Política

Immigració, populismes i canvi climàtic centren el primer debat entre els candidats dels principals partits europeus

Els candidats socialistes, liberals i verds reclamen més “transparència” en les decisions que els estats prenen a Brussel·les

Els partits es retreuen entre ells els populismes

La immigració, els populismes i el canvi climàtic han centrat el primer debat entre els candidats dels principals partits europeus a la presidència de la Comissió Europea (CE), on també hi ha hagut crítiques cap als estats i retrets entre formacions per tenir a Europa líders populistes.

Des de Florència, Itàlia, el candidat dels socialistes, Frans Timmermans, s’ha erigit com l’“alternativa” a l’Europa de les fronteres d’Orbán i Salvini. L’spitzenkandidat del Partit Popular Europeu (PPE), Manfred Weber, ha apuntat al “nacionalisme” com la principal “amenaça” al projecte europeu. La candidata dels Verds, Ska Keller, ha defensat que cal “reforçar les llibertats civils” i ha qualificat “d’inacceptable” que hi hagi persones morint al Mediterrani. El candidat dels liberals europeus, Guy Verhofstadt, ha abanderat “el somni europeu” i ha afirmat que “la clau” els pròxims cinc anys serà aconseguir que la UE ho sigui. El representant d’ALDE ha iniciat el seu torn explicant que des de la seva formació no hi ha un únic spitzenkandidat sinó un equip de 7 persones (5 dones i dos homes) i ha remarcat que després del 26-M crearà un grup amb Emmanuel Macron i el seu partit Renaissance.

No han participat en el debat els candidats de l’Aliança dels Conservadors i Reformistes Europeus (ACRE), Jan Zahradil; els de l’Esquerra Europea Nico Cué i Violeta Tomic. I tampoc el de l’Aliança Lliure Europea, Oriol Junqueras, que es troba en presó preventiva.

Immigració

En el bloc sobre migració, Timmermans ha posat en valor la tasca de la Comissió Juncker de la qual forma part i, que, segons ell, ha aconseguit tenir “sota control” el que estava “fora de control”. Ha posat com a exemple que el nombre d’immigrants que arriben ara a Europa és “molt més baix”.

Amb tot, ha admès que no ha estat possible reformar el sistema d’asil europeu per crear un sistema “més just” i basat en la “solidaritat” entre els estats, que distingeixi “clarament” les persones amb dret a asil. En tot cas, però, n’ha culpat els estats i no ha reconegut cap error de la Comissió Europea en els darrers anys.

En una línia similar s’ha expressat Verhofstadt, que ha assegurat que “la crisi migratòria a Europa és la incapacitat dels estats de decidir un nou sistema de Dublín”.

Weber ha defensat que la política migratòria del PPE és la dels democratacristians i es basa en assumir “responsabilitats humanitàries” però alhora “tenir control de les fronteres”. Ha assegurat que si ell esdevé president de la CE proposarà la creació d’una cartera només “per a Àfrica”.

Preguntats concretament pel moderador sobre la idea de crear plataformes de recepció d’immigrants fora de la UE, Timmermans i Weber han obert la porta a fer-ho sempre que es compti amb uns “mínims” i amb el vistiplau de l’ONU i l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM).

La més contundent en aquest bloc ha estat la candidata dels Verds, que a més de també carregar contra els estats per la manca de consens en la reforma de Dublín, ha titllat “d’inacceptable” que els més “vulnerables” morin al Mediterrani. “Tots sabem que passa, fins i tot sabem on són els vaixells”, ha afegit. Keller s’ha mostrat contrària a l’acord de la UE amb Turquia perquè “no respecta els drets humans”.

Retrets pel populisme

Preguntat pel moderador pel primer ministre hongarès Viktor Orbán –que avui s’ha reunit amb Salvini a Budapest– i la seva política antiimmigració, Weber ha sortit al pas de la pregunta afirmant que la política d’Orbán “no té impacte en la del PPE”, ja que el partit Fidesz va ser suspès recentment del partit.

Timmermans ha aprofitat la menció a Orbán per atacar Weber per no haver expulsat el Fidesz del Partit Popular Europeu tot i la deriva antidemocràtica del líder hongarès. En la rèplica, però, Weber ha esmentat el govern socialista de Romania i el dimitit primer ministre socialista eslovac Robert Fico. Així, el bavarès s’ha excusat assegurant que en totes les famílies polítiques hi ha “problemes”. La candidata dels Verds l’ha intentat desmentir i Weber s’ha referit a Lituània.

Poques propostes contra el canvi climàtic

Un altre dels blocs del debat l’ha centrat el canvi climàtic. En aquest bloc, Keller ha afirmat que la justícia social ha d’anar de la mà de la justícia climàtica i ha defensat un impost sobre els combustibles fòssils que es basi en un model redistributiu perquè pagui més qui guanyi més i emeti alhora més C02.

Des dels liberals europeus, Verhofstadt ha afirmat que veuen l’impost com una “possibilitat” però ha concentrat la seva proposta en els acords comercials en béns particularment contaminants. Keller ha reblat però que “no té sentit” limitar-se als acords comercials, sinó que caldria aplicar-lo en totes i cadascuna de les importacions a la UE. Weber no ha fet cap proposta específica ni nova per combatre el canvi climàtic. Timmermans s’ha limitat a dir que cal un impost “a nivell europeu” i que les recaptacions permetrien invertir, per exemple, en habitatge.

