Política

XAVIER GARCÉS ELS NOSTRES AJUNTAMENTS

ALCALDE (PSC) BARBERÀ DEL VALLÈS

“No ens volem tancar en un govern en solitari”

Entesa ·

“D’alguns grups estem rebent una resposta positiva de col·laboració i ERC és un d’ells”

“Tampoc ha passat res tan greu, la gent simplement ha volgut opinar i posar sobre la taula un objectiu. Els objectius són legítims”

Estem intentant que el que ha passat els últims quatre anys no sigui la base de l’inici del treball d’aquest nou mandat
A Barberà es va donar una circumstància interessant l’1-O, que és que molta gent va votar no, però va anar a votar
Hem convidat tots els grups a participar en la representació de tots els òrgans municipals. Nosaltres el 2015 en vam quedar exclosos

Quan es va constituir l’Ajuntament de Barberà del Vallès el 2015, es va arribar a una majoria absoluta de govern d’11 regidors de 21 amb un pacte entre Plataforma Ciutadana per Barberà (PCPB), Junts per Barberà (no confondre amb Junts per Catalunya), que, per simplificar, era una coalició integrada per la CUP i Podem; i ERC. El 2017 els republicans van trencar l’acord després que l’alcaldessa, Sílvia Fuster (PCPB), declinés cedir locals per a l’1-O. Tres mesos abans del 26-M, els Mossos d’Esquadra van detenir l’exalcaldessa socialista Ana del Frago, que repetia com a candidata, per una presumpta trama de malversació de fons públics i prevaricació relacionada amb la gestió de la ràdio municipal. El PSC va canviar de cap de cartell i va escollir Xavier Garcés, el nou alcalde.

