Política

El debat confronta el bloc del diàleg i el de la crispació

Els candidats sobiranistes, que busquen el vot fronterer, retreuen a Batet el bloqueig a un referèndum

El PP i Cs competeixen entre si en l’atac al PSOE, a TV3 i a l’independentisme

Sense haver aportat grans arguments nous, el debat d’ahir a la nit a TV3 entre els candidats dels partits amb representació al Congrés –tret dels empresonats Oriol Junqueras (ERC) i Jordi Sànchez (JxCat)– va confirmar la formació de dos grans blocs: el de la crispació, format per Cs i el PP, i el del diàleg, que formen tots els altres, tot i que amb evidents matisos. Així, si Inés Arrimadas i Cayetana Álvarez de Toledo van competir per veure qui interrompia més els contrincants, qui atacava més fort el PSOE i qui parlava més vegades de cops d’estat i llaços grocs, Meritxell Batet va voler-se presentar com a equidistant entre dos bàndols i va dibuixar un diàleg amb nul·les concrecions com a via de solució, mentre que els partits sobiranistes van recordar constantment les grans majories del 80% de la societat catalana pel referèndum i la fi de la repressió, de les quals el PSC s’ha desmarcat fins ara, i van buscar també el vot fronterer entre si, sobretot ERC i el comuns. Gabriel Rufián va retreure als de Jaume Asens que al Congrés no defensin el referèndum, i aquest va contestar reivindicant fins i tot la figura de Lluís Companys per defensar canvis en el conjunt de l’Estat com a motor per fer avançar Catalunya. “Sembla que molesti a l’independentisme que hi hagi una Espanya alternativa”, etzibava, i l’acusava de “canviar de posició constantment”.

TV3 entra en el debat

El debat ja va començar fort quan les candidates de dretes van dedicar el bloc inicial a atacar TV3 i el seu director, Vicenç Sanchis, ahir moderador, a qui fins i tot Arrimadas va lliurar una carta de renúncia perquè només li calgués signar-la. Rufián i Laura Borràs, de JxCat, van ser els únics que van sortir en la seva defensa; el primer, constatant irònicament com pot ser que “a Catalunya es vegin totes les televisions, i només TV3 adoctrini”. La segona, retraient que en el debat de TVE “no hi van convidar la cinquena i sisena forces” de l’Estat, ERC i JxCat. En canvi, ahir sí que hi eren les que ocupen aquest lloc a Catalunya (el PP i Cs).

També en el primer bloc, Rufián va haver de matisar les seves paraules del 2015 dient que deixarien el Congrés quan s’aprovessin les lleis de desconnexió: “Mantenim que marxarem quan la independència estigui culminada”, deia ahir, abans de recordar: “Quan érem el 14% érem simpàtics, tot anava bé fins que vam guanyar.” Batet de seguida va voler situar el 28-A com un altre plebiscit: “Ens hi juguem si mantenir l’autogovern o si hi ha una suspensió que destrueix de facto l’Estat de les autonomies”. Ben poc o gens en canvi va parlar de cap proposta socialista per a Catalunya que anés més enllà, a diferència del que havia fet fa tres anys, i es va limitar a parlar de diàleg dins la legalitat. “Som els únics que defensem la Constitució”, va arribar a dir, mentre parafrasejava Pedro Sánchez en reconèixer només un problema de “convivència” a Catalunya, i apostar genèricament per “refer consensos”.

Aquí, Borràs li va haver de recordar uns quants incompliments de la llei del govern espanyol, i li va retreure que el seu programa no fa ni una proposta específica sobre el país, mentre que Asens també va lamentar que el PSOE hagi tret fins i tot cap referència al federalisme, que els comuns encara defensen, i que no hagi descartat un nou 155. “El diàleg que ofereix el PSC i res és el mateix”, destacava. Tant ell com Rufián van recordar a Batet, sense tenir resposta, que una majoria de votants del PSC són favorables a un referèndum que la socialista va negar de nou amb contundència.

En l’àmbit totalment oposat, Álvarez de Toledo va demanar un “apoderament dels constitucionalistes” a Catalunya, i va denunciar “el victimisme” dels independentistes. I quan Rufián li va ensenyar els cops de porra de l’1-O, va cridar un “bravo” a la Guàrdia Civil, el va comparar amb Tejero i va dir que “a qui peguen aquí és als constitucionalistes”. Tant ella com Arrimadas, en tot cas, van dedicar bona part de la crítica a denunciar la suposada connivència del PSOE, al qual van acusar de tenir a punt l’indult, amb el sobiranisme. Batet va contestar apel·lant a la divisió de poders i recordant que “els dos referèndums il·legals es van fer amb el PP al govern”.

Des de l’independentisme, Borràs va apostar per convertir la sentència al judici “en un nou 1-O”, i Rufián va concretar una mica més la proposta, i va esbossar un full de ruta en què aposta per una mesa de diàleg “amb totes les sensibilitats”, un referèndum i l’aixecament de totes les causes “per treure togues i porres de la política”. “O ens deixem de negar entre nosaltres o no avançarem”, deia en to conciliador, mentre només rebia improperis de PP i Cs com a resposta, que a sobre acusaven l’independentisme de no voler parlar. “Com vol que dialoguem si no són capaços de fer-ho aquí?”, els deia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

JxCat i la CUP podrien fer grup al Congrés sense buscar-ho

madrid
JORDI TURULL
EXCONSELLER DE LA PRESIDÈNCIA. PRES POLÍTIC

“Benvinguda la proposta de fer un altre referèndum”

barcelona

L’eina que controla els CDR a la presó, la més polèmica

Barcelona

Les promeses impossibles dels dos candidats

Londres
opinió

Més cultura per a les persones i per al país

Diputat i Portaveu Junts x Catalunya de la Comissió de Cultura

Corbyn, el líder esquerrà que divideix els laboristes i uneix els conservadors

londres

El PSC exigeix a Madrenas més mà ferma amb Endesa

Girona
EL RADAR

Malta, un altre test de credibilitat per a la UE

ERC de Llançà vol que dimarts no hi hagi ple

llançà