Política

Quim Ayats

Alcaldable per ERC a Girona

“Tots els barris són de Girona, la seva identitat és riquesa”

El preocupa la sensació generalitzada que el govern municipal “menysté” els veïns i els seus barris

Demana “fer un gir cap a un turisme més qualitatiu que quantitatiu”

Proposa posar a disposició el sòl de l’Ajuntament per fer-hi pisos socials

Som 150.000 veïns amb l’àrea metropolitana, i des de Girona hem de liderar els projectes de forma desacomplexada
Sobre pactes postelectorals, les opcions més independentistes com Guanyem i JxCat són prioritàries

Quim Ayats torna a Girona després del seu pas per Madrid. Afronta el repte de l’alcaldia amb un equip totalment renovat.

De debò que des del Senat es poden fer coses pel territori?
Els catalans i gironins se’ls defensa sempre i per tot arreu. A qualsevol espai. No renunciem a cap. Ara bé, el Senat hauria de seguir una lògica territorial, però en realitat és de partit. Els que ens creiem el territori, volem parlar al Senat del territori. Però els mateixos partits estatals treuen el sentit a la representació que té.
La República Catalana tindrà Senat?
A la nostra República no faria Senat. Una altra cosa serà quan aconseguim els Països Catalans. El Senat no ha funcionat perquè l’Estat no s’ho ha cregut.
La marxa de Maria Mercè Roca i dos regidors d’ERC va ser força controvertida.
Quan les coses no es fan prou bé, és responsabilitat de tothom. És clar que les podríem haver fet d’una altra manera. Jo vaig sortir escollit amb el suport del 95% de la militància. Tenim més que mai gent mobilitzada per aquestes eleccions, i això és un signe positiu i de renovació. Maria Mercè Roca va prendre una decisió personal i és totalment respectable. Ara toca mirar endavant i intentar fer el màxim en aquesta campanya.
Si arriba a ser alcalde o entra a l’equip de govern, fomentarà l’exclusió de l’exèrcit espanyol a l’Expojove?
Evidentment, haurem de parlar amb Fira de Girona i fer el possible per eliminar la representació militar al saló de l’ensenyament.
Com valora el model educatiu actual?
A àmbit ocupacional estem bé, tenim un atur per sota de la mitjana del país. Però alhora tenim uns desequilibris molt alts en educació en molts barris. Hem de parlar d’educació com a element de cohesió i s’ha de treballar al llarg de la vida, des del principi fins a l’edat adulta.
Pel que fa al turisme, cal un canvi de model o mantenir el mateix?
Hem tingut un model expansiu i lineal, de com més, millor. Però el que hem de fer és fer un gir cap a un turisme més qualitatiu i no quantitatiu. Cal un canvi de model. Les dades ens diuen que hi ha hagut un augment de turisme, però no hi ha hagut un impacte a la ciutat. I el retorn és un element central.
Que hi hagi prop de 700 pisos d’ús turístic és una pedra en el camí?
Fins ara al Barri Vell hi havia hagut un equilibri entre els residents, els estudiants i algun ús turístic. Però ara aquest equilibri s’ha desequilibrat. Els pisos turístics han fet un augment exponencial, han passat d’una desena a prop de 700, i això té un impacte. Però val a dir que no es pot analitzar l’efecte dels pisos turístics desvinculat de la resta. Tenim un pla sobre l’habitatge que cal analitzar.
Es parla molt dels pisos turístics, però n’hi ha una mancança de socials.
Hi ha una manca de promocions d’habitatges de protecció social. No n’hi ha hagut cap en els darrers mandats convergents. És una necessitat, com ho és també a àmbit residencial per a estudiants. El tema habitatge és complex, i té solucions múltiples. Cal posar a disposició el sòl de l’Ajuntament i fer-hi pisos de protecció.
S’ha fet un pas enrere pel que fa a l’atenció als barris, més enllà del centre?
El 2007 vaig ser regidor del barri del Pla de Palau, i com jo, l’equip de govern coneixíem la realitat dels barris. Ara hi ha una sensació generalitzada de menysteniment i això ens preocupa. No estem a peu de carrer, i el govern ha d’estar-hi, escoltant. La figura de regidor de barri hauria de tenir una relació directa amb les entitats, amb les associacions, amb els agents de tots els àmbits.