Els estats, “L’enemic comú” dels candidats

Un dels moments del debat en què les diferències entre els candidats han passat més desapercebudes ha estat en el moment en què, arran d’una pregunta del públic, tots quatre han reivindicat més “transparència” en les decisions que els líders dels estats o els ministres prenen a porta tancada quan es reuneixen.

“Tenim un enemic comú”, ha dit fent broma Verhofstadt, que ha proposat “col·locar una càmera de vídeo” dins la sala. El candidat dels liberals també ha criticat que les decisions siguin per unanimitat.

Europa a diferents velocitats?

Una altra de les preguntes de l’audiència ha posat sobre la taula quin ha de ser el futur del projecte europeu i si ha d’haver-hi o no diverses “velocitats” entre els estats. El “no” més rotund inicialment ha estat el de Verhofstadt, que ha assegurat que ja hi ha “massa” velocitats dins de la UE i ha comparat el club d’estats amb un menú a la carta en un restaurant. Després, però, ha defensat la coexistència de “dos cercles”, un en què tots els estats participin i un altre amb “acords d’associació”.

El candidat dels socialistes ha preferit parlar d’un sistema com l’actual a la pràctica, on hi ha països que volen “moure’s més ràpid i altres que volen afegir-se més tard”. En una línia semblant, Keller s’ha mostrat partidària de la “cooperació” entre alguns membre que volen avançar, per exemple, en favor de les polítiques migratòries. Amb tot, ha rebutjat que hi hagi “un nucli i una perifèria” a la UE. Weber no s’ha mullat en aquest aspecte i s’ha limitat a dir que el Brexit va ser “una mala decisió”.

Exèrcit europeu

Pel que fa a la seguretat, el punt principal de discussió ha sigut la creació o no d’un Exèrcit europeu. Verhosftat i Webber han apostat per aquesta opció i que Timmermans i Keller s’hi han mostrat en contra. Pel socialista, el focus s’ha de posar en la cooperació entre estat i l’impuls a la indústria armamentista. De la seva banda, la candidata ecologista ha defensat una política de seguretat “humana”.

Política exterior

El candidat democratacristià ha defensat una política exterior europea basada “en valors i no en interessos econòmics” i ha criticat la lenta reacció del bloc a la situació a Veneçuela.

Per la seva banda, Timmermans ha posat el president dels Estats Units al centre de la seva diana. “L’única manera d’enfrontar-se a Trump és estar units”, ha reivindicat.

El candidat socialista ha proposat un nou pla europeu per al continent africà. “Cal una estratègia per a l’Àfrica que sigui èpica”, ha defensat. Keller ha replicat que aquesta hauria de basar-se en una relació “d’associació” i defugir el passat colonial. Verhofstadt ha plantejat que aquesta relació se centri a crear una “àrea comuna de lliure comerç”.

Política econòmica i social

El debat sobre política econòmica i social s’ha centrat tant en la revisió de les polítiques d’austeritat aplicades durant la crisi i les seves conseqüències com en els plans econòmics dels partits de cara al nou mandat de la CE.

Weber ha sigut el gran defensor de les reformes econòmiques que es van fer durant la crisi i ha assegurat que els estats governats pels populars com l’espanyol amb Mariano Rajoy hi ha hagut “un desenvolupament econòmic positiu”. “No crec en el deute”, ha assegurat.

Per contra, Keller ha criticat la “dura agenda d’austeritat” que creu no han aportat “creixement i prosperitat”. Ha posat com a exemple que a Grècia actualment “un 37% dels joves no tinguin feina”. “Això és inacceptable perquè afecta tota la seva vida”, ha denunciat. Timmermans ha esquivat aquest capítol i Verhofstadt ha lamentat que aquest debat continuï viu. “Fa 10 anys que tenim aquesta discussió i no actuem”, ha afirmat.

Pel que fa a les propostes, Weber ha apostat per invertir en innovació i liberalitzar el comerç internacional. Verhofstadt ha coincidit amb això, però ha posat el focus en el sector digital. Així, ha proposat la creació d’un regulador digital europeu per impulsar aquesta indústria i “crear empreses punteres” a escala mundial.

Timmermans ha defensat una política fiscal “responsable” per evitar que les grans empreses evadeixin impostos i invertir en “l’economia sostenible i circular”. El seu objectiu és que les classes mitjanes recuperi el seu poder adquisitiu que veu en perill.

Keller ha emfatitzat el factor mediambiental en la política econòmica i ha recriminat a l’holandès que governs socialistes continuen donant avantatges fiscals al sector dels carburants.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els síndics de l’1-O denuncien que són davant “una revenja”

Barcelona

Rodrigo Rato, processat ara pels seus negocis i fons a l’estranger

Madrid

Creix la inversió a Figueres en neteja viària pel sí del govern

FIGUERES

Nova campanya contra l’incivisme a Figueres

FIGUERES

Tres anys de presó per a Sarkozy

París

El TS reclama si els diners per l’1-O s’han pagat

Envien desenes d’activistes demòcrates de Hong Kong a la presó per un article d’opinió

Tòquio

Inhabilitació d’un any i vuit mesos per a l’anterior mesa

barcelona

Més trets de la policia als manifestants birmans

RANGÚN