Política

El tinent coronel Baena parla de “clima d’insurrecció” a partir del 20-S i diu que Catalunya era un “polvorí”

Reconeix que com a policia judicial investigava el procés des del novembre de 2015 a instàncies de la fiscalia de l’Audiència Nacional

“Els policies que teníem un mínim de responsabilitat sabíem que qualsevol incident petit podia derivar en una escalada incontrolable”, assegura

El cap de la policia judicial a Catalunya, el tinent coronel Daniel Baena, ha dit que els fets del 19 i 20 de setembre del 2017 van marcar “un abans i un després” en les manifestacions contra les actuacions que estava fent la Guàrdia Civil per evitar el referèndum. Segons Baena, el registre a Unipost va ser “un cop dur” per als preparatius de l’1-O i a partir de llavors, ha afirmat, el clima de les mobilitzacions va ser “clarament insurreccional”. També ha manifestat que, com a policia judicial, investigava el procés des de novembre del 2015 a instàncies de la fiscalia de l’Audiència Nacional i ha justificat que tots els informes que va elaborar van ser, doncs, a petició o bé de la fiscalia o d’algun tribunal.

En la seva declaració, Baena ha parlat de “període insurreccional” entre el 20 de setembre i després de l’aturada de país del 3 d’octubre. Segons el tinent coronel, abans del 20 de setembre s’havien produït “només protestes” però que l’actitud va canviar després dels registres a Unipost i a la conselleria d’Economia.

“Allò era un polvorí, els policies que teníem un mínim de responsabilitat sabíem que qualsevol incident petit podia derivar en una escalada incontrolable, i afortunadament no va ser així”, ha relatat a preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal. Una sensació que ha dit era “inqüestionable” tant per part de la Guàrdia Civil com Mossos i Policia Nacional.

“Període insurreccional i polvorí”

També ha relatat que durant aquest “període insurreccional” es van produir 47 assetjaments a casernes de la Guàrdia Civil on, segons ha dit, hi vivien nens i famílies i on els insultaven i no els deixaven entrar ni sortir. També ha relatat que es va llençar roba amb un “producte inflamable” a una caserna d’Igualada però que no hi va haver cap incendi.

En total, ha descrit que en un informe va reportar fins a 88 “incidències” contra la Guàrdia Civil i fins a 25 contra Cos Nacional de Policia i ha subratllat que hi ha denúncies per “escratxes” de dones i fills de Guàrdia Civil i Policia Nacional.

Segons ha relatat, les mobilitzacions eren “contra l’acció de la policia judicial i contra l’actuació de l’Estat”. En canvi, ha dit que a partir de l’aplicació del 155 no es van produir grans mobilitzacions ni actuacions que busquessin “impedir l’actuació de l’Estat”. I ha posat com exemple els registres que es van fer a Òmnium o ANC i que es van produir “sense incidents”. “No hi ha cap crida a la mobilització per part dels representants de les entitat i els Mossos fan uns dispositius de seguretat que eviten qualsevol tipus d’incidents”, ha afegit.

Actuacions per a diversos tribunals i la fiscalia

Durant l’interrogatori de la fiscalia, a càrrec de Consuelo Madrigal, Baena ha dit que el van comissionar com a policia judicial tant en les primeres diligències obertes a l’Audiència Nacional a finals del 2015 com en d’altres investigacions que es van fer posteriorment en aquest tribunal (com els fets del 20-S) i també el jutjat d’instrucció 13, al jutjat central número 3 de l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem.

Entre d’altres tasques, Baena va investigar la funció del CTTI com a “centre de comunicacions” per a l’1-O i també va investigar pàgines web i va registrar trucades d’investigats i correus electrònics. Així mateix, ha fet informes i atestats tant per a l’Audiència Nacional, com per al TSJC, el jutjat del 13 i el Tribunal Suprem.

Investigacions des del 2015

Segons ha situat, ja amb el Govern d’Artur Mas i després de la celebració del 9-N del 2014 es comença amb “les estructures d’Estat”. Ha assegurat que tot el procés va ser “públic” i que trobaven els passos que pensava seguir la Generalitat en documents públics, mitjans de comunicació o en diaris oficials.

Ha reconegut que el jutjat 13 els havia encomanat investigar si es desviava diner públic per fer el referèndum però que van veure que tot estava encaminat “no al referèndum com un objecte de per sí” sinó com “una pedra angular” sobre la que pivotava el procés, que insisteix que era “públic”.

Baena també va fer el primer informe sobre el procés que li va demanar el jutge instructor del Suprem, Pablo Llarena, al desembre de 2015. Ha explicat que ho van fer a base d’informacions “de fonts obertes” aparegudes en mitjans de comunicació, diaris oficials o declaracions de testimonis. “Veiem que el conjunt de connexions entre els fets i els investigats tenia una transposició quasi calcada amb el que s’estava publicitat per fonts obertes”, ha explicat.

Enfocats i agenda Jové

El tinent coronel ha donat molta importància a l’agenda Moleskine que van trobar a casa de Josep Maria Jové i també al document ’Enfocats’. Segons ha dit, aquests dos documents els van servir per “ratificar la seva investigació”. “Veiem que tot el que hem investigat està plasmat en l’Enfocats, i es compleix tant en el repartiment de grups i de recursos”, ha defensat. També ha remarcat que “es va corroborant en gran mesura el que estava anotat a l’agenda”.

Tant sobre l’agenda Moleskine com d’Enfocats, ha assegurat que apareixen anotacions que coincidien amb fets que posteriorment van passar, com ara que Carme Forcadella acabaria sent president del Parlament després de les eleccions del setembre del 2015. A més, ha explicat que a partir d’Enfocats els va confirmar que hi havia dos grups, un de direcció i un altre d’execució. Segons Baena, “cadascú té una funció dins del procés”, ja sigui el Govern, el Parlament per donar “cobertura legislativa” com també els entitats socials. Tots tenien una “unitat de propòsit”.

També ha reconegut que no tot el que estava escrit en aquests documents coincidia amb el que va passar. Per exemple, Enfocats preveia una “data diferent” per a la celebració el referèndum. Baena ha atribuït que es fes “abans” per “l’activitat política a Catalunya en aquells anys”.

Òmnium i ANC

Sobre l’ANC i Òmnium Cultural, Baena ha remarcat que no els van investigar com a tals. “Apareixen pels fets del 20-S i quan se’ns demanava una valoració general del procés els incloem per la seva participació en aquest tipus d’activitats”, ha dit. I en el cas dels CDR, ha dit que “no van arribar a ser més que una eina per coordinar la unitat de propòsit dels actors socials implicats en el procés” i que no van trobar “cap vinculació” amb diner públic. “Els mencionem als informes com a eines que estan allà, però no són objecte d’investigació”, ha afegit. També ha remarcat que no investigaven programes polítics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El sobiranisme no toca sostre

girona

Sánchez: més difícil encara

madrid

Jugant al gat i la rata

La jonquera / El pertús
opinió

De moment, sense govern

ERC repta el PSOE a triar entre “diàleg o més dreta”

barcelona

Asens demana un front de progrés antifeixista

barcelona

El Senat i el 155 a dues mans

madrid

Borràs convida Sánchez a cedir el pas a un altre candidat

Barcelona

Torra i Mas apressen l’Estat a negociar sobre Catalunya

Barcelona