Política

Populars i socialdemòcrates perdrien l’hegemonia a l’Eurocambra

Segons la segona projecció de l’agregat de dades de l’Eurocambra, els dos grups majoritaris fins ara només sumarien el 43,14 % dels vots

Els Verds i els liberals pujarien i els ultres i euroescèptics superarien el centenar d’escons

Populars i socialdemòcrates perden per primer cop a la història la majoria a l’Eurocambra, segons el darrer agregat de dades publicat per l’Eurocambra i basat en sondejos a peu d’urna en 16 estats i intencions de vot en la resta.

Segons aquesta segona estimació es compleix el pronòstic de les enquestes i els dos grups fins ara majoritaris perdrien l’hegemonia, sumant el 43,14% dels vots i 324 escons. Els populars es mantindrien com a primera força amb 177 escons (44 menys) i els socialdemòcrates serien el segon grup més nombrós amb 147 (44 menys).

Per contra, el grup dels liberals passaria de 67 a 101 escons, en bona part per l’entrada al grup del partit de Macron, Renaixement.

També pugen són els Verds, que passen de 50 a 69, gràcies als bons resultats dels ecologistes alemanys.

Com també pronosticaven les darreres enquestes, els partits ultres i euròfobs augmenten la seva representació, obtenint més de 100 escons només entre el grup de l’Europa de les Nacions i les Llibertats, on hi ha l’UKIP i el Moviment Cinc Estrelles (57) i el grup de l’Europa de la Llibertat i la Democràcia, on hi ha la formació de Le Pen (56). Els Conservadors i Reformistes europeus –on també hi ha els ultres polonesos de Llei i Justícia– passen de 70 a 58. En la categoria d’‘altres’, que inclou Vox i diputats que no pertanyen a cap grup parlamentari actual, sumen 35.

Finalment, l’Esquerra Unitària passa de 52 a 42 escons.

L’Eurocambra del 2014

El Partit Popular Europeu (PPE) ha estat la primera força a l’Eurocambra durant la darrera legislatura. En les eleccions del 2014, el PPE va obtenir 221 escons i els socialistes 191, sumant entre tots 412 eurodiputats, suficients per superar la majoria absoluta a la cambra, fixada en 375 escons. En els darrers comicis el tercer grup al Parlament Europeu han estat els Conservadors i Reformistes europeus (70) i el quart l’Aliança dels Demòcrates i Liberals per Europa (67).

El quart grup parlamentari els darrers cinc anys han estat l’Esquerra Unitària , que amb 52 escons va assolir bons resultats amb l’entrada de Podem i la representació de Syriza. Els Verds/ALE han estat el cinquè grup parlamentari amb 50 eurodiputats el 2014.

L’efecte Timmermans catapulta els socialdemòcrates holandesos a la primera posició

ACN

Gir total a les eleccions europees a Holanda. Els socialdemòcrates, amb el candidat a la presidència de la Comissió Europea i exministre Frans Timmermans al capdavant, han aconseguit un 18,1% dels vots i seran primera força, segons el sondeig a peu d’urna difós pel Parlament Europeu.

Aquesta xifra suposa el doble de vots que en les últimes europees, quan van obtenir un 9,4% dels sufragis. La mateixa enquesta pronostica una forta caiguda de la ultradreta de Geert Wilders, que obtindria només un 4,1% dels vots, respecte al 13,3% que va aconseguir el 2014. La caiguda de Wilders es deuria, en part, a l’ascens de la nova extrema dreta populista holandesa, el FVD, que aconseguiria un 11%.

Els liberals del primer ministre Mark Rutte, l’VVD, aguantarien, segons els sondeig, amb un 15% dels vots, mentre que caurien els últims guanyadors, els també liberals D66, que aconseguirien un 6,3% dels sufragis.

D’altra banda, els cristianodemòcrates del CDA aconseguirien un 12,3% dels vots, mentre que els verds, amb el també spitzenkandidaten Bas Eikhout al capdavant, pujaria fins al 10,5% respecte al 6,9% del 2014.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El PSN dona la presidència del Parlament navarrès a Geroa Bai i aplana un possible govern de Chivite

Pamplona / Madrid

Aragonès nega que el govern vulgui privatitzar serveis públics

Barcelona

Víctimes de l’atemptat d’Hipercor critiquen que Vox usi el logotip de l’ACVOT per l’acte d’homenatge

Barcelona

Corbacho demana a Valls que respecti la seva decisió d’unir-se al grup de Cs

Barcelona

Vox s’integra al grup dels Conservadors i els Reformistes Europeus a l’Eurocambra

Brussel·les

Sánchez ofereix a Podemos “responsabilitats político-administratives” però no ministeris

Torra demana als nous mossos treball “per garantir la seguretat basada en la convivència, el respecte i sobretot amb les llibertats”

Mollet del Vallès

Cs acusa Valls de “falta de lleialtat” i d’actuar “de forma unilateral” amb el seu vot a Colau

Barcelona

Valls no plega i carrega contra “l’estratègia perillosa” i la “deriva greu” de Cs