Tots els barris són de Girona i hem de respectar la seva identitat, perquè és una riquesa.
Molts veïns manifesten que se senten insegurs al seu barri. Com és?
Ha estat un error eliminar la figura de policia de barri. Era aquella connexió amb cada comerç, amb cada entitat, que anava encaminada a un model de seguretat més preventiu que reactiu. Tot plegat és fruit de la manca de planificació per part del govern municipal. Parlem de policies, però també podríem parlar de l’enllumenat, un element fonamental pel que fa a la seguretat. Dels 22.000 punts de llum que té la ciutat, tan sols un 15% són de nova tecnologia led.
Aposta per una Girona més de vianants?
Cal una pacificació del trànsit i la conversió en zona de vianants és l’objectiu marcat. Si anem a ciutats d’arreu d’Europa sabrem que aquest és el camí a seguir. I és bo, i no estarem sols. Hi ha determinats eixos en què cal posar-hi èmfasi.
El carrer de Barcelona n’és un?
Exacte. No podem limitar el projecte a espais privats com la clínica Girona o l’Hipercor, o el futur institut Ermessenda. Cal actuar en tot el conjunt. Hem d’aixecar la mirada i saber on volem anar i de forma immediata. Tenim temes encallats, com l’amiant, que cal afrontar.
La mobilitat a la ciutat és un repte?
Cal un estudi seriós. Tenir identificat quants vehicles tenim, quants venen de fora, quin flux hi ha. El 2020 tindrem sobre la taula la renovació del pla de mobilitat i és un exercici que haurem de fer tots i de forma decidida. I tots em refereixo també a l’àrea metropolitana. És una realitat, som 150.000, i des de Girona l’hem de liderar, de forma desacomplexada. No hi ha escapatòria, cal fer-ho.
Quin model de comerç planteja?
El camí és la singularització. Donar facilitats per als nous comerços de proximitat. Però si hi ha una aposta per grans centres comercials, salta pels aires aquesta estratègia. I això ho podem liderar des de Girona. Quan s’obre un nou comerç, és una nova oportunitat per a la ciutat. Dona vida al barri, dona seguretat, ajuda a tenir net l’entorn.
El pla de la Devesa ha tornat al calaix. ERC serà valent i l’afrontarà?
No és només el de la Devesa, tenim encallats projectes des de fa molts anys, com el de les Pedreres. A la Devesa, al final ni pla especial ni pla d’usos. Cal donar vida al parc, ordenar-lo, treure els obstacles, posar-hi bancs, il·luminació, etc. La Devesa ha de ser un espai per a la ciutat.
Com concep la participació ciutadana?
El primer que ens ve al cap són els pressupostos participats. Sobre ells, hi ha una opinió generalitzada que no funcionen i que demanen un replantejament. Cal redefinir-los. Haurien de ser dinamitzadors socials i culturals. Cal una participació ciutadana des del minut zero. Una opció molt important són les audiències públiques, això és participació.

Senador i regidor de Joventut del tripartit

Quim Ayats farà 39 anys d’aquí a una setmana. Veí del barri de Vista Alegre, no és el primer cop que es presenta a les eleccions municipals de Girona. Del 2007 al 2011 va arribar a ser regidor de Joventut durant el govern tripartit. Posteriorment, en les eleccions espanyoles del 2015 i del 2016 va ser escollit senador. Aquest 2019 afronta el repte de liderar la candidatura d’ERC a la ciutat de Girona amb l’objectiu de millorar els resultats. Actualment els republicans tenen quatre regidors a l’Ajuntament de Girona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Torra insta les patronals a fer front comú per les inversions

barcelona

Sánchez torna a Pedralbes

madrid
opinió

Solé Tura, entre el mite i la realitat

Rector de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC)

El PDeCAT vol “transitar” cap a un partit que es digui JxCat

Barcelona

Veuen contradiccions en el policia que duia GoPro l’1-O

girona

Els laboristes s’estimben i toquen fons amb Corbyn

Londres

Guanya el ‘Brexit’

Londres
Tres mil efectius vigilaran el Tsunami al Camp Nou

Tres mil efectius vigilaran el Tsunami al Camp Nou

Barcelona

Obres de millora al peveter del Fossar