Política

MARIANO BERGÉS

ADVOCAT DE DOLORS BASSA EN EL JUDICI PER L’1-O AL TRIBUNAL SUPREM

“Interpretar la llei de manera tan àmplia és, de fet, legislar”

“És admirable la seva enteresa, però físicament està esgotada”

“Els advocats no hem de ser els protagonistes. El nostre fòrum és el tribunal, no l’escena pública”

Quan arribem al visionat dels vídeos, les declaracions dels testimonis quedaran molt lluny
Tenim clara la nostra estratègia, però per raons òbvies no la podem desvelar

Mariano Bergés, soci del bufet barceloní Roig & Bergés & Martínez, especialitzat en dret penal i compliance és l’advocat defensor de l’exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies Dolors Bassa. Professional discret que no ha buscat el protagonisme en una causa amb tant seguiment mediàtic, assegura que va arribar a portar la defensa de Bassa, “recomanat” i no s’estén en més detalls. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona (UB), màster en dret penal i ciències penals també per la UB i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), és professor associat de dret penal de la Facultat de Dret de la UB, professor del màster en advocacia penal del Col·legi d’Advocats de Barcelona, entre d’altres. És autor de diverses publicacions en revistes especialitzades. Exerceix com a advocat des de l’any 1981.

Com està Dolors Bassa? Com la veu, vostè que hi tracta sovint?
No es pot dir de ningú que estigui a la presó que estigui bé. I encara menys quan la Dolors va complir escrupolosament totes les condicions que se li van imposar i va acudir a totes les crides judicials, com ja vaig posar de manifest en les condicions prèvies, perquè llavors aquesta mesura cautelar es percep com a injustificada. D’altra banda, és admirable la seva enteresa, tot i que físicament està esgotada.
Com creu que va anar el seu testimoni davant del tribunal?
La seva declaració va ser clara i àmplia. Va donar resposta a totes les qüestions que sustenten la seva acusació. Sense titubejar, de manera convincent i fonamentada. No va quedar res sense aclarir.
“Concebo l’exercici de l’advocacia d’una manera més clàssica o més discreta”, va manifestar fa unes setmanes. Creu que és possible mantenir-ho estan com estem en un judici d’ampli ressò mediàtic i polític?
Van ser paraules agafades al vol. Però sí, crec que els advocats no hem de ser els protagonistes. El fòrum natural d’un advocat és el tribunal, no l’escena pública. Tots els meus plantejaments van dirigits a convèncer la sala d’enjudiciament. Haig de pensar en l’impacte que puguin tenir les coses dintre del procés, no fora, de la qual cosa ja s’encarreguen altres professionals.
Dolors Bassa està acusada dels greus delictes de rebel·lió i malversació, amb una petició de penes de fins a setze anys de presó. Què pot fer per aconseguir l’absolució de la consellera?
També està acusada de sedició. Sense oblidar que Vox demana per a ella una pena de 76 anys de presó. Tanmateix, que ningú dubti que jo faré tot el que estigui a les meves mans. Tenim clara la nostra estratègia, però per raons òbvies no la podem desvelar.
Creu que si Dolors Bassa hagués fet com els exconsellers Carles Mundó i Meritxell Borràs i hagués abandonat la política, ara potser estaria en llibertat i les acusacions contra ella serien menors? O viceversa? Ho troba just?
Seria una explicació a la situació de presó provisional de la Dolors Bassa, que trobo injustificada.
Fins ara les proves que s’han presentat contra la Dolors han estat molt pobres o gairebé insubstancials, com ara un correu electrònic adreçat als dirigents sindicals. Com ho veu?
Es refereix a un correu electrònic interpretat de manera interessada; és a dir, a favor de sostenir l’acusació de la Dolors, perquè el correu no donava cap instrucció com va manifestar el testimoni. Això no fa res més que confirmar la manca d’arguments acusatoris.
Com es gestiona una defensa en un cas tan rellevant amb la seva defensada a la presó i amb uns trasllats llargs i complexos i unes maratonianes sessions de judici?
Això no es gestiona, s’assumeix perquè no queda més remei. Però és esgotador i t’imposa un ritme de treball frenètic que no ajuda gens a l’exercici del dret de defensa.
Poden parlar amb la Dolors durant les pauses en el judici?
Sí, sense cap problema. El tracte dels funcionaris és exquisit.
Com és la coordinació amb la resta de les defenses?
No parlaria de coordinació, sinó d’alguns elements coincidents que afecten totes les defenses i que, per tant, tractem de manera conjunta.
Com està anant el judici?
