Política

Trapero defensa que el dispositiu de l’1-O era “conjunt” i que “no tenia altra finalitat” que complir l’ordre judicial

El major afirma que el cordó policial que van oferir a la secretària per sortir d’Economia era “segur”

Anuncia que respondrà a les preguntes de totes les parts en la seva declaració com a testimoni al Suprem

Declara al judici de l’1-O vestit de paisà i acompanyat de la seva advocada, Olga Tubau

L’excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, ha defensat –a preguntes de la fiscalia- que l’operatiu dissenyat pel cos per a l’1-O no tenia “altra finalitat” que complir les instruccions de la fiscalia i del TSJC. Ara bé, en tot moment ha remarcat que l’ordre s’adreçava conjuntament a Mossos, policia espanyola i Guàrdia Civil. “Ens hauria encantat més resultats, hi havia els que vam poder entre tots”, ha dit Trapero, per remarcar que entenia que la responsabilitat era compartida. A més, ha explicat que ens les reunions de coordinació amb la resta de cossos –a les que anava el seu segon, el comissari Ferran López- van “pactar” que els dies previs l’actuació seria de Mossos i que l’1-O “el gruix de l’ordre públic” requeia en Guàrdia Civil i CNP, perquè tenien 6.000 agents vinguts d’arreu i els Mossos només entre 800 i 1.000 (d’ordre públic).

A preguntes de la fiscalia, Trapero ha remarcat que tots tres cossos estaven ordenats per la interlocutòria de la magistrada Mercedes de Armas del dia 27 de setembre a actuar com a policia judicial “de manera indistinta”. De fet, ha explicat que la magistrada els va comunicar només de paraula que Pérez de los Cobos seria “el supervisor” i que Trapero va fer-li veure que això no estava escrit a la interlocutòria. “Va anar al despatx i va venir amb un nou escrit, va trencar l’anterior i va dir que el vigent era aquest”, ha relatat. Llavors, segons Trapero, “quedava clar” que els tres cossos actuaven com a policia judicial i que podien fer “qualsevol funció” que se’ls atorgués, sota la “supervisió” del coronel Pérez de los Cobos. “Hem diu que és un únic dispositiu, no tres”, ha puntualitzat el major.

Trapero ha reconegut que la seva actuació amb Pérez de los Cobos “no havia estat encertada” i que hi havia moments de “tensió dialèctica” i que, per tant, va veure com un “alliberament” que el comissari Ferran López li proposés anar ell a les reunions de coordinació.

El major del Mossos també ha explicat que va comunicar directament al fiscal en cap que no compartia la designació del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos com a coordinador de l’operatiu de l’1-O. Segons ha dit, veia que era un càrrec “de tipus polític” i que no tenia experiència “operativa”. Per això, ha dit que va enviar un comunicat intern a tot el cos el 23 de setembre per dir que no es compartia el criteri del fiscal José María Romero de Tejada perquè hi havia “intranquil·litat” al cos perquè es pensaven que estaven sota ordres d’un coronel que no era “un comandament natural”. Tanmateix, ha afirmat que es va “respectar” des del primer moment la designació de Pérez de los Cobos. “Una cosa és considerar que no venia del món operatiu i creure que hi havia milers de persones entre els tres cossos amb més experiència i una altra diferent és no acceptar l’ordre de la fiscalia”, ha assenyalat.

A preguntes del fiscal Javier Zaragoza, ha explicat que en una reunió el dia 23 a la fiscalia va fer una defensa del cos davant de la designació de Pérez de los Cobos. “Probablement la defensa va ser poc encertada i amb paraules que no eren les correctes”, ha reconegut. Però Trapero ha volgut explicar el context de la reunió. “Se m’està dient com haig de fer les coses des d’un òrgan que em trobo allà sense previ avís i hi ha confusió al cos sobre si ens està dirigint algú extern”, ha detallat. Per això, Trapero ha reconegut que no va estar “encertat” però que “l’esperit” era el de defensar el cos i explicar que es volia fer “el millor possible”.

En aquesta línia, ha reconegut que aquella reunió va tenir “moments de certa tensió dialèctica” i que van estar discutint també sobre l’ús e la força. Llavors, valoren aquesta situació amb el seu número 2, Ferran López, i ell se li ofereix per anar a partir de llavors a les reunions de coordinació amb Pérez de los Cobos. “Crec que és la millor opció perquè no estic fent un bon paper amb De los Cobos i ho vaig viure com un alliberament”, ha explicat. A més, ha afegit que tenia “total confiança” del criteri de López i no li dona cap indicació.

