Política

Querelles encreuades pels llaços

Torra posa un contenciós i anuncia la via penal contra la JEC per prevaricació per haver-lo portat a la fiscalia

El govern respon posant una tercera pancarta al Palau a favor de la llibertat d’opinió i d’expressió

Torra presentarà la querella contra la JEC per prevaricació

L’afer de les pancartes, llaços grocs, llaços multicolors, missatges i banderes diverses ja s’ha judicialitzat definitivament. Dues hores abans de les tres de la tarda, el nou termini que va imposar dijous la Junta Electoral Central (JEC), es va retirar la segona pancarta que tapava la inicial del Palau de la Generalitat, de manera que es complien les ordres de l’organisme electoral sense que haguessin de veure els Mossos dalt del balcó. En tot cas, aquesta segona pancarta va aparèixer unes hores desprès a la façana d’un edifici particular de la plaça de Sant Jaume. El president va anunciar en un comunicat que la setmana vinent presentarà “una querella per un presumpte delicte de prevaricació d’aquest organisme de l’Estat”. L’argument era que les resolucions de la JEC “són manifestament injustes perquè són arbitràries”, ja que l’obligaven a treure un cartell, per una greu vulneració de la llei, però “no veuen cap irregularitat en el fet que un partit polític faci campanya des de l’estrada del Tribunal Suprem, on dos membres de la JEC estan jutjant diversos candidats a les pròximes eleccions espanyoles”.

Aquesta era la resposta del president a l’anunci que la JEC havia fet el dia abans d’obrir la via penal contra ell per un delicte de desobediència i que ahir es va concretar en l’ordre que la fiscal general de l’Estat, María José Segarra, va donar al fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, perquè posés immediatament la querella que li pot comportar una inhabilitació de càrrec públic de dos anys. Una responsabilitat penal “derivada de l’incompliment conscient i reiterat” dels acords presos per la junta els dies 11 i 18 de març del 2019, que li ordenaven retirar, només, els llaços grocs i les estelades, a petició de Ciutadans. Sempre jugant amb el temps, i al límit, com ha anat fent en tota aquesta polèmica, el president va obeir el darrer requeriment de la JEC, que el dia abans havia ampliat el catàleg de la simbologia vetada inicialment, precisament resolent un tercer paquet d’al·legacions presentada per la Generalitat en les quals li feia avinent que no quedaven ni estelades ni llaços grocs a cap edifici.

Nou desafiament

Però Torra va portar el desafiament més enllà de la querella, ja que també va presentar ahir un recurs contenciós administratiu contra la decisió de la JEC i en el qual demana la suspensió immediata dels seus acords. I si amb això no n’hi hagués prou, pocs minuts després de les tres de la tarda va manar penjar una tercera pancarta, després de retirar les dues anteriors, al balcó de la façana del Palau de la Generalitat, en qual es podia llegir “Llibertat d’opinió i d’expressió. Article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans”. Ho van fer el director de l’Oficina del President, Joan Ramon Casals, i el membre de l’equip de comunicació de Torra Pere Cardús. El president, en el seu comunicat, ja havia deixat clar que no s’aturaria “en la defensa de la llibertat d’expressió, amb totes les conseqüències que hagi d’assumir”, i feia una denúncia d’un Estat espanyol “demofòbic que vulnera els drets civils més elementals dels catalans, inclòs el dret d’autodeterminació”. La decisió era beneïda pel president a l’exili, Carles Puigdemont, que coincidia en l’anàlisi que la polèmica demostrava “l’actitud de l’Estat amb els drets fonamentals”.

Al matí, en diversos edificis de la Generalitat es van despenjar els símbols, pancartes, fotos i llaços. I a Girona, l’Ajuntament va decidir a la tarda, un cop la junta electoral de zona va desestimar les seves al·legacions, substituir la pancarta de suport als presos polítics i exiliats per una amb el lema “Llibertat d’expressió”, com ja va fer el 21-D.