El PSC ha tornat a guanyar i amb un regidor més. A què ho atribueix?
S’han produït diferents factors. Barberà entra en unes dinàmiques d’àrea metropolitana i el factor estatal, després d’unes generals que s’havien produït feia poc temps, també hi ha ajudat, igual com un candidatura molt renovada amb persones joves en llocs significatius, que ens ha apropat a la ciutadania. L’efecte Pedro Sánchez és clarament un dels factors, però també n’hi ha de locals que hi han influït. Hi ha hagut molta unitat a l’equip de campanya, a l’executiva i entre els simpatitzants i militants de la nostra agrupació local. Les dues campanyes consecutives, generals i municipals, ens han portat a aquest resultat positiu.
I això que us van detenir la candidata poc abans de les eleccions.
Sí, hi havia una candidata prèvia, però es va decidir en un moment determinat fer un canvi de candidatura. Això va significar afrontar un repte col·lectiu, però també personal per la meva part, però hem rebut un suport molt gran dels simpatitzants i militants, s’ha hagut de fer un treball molt intens, però els resultats han estat positius.
Ja s’ha aixecat el secret de sumari. Vostè creu que no hi ha cas.
Sincerament, no parlo només per la persona que portava la candidatura del PSC, sinó per totes les persones implicades en aquest procés, polítics i tècnics municipals. No soc jurista, però crec que sortirà que no hi ha hagut cas, és la meva opinió personal. Crec que cap de les persones que estan investigades en aquest cas. Al final sortirà tot de forma normal.
Vostè va haver d’assumir, doncs, la candidatura per sorpresa. Com ho va viure?
Ja porto un llarg recorregut polític al municipi i és d’aquelles coses que pensava que era possible que un dia arribés. Va arribar com va arribar i es va haver d’afrontar. Des d’aquest punt de vista, em vaig veure molt reforçat; tota l’agrupació em va donar suport i vaig entendre que era el moment que havia de fer aquest pas, i aquí estem. Després d’aquest procés hem arribat a poder assolir l’alcaldia de Barberà.
A les eleccions europees el PSC inclús va obtenir més bon resultat.
A Barberà no coincidien les candidatures que hi havia a les europees, en què hi ha partits que no hi participen, i això fa que hi hagi un traspàs de vots. No només li va passar al PSC. En sentit contrari, per exemple, si agaféssim el resultat de les europees, hi ha partits que haurien arribat al 5% però, en canvi, en les municipals no hi van arribar i, per tant, no van obtenir representació al ple municipal.
Estem parlant del PP o de JxCat. De fet, JxCat té menys vots a les municipals que Vox. Com ho llegeix, això?
És complicat. Una de les tendències que es dibuixaven és que com que hi havia molts partits i moltes candidatures, hi hauria una dispersió del vot molt gran i molta fragmentació al ple, i el que hem vist, a molts llocs, no només a Barberà, és que s’ha produït una concentració del vot, un vot útil. Aquesta concentració del vot, és igual si mirem la dinàmica social esquerra-dreta o la dinàmica de país o de procés, més independentisme o més estatalisme o federalisme, com n’hi vulguem dir, a cada municipi ha tingut uns comportaments diferents. En el cas de Barberà, l’independentisme se n’ha anat més cap a ERC. A més, JxCat va tenir un canvi de candidatura, que no va ser el cas d’ERC. Són temes que ells hauran analitzat internament més que nosaltres.
El fet que hi hagi 300/400 veïns que votin Vox el preocupa?
Si mirem tota la comarca o el conjunt de Catalunya, el percentatge de Barberà tampoc és que sigui gaire alt i tampoc és un tema del 2019. En altres eleccions ja es van presentar altres partits d’extrema dreta, Plataforma per Catalunya, i també van obtenir aquest percentatge de vot. El vot és lliure i democràtic i respectem aquestes persones. La nostra opinió és que preferim que no hi hagi representacions radicals en cap sentit, entenem que una política centrada és el millor per a tothom, en lloc d’algú que posi al davant interessos que no siguin socials i de la comunitat.
Amb qui explora pactes?
Nosaltres ens sentim còmodes amb la forma de governar a la portuguesa.
En minoria amb suports puntuals.
Això no vol dir que no busquem suports més amplis. Ens agradaria tenir una estabilitat i poder arribar a un acord amb tots. No m’importaria poder tenir representació de tots els grups municipals al govern, però no s’ha d’estar per força dins un govern per poder ajudar i tirar endavant els objectius de ciutat. Estem oberts a tothom que vulgui col·laborar amb nosaltres amb molta transparència en la gestió, posant sobre la taula tota la informació de forma permanent. A partir d’aquí, aconseguir un consens unànime, millor; si no, com a mínim el màxim de suports possibles.
Es planteja governar en solitari els quatre anys?
És una opció. No ens tanquem a fer un pas més gran, de més equilibri i estabilitat el 2020 amb alguns d’aquests grups amb qui hàgim estat col·laborant durant un any o un any i mig. El nostre objectiu no és tancar-nos en un govern en solitari sí o sí.
Amb ERC arribaríeu a la majoria absoluta. Quina relació hi teniu?
Nosaltres posem les coses sobre la taula de manera oberta i transparent. A tots els acords a què puguem arribar, perfecte. Si hi ha algun tema en què tenen discrepàncies amb nosaltres, de manera oberta n’hem de poder parlar. Transparència, comunicació i mà allargada a tots els grups, no estem fent diferenciacions, el que passa és que després hi ha la resposta que rebem. Amb alguns grups estem rebent una resposta positiva de col·laboració i ERC és un d’aquests grups que està entenent el que estem posant sobre la taula, mantenint les distàncies lògiques del que significa fer una oposició responsable, que és el que ERC està fent a Barberà, punxant en aquells temes que ells creuen que són convenients que millorin i que el govern no s’adormi i hi treballi, i en aquells temes que els hem proposat i s’han sentit còmodes i veuen que es poden tirar endavant ens estan donant el seu suport, com altres grups. Som només cinc grups al ple i amb tots estem intentant que se sentin còmodes i col·laborar-hi al màxim.
Amb Podem, també? Ho dic perquè Podem és qui va portar el tema de l’exalcaldessa a la fiscalia.
Sí, però l’objectiu és mirar al futur. La resta ja es resoldrà pels camins que s’han tirat endavant. Nosaltres hem convidat tots els grups a participar en la representació de tots els òrgans i empreses municipals, a diferència del 2015 quan, tot i havent guanyat nosaltres les eleccions, en vam quedar exclosos. Estem intentant que el que ha passat els últims quatre anys no sigui la base de l’inici del treball d’aquest nou mandat. Com a mínim ho intentarem. Si algú no ho entén, no podem lluitar contra les posicions que puguin adoptar lliurement altres grups.
Què pensa quan sent que diuen que el PSC és carceller dels presos polítics?
La gent es pot expressar com vulgui. Des d’un punt de vista municipal, a Barberà hi ha pau. Hi ha gent que opina d’una manera en aquest tema i d’altres d’una altra, però el 99% vol que hi hagi convivència i dins d’aquesta convivència, nosaltres, mà allargada. Això s’ha de resoldre ràpid i amb consens. Realment, tampoc ha passat res tan greu, la gent simplement ha volgut opinar i posar sobre la taula un objectiu. Els objectius són legítims, sempre que s’expressin democràticament i de forma oberta, i jo crec que és el que s’ha anat produint.
Com es va viure l’1-O a Barberà?
Amb bastanta normalitat. Va ser un exemple de civisme, tothom que va voler participar-hi ho va fer i qui no, no. A Barberà es va donar una circumstància interessant, que és que molta gent va votar no, però va anar a votar. Sentien que volien expressar la seva veu.
Com descriuria el mandat anterior?
No m’agradaria posar adjectius negatius. Ha estat un parèntesi en què s’han fet coses positives que m’agradaria ressaltar. En violència de gènere s’ha fet una tasca molt important per part de l’anterior govern que és digna de ressaltar i tota la lluita contra la LGBTIfòbia s’ha treballat molt bé. Són temes de consens. El que no ens ha agradat és que es va voler fer una gestió només dels membres de l’equip de govern i a la resta del consistori ens van deixar fora de les decisions, això és el que vull trencar.
Quins són els principals reptes del mandat?
No volem entrar en dinàmica d’obres i construcció d’edificis. A Barberà ja es va fer una tasca molt important fins al 2010, durant vint anys d’ajuntaments democràtics, en què es van tirar endavant equipaments esportius, el teatre, la biblioteca municipal... A Barberà ja es va construir i ara el que hem de fer és donar contingut, que sigui una ciutat per viure-la i no una ciutat dormitori. Sí que hi ha consens a ampliar l’ajuntament, ja que quan es va construir als seixanta érem 3.000 habitants i ara en som 33.000. Els serveis als ciutadans passen també per millorar la qualitat del treball dels funcionaris. Tenim la sort que hi ha un solar municipal contigu que havia estat un antic poliesportiu que ara es fa servir de magatzem i la idea és, mantenint la façana, ampliar l’ajuntament amb un edifici modern pensat per a una administració electrònica d’un govern digital.