Trapero ha relatat com, el dia 21 de setembre en una reunió a la fiscalia, en el moment que arriba Pérez de los Cobos el porta a un despatx, on li comença a fer “indicacions” i ha dir el que posteriorment li transmetrien els fiscal. “Li vaig dir que m’havien convocat els fiscals amb els tres caps de la policia, que ningú m’havia dit que hi seria ell i que m’estava donant indicacions”, ha explicat. Li va demanar, ha afegit, que tot el que li hagués de dir ho fes davant dels fiscals. En la reunió, el ministeri públic va verbalitzar que el coronel de la Guàrdia Civil faria “les funcions de coordinació”.

A preguntes del fiscal, també ha dit que ni el secretari general d’Interior ni el seu cap de gabinet van corregir informes que els havien enviat sobre el compliment de les instruccions de fiscalia sobre l’1-O. “Els informes se’ls enviaven tancats i no hi havia possibilitat, igualment no ho hauria admès”, ha dit.

Trapero ha acusat l’exconseller d’Interior Joaquim Forn d’actuar amb “un punt d’irresponsabilitat” quan va declarar el 19 de juliol que els Mossos permetrien que els ciutadans votessin “amb normalitat” l’1-O. “Són unes manifestacions que encaixen molt malament, especialment quan els dies avancen i arriben ordres judicials concretes”, ha manifestat. Trapero ha recordat que aquelles declaracions van desembocar amb un comunicat a iniciativa del cos per dir que “no estaven d’acord” amb el conseller. “Al final és un polític i fa el que creu però penso que hi havia un punt d’irresponsabilitat, però el cos té la força que té”, ha manifestat. També creu que l’antecessor de Forn, Jordi Jané, va dimitir al juliol del 2017 perquè no volia “córrer cap risc” per la “deriva política”. “Estàvem incòmodes els dos i en parlàvem feia temps”, ha reconegut. També creu que aquest motiu va forçar la sortida del director de la policia, Albert Batlle.

Dispositiu per facilitar la sortida de la secretària judicial

El major Trapero, ha defensat en resposta a les preguntes de l’acusació popular al Tribunal Suprem que el cordó policial que van muntar el 20-S a la nit per facilitar la sortida de la secretària judicial era “segur”. En aquest sentit, ha recordat que aquest dispositiu estava format per agents antidisturbis, amb un altre cordó de voluntaris que impedien el contacte directe entre manifestants i policies i amb una vintena d’agents de paisà que també acompanyarien la comitiva dins de la “càpsula”.

Trapero ha relatat que es va decidir desmuntar el dispositiu perquè des de la comitiva els informaven que tenien problemes tècnics per clonar ordinadors i que podia “durar hores”. Per això, van ordenar retirar el cordó. Després, segons Trapero, van oferir “l’alternativa” pel teatre Coliseum per “estalviar temps” i no haver de tornar a muntar el passadís de la Brimo.

També ha explicat que “s’implica personalment” en el dispositiu després de trucades del president del TSJC, Jesús María Barrientos, “preocupat” per les imatges que veia.

El major dels Mossos ha indicat que es van produir alguns “mals entesos” perquè s’havia demanat a la comitiva que els avisessin amb una o dues hores de marge per preparar la sortida. També ha dit que van canviar d’opinió en diverses ocasions, ja que els transmetien que volien sortir junts, llavors només els agents amb els cotxes (un fet que era “impossible”, ha dit, perquè caldria entrar grues a la manifestació) i llavors només la secretària sola.

Segons ha relatat, quan la comitiva comunica que ha acabat la feina, el cap de mediació dels Mossos, Xavier Pastor, li comunica que han trobat una “sortida alternativa” per la planta 2 de la conselleria. “Em vaig molestar perquè jo havia preguntat abans si hi havia sortida alternativa i em va dir que no”, ha explicat. Llavors, i arran de la trucada del jutge, ha detallat que va parlar amb l’inspector i li ofereixen a la secretària l’alternativa de sortir per allà. “Era per estalviar-nos el temps de tornar a muntar el cordó”, ha dit.