La darrera acció de Torra també va ser la resposta a les declaracions de l’oposició durant el matí. Carlos Carrizosa havia atribuït a “un triomf de Ciutadans” la retirada de la pancarta amb el llaç blanc, i demanava que s’actués també als ajuntaments, mentre la candidata del PP per Barcelona en les eleccions del 28-A, Cayetana Álvarez de Toledo, manifestava “el valor pedagògic de la presó i de la inhabilitació”, i entenia que Torra s’havia doblegat davant la realitat, no donant cap recorregut a la querella que havia presentat Torra, que va qualificar de “propaganda i un intent de salvar la cara”. El portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, per la seva banda, li reclamava que pensés en “polítiques per millorar la vida de la gent” i deixés de “marejar la perdiu”.

Silenci a Madrid

A La Moncloa, i després del Consell de Ministres, només van poder valorar part de les actuacions del president Torra, ja que quan va comparèixer la portaveu del govern, Isabel Celaá, només havia transcendit que s’havien retirat les pancartes i que havia anunciat la querella, però encara no havia posat la nova pancarta. Celaá va sortir al pas de les crítiques rebudes per l’oposició de deixadesa, assegurant que l’executiu socialista havia estat “absolutament diligent i eficaç”, al servei de la JEC, i “no hi ha hagut passivitat”. Però va descartar fer cap valoració sobre la decisió de Torra de presentar la querella. El president Pedro Sánchez, des de Brussel·les, es va expressar en la mateixa línia, ja que “en un sistema de dret garantista, Torra té les opcions que consideri”. Per a ell, la polèmica sobre els llaços i les pancartes demostra que “el problema a Catalunya és de convivència” i les institucions han de “salvaguardar” la neutralitat de les institucions públiques.

Sí que va ser bel·ligerant el candidat de Cs, Albert Rivera, que va aprofitar la polèmica per afirmar que si governa Espanya “els comitès de defensa de la república (CDR) no camparan com els plagui, no hi haurà ni un llaç groc i s’acabarà l’adoctrinament” a les escoles.

No m’aturaré en la defensa de la llibertat d’expressió, amb totes les consqüències que hagi d’assumir
Quim Torra
PRESIDENT DE La GENERALITAT
Espanya és un sistema garantista i tothom té dret a acudir als tribunals si així ho desitja
Isabel Celaá
PORTAVEU DEL GOVERN ESPANYOL
Si soc president no hi haurà ni un llaç groc i s’acabarà l’adoctrinament als col·legis de Catalunya
Albert Rivera
CANDIDAT DE CIUtadans

Els Mossos fan retirar símbols en centres educatius

Els Mossos van rebre instruccions de la JEC de dirigir-se a tots els edificis públics de la Generalitat, i les van complir entrant a diversos departaments, com ara els de Justícia i Agricultura. A la tarda, i com recollien les xarxes socials, també ho van fer en diferents centres d’atenció primària, instituts i escoles púbiques per retirar o esborrar llaços grocs i simbologia “partidista”. Ho van fer a l’institut de les Borges Blanques, al de Caldes d’Estrac, en centres de Badalona, Terrassa i Perafita, entre d’altres. La Intersindical-CSC va condemnar la “irrupció” de la policia, així com la “persecució ideològica dels docents independentistes”. I demanarà explicacions al conseller d’Interior, Miquel Buch, i al d’Educació, Josep Bargalló, pel que considera una pràctica abusiva.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
MONTSERRAT NEBRERA
PROFESSORA DE DRET CONSTITUCIONAL

Un espai per a l’esperança

JOSEP HUGUET
EX-CONSELLER DE LA GENERALITAT

“El simbolisme i els vots no faran cedir l’Estat”

manresa

Macron mira de forçar el diàleg entre Washington i Teheran

París
França
Efemèride del segle XX

“El dia més bell”

PARÍS

Bonvehí acusa ERC d’aparcar la independència i abraçar tesis de CDC

Barcelona
Societat

Contagiar-se del trauma

barcelona

Avancem cap a la dreta?

barcelona
França
Efemèride del segle XX

“El dia més bell”

París
Ðos anys de l’èxode
dels rohingyes fugint del genocidi birmà

Un retorn sense garanties

DACCA