A Barberà abans de néixer

Va néixer a Sabadell el febrer del 1963 però es considera de Barberà, on els seus avis van anar a viure el 1959 amb els fills, provinents de la comarca de Calatayud (Aragó). Quan aquells fills es van voler independitzar, a Barberà encara no hi havia habitatge i en van trobar a la capital del Vallès, però quan tenia vuit anys van poder tornar-hi. “Van fer reagrupament familiar”, bromeja. Per la gran nevada de 1962, per Nadal estaven tots a casa els avis i aquella nit la seva mare, embarassada, no va poder tornar a Sabadell. “Jo ja vaig dormir a Barberà sense haver nascut”, exclama. Té dos fills, de 26 i 24 anys. No va poder fer els estudis secundaris a la ciutat perquè no hi havia institut. Va cursar econòmiques a la UAB. No va acabar la carrera per la política i l’esport (bàsquet), encara que ha desenvolupat tota la seva tasca professional en el món de l’economia com a responsable de comptabilitat en empreses multinacionals. També va ser empresari un temps dins la consultoria informàtica del software SAP. Porta en política més de 30 anys, sempre lligat a l’agrupació local del PSC. Abans de ser alcalde va ser dotze anys regidor, vuit dels quals responsable de Finances i Promoció Econòmica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Espanya rep 6.000 milions en préstecs del fons europeu per finançar els ERTO i els ajuts a autònoms

Brussel·les

ERC reclama a Sánchez que sotmeti l’estat d’alarma a votacions al Congrés mentre duri

Madrid

Discrepàncies al Govern sobre el teletreball

Barcelona

La ultraconservadora Amy Coney Barrett pren possessió com a nova jutgessa del Tribunal Suprem als EUA

Brussel·les

L’esborrany dels pressupostos de l’Estat inclou augments d’impostos de Societats, Patrimoni i IRPF a rendes més altes

Madrid

Vergés veu “difícil” posar fi al tancament de la restauració: “Estem en la línia de no aixecar restriccions”

Barcelona

Un detingut per enaltir les accions terroristes dels autors dels atemptats de Barcelona i Cambrils després de l’atac

Barcelona

Xoc per gestionar els fons de la UE

madrid

El govern no descarta ara confinar en cap de setmana

barcelona