Per molt que es consideri provat el que s’ha dit fins ara en el judici, no s’assolirien els requisits exigits pels tipus penals. En alguna ocasió s’ha parlat de la “rebel·lió del segle XXI”, però ens hem d’atenir al que diu el Codi Penal com a delicte. Interpretar la rebel·lió o la sedició de manera extensiva, superant el tenor literal dels tipus suposaria un atemptat contra el principi de legalitat, que funciona com a límit al dret de castigar de l’Estat i és pilar fonamental de la seguretat jurídica. Fer una interpretació tan àmplia és tant com crear un nou delicte; és a dir, legislar, i això correspon al poder legislatiu, no és una funció dels jutges. És veritat que en no pas poques ocasions els preceptes jurídics contenen conceptes indeterminats que reclamen una interpretació, però fins i tot per fer aquesta interpretació hi ha normes. Però en el cas que ens ocupa la interpretació no és necessària. El concepte de violència que està previst al Codi Penal per al delicte de rebel·lió no és de cap manera ambigu.
Com valora les decisions del president de la sala del tribunal respecte a l’exhibició de vídeos i també respecte al fet que no permet fer preguntes als testimonis fora de les qüestions explícites per les quals han estat citats?
Hem de dir que el tracte del president no pot ser millor. Jo sento un respecte molt profund pel Tribunal Suprem i per tots els magistrats que componen la sala d’enjudiciament. Tot i això, no comparteixo aquesta decisió. Es pretén evitar la confrontació entre les declaracions dels testimonis i els vídeos argumentant que això no té res a veure amb la contradicció i és cert. Però les defenses no estem confonent els dos conceptes quan reclamem el visionat, sinó que ho fem perquè entenem que aquesta és la millor manera que el tribunal es formi convicció i sàpiga realment què va passar, i aquesta ha de ser la prioritat. Quan arribem al visionat dels vídeos, les declaracions dels testimonis quedaran molt lluny. Pel que fa a les repreguntes dels testimonis, la referència de la seva utilitat i pertinença s’hauria de buscar en l’objecte del judici, no en la línia de l’interrogatori.
A què atribueix la distància sideral entre les apreciacions que fan les defenses i l’acusació tan dura de la fiscalia, amb delictes tan greus com ara els de rebel·lió i sedició? Podrà quedar demostrat que no hi va haver violència?
Diria que respon a un desconeixement de la realitat. El que va passar no és violència i quedarà demostrat.
Veient que tot sovint vostès protesten i com el president de la sala diu que consta i en pren nota. Per als que no som experts jurídics, què significa realment això? Quin valor efectiu té una protesta, si és que en té algun?
La protesta és la manera que tenim les parts d’expressar el nostre desacord amb una resolució judicial que no és recurrible i permet fer valdre aquest desacord en una instància superior.
Quin testimoni l’ha sorprès més fins ara?
Molts. Sentir un testimoni que descriu una escena o que interpreta un document que poc té a veure amb el que estàs veient en aquell mateix moment al teu ordinador, sense que puguis exhibir el vídeo o el correu corresponent per poder evidenciar la seva contradicció, és molt frustrant.
Com valora els “oblits” d’alguns dels testimonis de l’acusació quan són preguntats per les defenses?
Que els oblits només siguin a preguntes de les defenses posa en qüestió la credibilitat del testimoni.
La justícia espanyola està sota la lupa amb aquest cas? Creu que en pot sortir assenyalada?
Crec que al Tribunal Suprem se li presenta una oportunitat per recuperar un prestigi qüestionat per algunes decisions recents.
Vostè ja pensa en un futur recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg?
Jo penso en el judici que ens té ocupats sense perdre de vista els requisits que hem de complir per a una eventual demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans.
Com valora el fet que la causa estigui separada en diferents jutjats, des del número 13, passant per l’Audiència, fins al Suprem?
Ja ho vaig denunciar en les qüestions prèvies. Atempta contra el dret de defensa i el principi d’igualtat d’armes. La majoria del que constitueix prova en aquesta causa especial es va aconseguir d’altres procediments en els quals no som part, de manera que no hem pogut intervenir en la seva pràctica, ni hem pogut conèixer quin ha estat el control de garanties seguit durant la seva obtenció. En canvi, les tres acusacions sí que són part en aquests procediments, la qual cosa els dota d’una visió de conjunt de la qual s’ha privat les defenses.
Ara que ja som en la vista, com valora el període d’instrucció del jutge Pablo Llarena?
Com ja he dit abans, la majoria de proves es van incubar en altres procediments i es van portar a la instrucció sense que les defenses hi poguéssim intervenir, i a més es van tramitar a una velocitat incompatible amb l’exercici ple del dret de la defensa.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Torrent reitera que no prohibirà cap debat i insta el PSOE a fer-s’ho mirar

barcelona

El Tsunami valora que els talls no violents interpel·len Europa

barcelona

El TS reafirma que ser elegit a Europa no dona immunitat

Madrid

L’‘impeachment’, en directe

Washington

Esperant proposta

barcelona

El Parlament desestima que Torra comparegui pels CDR

barcelona

El PNB perd un escó pel PP i Sánchez depèn més d’ERC

madrid

L’oposició a Evo Morales nomena una presidenta interina per a Bolívia

Buenos Aires

Arrimadas s’entreveu com a líder però al març

madrid