el motor tradicional d’una UE més afeblida que mai.

A Macron, que onze mesos enrere va rebre en aquell mateix saló el premi Carlemany, aleshores com a representant d’una nova i teòricament dinamitzadora classe política europea, l’havien acompanyat en l’entrada a l’ajuntament d’aquesta ciutat, fronterera amb Holanda i Bèlgica, els xiulets a distància d’un centenar d’armilles grogues. A Merkel se la veia relaxada, com acostuma a estar des que va organitzar una retirada progressiva del poder al seu gust, amb la continuadora Annegret Kramp-Karrenbauer com a líder del seu partit conservador i determinada a acabar el seu quart mandat com a cancellera.

El Tractat d’Aquisgrà vol ser una actualització del que l’any 1963 van signar l’aleshores canceller Konrad Adenauer i el president francès Charles de Gaulle. Havien passat 18 anys des de la fi de la II Guerra Mundial i els dos líders van segellar així la reconciliació entre dos estats veïns que feia segles que ensangonaven Europa com a enemics.

Al general francès li va costar cinc anys convèncer l’alemany que un eix fort francoalemany no anava en contra de la vocació transatlàntica d’Adenauer. El canceller alemany, que havia estat inhabilitat políticament en temps del Tercer Reich nazi, temia que massa sintonia bilateral amb París no agradés a Washington. De Gaulle havia aconseguit vèncer les seves pors cinc mesos abans, en un discurs davant estudiants en favor de la reconciliació entre veïns.

L’Europa actual no és la de De Gaulle i Adenauer. És la del Brexit, la de les protestes contra Macron i la d’una cancellera veterana que s’ha posat data de caducitat. L’aniversari del Tractat de l’Elisi, el 22 de gener del 1963, era la data marcada per revitalitzar l’eix París-Berlín.

Tractat de cooperació i integració entre Alemanya i França és el títol del document firmat a Aquisgrà, que referma l’amistat entre els dos aliats com a “fonamental per a una UE unida, eficient, sobirana i forta”, determinada a teixir una xarxa sense precedents en les relacions bilaterals. Una xarxa que va de l’àmbit polític a l’econòmic, passant per la lluita contra el canvi climàtic i pels lligams culturals entre dos estats amb llengües diferents –cap de les dues són dominants a escala internacional– que aposten pel multilateralisme i que volen promoure una convergència “fiscal, econòmica i social”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Govern impulsarà l’Espai Català Transfronterer amb la Catalunya Nord

ORIOL JUNQUERAS
CAP DE LLISTA D’ERC A LES ELECCIONS GENERALS DEL 28-A

“El 28-A és un altre plebiscit, repressió o democràcia”

barcelona

El debat confronta el bloc del diàleg i el de la crispació

barcelona

ERC busca el ‘sorpasso’ en l’hegemonia municipalista

barcelona
L'altra cara del judici
LES DECLARACIONS

Crònica d’una empresa en situació crítica

la crònica

El groc va ser el menys important

Dídac Nadal
Candidat de Junts per Tarragona a l'alcaldia

“Una llista unitària sense ERC i la CUP perdia el sentit”

Tarragona

Empat tècnic de llistes entre ERC i JxCat a les municipals

girona

Escòcia planteja tornar a votar

Londres