El secretari general de Vox, Javier Ortega Smith, ha demanat detalls dels efectius desplegats i Trapero ha xifrat en unes 300 les unitats d’ordre públic, entre la Brigada Mòbil i l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO), que es van desplegar a les immediacions del departament d’Economia aquell dia. Les dues primeres unitats, uns 12 agents, ha dit que van arribar entre les nou del matí i dos quarts de deu.

Trucades amb Sànchez i Barrientos

A preguntes de Vox, també ha reconegut que va mantenir trucades amb el llavors president del TSJC, Jesús María Barrientos, el fiscal en cap de Catalunya, José María Romero de Tejada. Amb Sànchez ha dit que n’hi va haver “diverses”, i també alguns “intents”. La primera trucada amb Sànchez ve precedida de l’avís de l’exconseller Forn, que li va dir que el trucaria perquè estava “mediant”. “Em truca i em diu que en la mesura que pugui i amb la gent que té pot intentar ajudar”, ha explicat.

També ha dit que arran de la trucada amb Barrientos, ja a les cinc de la tarda, s’implica “més i a nivell personal”. “Jo m’implico més perquè rebo aquesta trucada i m’implico personalment més que en una altra concentració”, ha explicat.

Dispositiu Àgora

A preguntes de l’acusació popular, Trapero ha explicat en què va consistir el dispositiu Àgora, que es va començar a treballar al juliol davant del fet que a Catalunya “es vivia una època de certa tensió social, on passaven incidents sobretot en concentracions i manifestacions de grups antagonistes, persones que feien pintades i escratxes”. “Era previsible que anés en augment i es dissenya un dispositiu governatiu”, ha dit, amb l’objectiu de protegir persones i dependències institucionals de la Generalitat, de l’Estat i del Poder Judicial.

El dispositiu va entrar en vigor a mitjans de setembre, amb uns dies de retard pels atemptats de l’agost, i estava previst que acabés el 15 d’octubre. L’1-O, ha indicat Trapero, era “un més dels fets” que es van tenir en compte.

El major decideix declarar

L’excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, ha anunciat que respondria com a testimoni a les preguntes de totes les parts al judici de l’1-O que se celebra al Tribunal Suprem. Per la seva condició d’investigat per l’Audiència Nacional, es podria haver acollit al seu dret de no declarar, com han fet altres testimonis que estaven investigats pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona.

Tot i això, ha optat per respondre les preguntes de totes les parts. Trapero ha estat sol·licitat com a testimoni per l’acusació popular exercida per Vox, el primer a preguntar, i les defenses de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Joaquim Forn.

El major declara al Suprem vestit de paisà i acompanyat de la seva advocada, Olga Tubau, que ha intentat intervenir al principi però el president, Manuel Marchena, li ho ha evitat. Marchena ha puntualitzat que només podia dir a Trapero quina pregunta pot contestar i quines no.

El major dels Mossos d’Esquadra havia mantingut fins al final la incògnita si declararia. Fonts properes al major apuntaven que tenia ganes de fer-ho, però la seva defensa no va aclarir quina opció acabaria prenent. Trapero ha decidit explicar-se al Suprem abans no sigui jutjat a l’Audiència Nacional, judici que encara no té data.

Trapero s’enfronta a 11 anys de presó en aquell tribunal, acusat de rebel·lió per la Fiscalia. En la mateixa causa estan acusats l’exsecretari general d’Interior Cèsar Puig, l’exdirector general de la Policia Pere Soler i la intendent Teresa Laplana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Eurocambra aprova la nova directiva sobre els drets d’autor a Internet

Estrasburg

Reguant i Baños demanen anul·lar la sanció per negar-se a respondre Vox al Suprem al·legant “objecció de consciència”

Donen 24 hores per retirar llaços i estelada de l’Ajuntament de Lleida

International Trial Watch denuncia la durada excessiva d’algunes sessions del judici de l’1-O

Barcelona

UGT i CCOO creuen que un nou 155 seria “una involució” a la qual caldria “fer-hi front”

La CUP denuncia amenaces a un conseller de districte del partit a Barcelona

Barcelona

Baena admet que no va ordenar intervenir a Economia el 20-S perquè “no es va arribar a accedir a la conselleria”

madrid

L’investigat per formar part d’una mesa electoral l’1-O a Roquetes demana l’arxivament de la causa

tortosa

El Suprem rebutja la petició de Torra de suspendre de manera cautelaríssima els acords de la JEC

Madrid