Política

XAVIER FONOLLOSA

ALCALDE DE MARTORELL (JUNTS PER MARTORELL)

“Els pactes no han de ser només amb ERC”

MAJORIA “Ja he parlat amb tots els grups municipals, no vull que s’entengui la majoria absoluta com que no compto amb la resta” PARTIT “Soc dels que creuen que la nostra força política no pot ser polifònica”

Per governar de manera impecable, han rebut. Jo sempre els he defensat, però dels tres regidors (ERC) cap ha repetit
El PSC és un dels partits grans d’aquest país, i per tant s’hi ha de poder arribar a acords
Vull creure que la justícia funcionarà i que la sentència serà absolutòria, almenys pel que fa a la rebel·lió i la sedició

Xavier Fonollosa va trepitjar per primer cop l’ajuntament de Martorell com a polític l’any 2003. Després d’anys formant part de l’equip de govern de Salvador Esteve, Fonollosa li va prendre el relleu l’any 2015. El primer mandat el va compartir amb tres regidors d’ERC. Ara les urnes li han fet confiança i governarà quatre anys més, aquest cop amb majoria absoluta,

La primera pregunta és obligada. A què atribueix l’augment del nombre de regidors que va aconseguir el 26-M?
La sensació és que vam fer una obra de govern molt ben feta. Conec el meu poble des de tots els vessants, i això és essencial per fer bé d’alcalde. El principal actiu que ha de tenir qualsevol comunitat és la convivència i la cohesió social, i crec que, en aquest sentit, hem tingut un mandat molt correcte i la gent ho ha valorat positivament. A més, Martorell tenia fama de ser un poble lleig... i nosaltres hem aconseguit fer de la dificultat una virtut. El nostre eslògan era “Passar del gris al color”: allà on podem hi posem colors. Això agrada als martorellencs.
Fins ara havia governat amb tres regidors d’ERC. Quina valoració en fa?
Molt bona. La seva feina va ser impecable. Malauradament, però, els seus correligionaris potser no ho van veure igual. O potser, per governar de manera impecable, han rebut. Jo sempre els he defensat, però dels tres regidors no n’hi ha cap que hagi repetit. Tot plegat, després d’uns processos interns una mica complexos.
Per tant, aquest darrer mandat els ha passat factura, dins ERC?
I tant! Paradoxalment governar bé els ha passat factura, sense cap mena de dubte. Han prescindit d’ells al seu partit. Estic segur que si haguessin seguit al capdavant de la candidatura d’ERC, haurien aconseguit un resultat millor. Però la política té aquestes coses. Anàvem junts sempre, com un sol equip, i això agradava als nostres votants i als seus. Ara bé, algú a dins de l’organització creia que havien de marcar més el seu espai.
Ara afronta una legislatura amb majoria absoluta. Quins beneficis hi veu?
D’entrada estic content perquè la gent ens ha fet confiança, però això també augmenta la pressió. Ho afrontarem amb il·lusió. Ja he parlat amb tots els grups municipals, no vull que s’entengui la majoria absoluta com que no compto amb la resta. Valoro molt la pluralitat política i intentaré arribar a acords, des de la diferència, amb tots els partits.
Hi ha veïns que es queixen de l’estat del nucli històric. Té pensat fer-hi alguna cosa durant aquest mandat?
La vila necessita un impuls, i com a alcalde ho tinc molt clar. Tenim un programa de subvenció de les façanes, però el que necessita el barri és gent. Ara hi ha pràcticament la meitat de població que fa 20 anys. Això fa que no hi hagi comerç i, en conseqüència, hi falta activitat. Que estigui allunyat de la resta del poble no ajuda. Li manca algun atractiu que cridi la gent a venir, i una opció podria ser fer habitatge assequible. Des de l’Ajuntament estem donant voltes a què fer.
En aquesta legislatura acabarà de tirar endavant el barri de la Sínia.
Sí. Ja ho teníem tot aprovat amb un alt nivell de consens. El projecte ve de molt lluny, però la crisi econòmica el va aturar. Ara que ens n’allunyem una mica, malgrat que les conseqüències socials encara hi són, té més sentit acabar el projecte. A la Sínia 1 farem 330 habitatges de protecció oficial. Després, a la Sínia 2, que ja està ordenada, hi haurà un 50% d’habitatge de protecció oficial. Però aquesta segona part no es podrà fer sense enllestir l’altra.
Amb aquests pisos de protecció oficial, quedarà coberta la necessitat d’habitatge a Martorell?
No, amb els habitatges de protecció oficial de la Sínia 1 no. Amb tot l’habitatge que es farà al barri de la Sínia 2, sí. Potser no seran barats, però sí assequibles. A més, l’augment de l’oferta farà que els preus es paralitzin i es regulin.
L’any passat van augmentar els desnonaments. N’hi va haver nou més i, per tant, la tendència no és a la baixa.
Quan una persona no paga, nosaltres podem fer la intermediació del deute hipotecari o la intermediació dels desnonaments per impagament de lloguer, o fins i tot tramitar els ajuts socials; però al final aquesta problemàtica no és competència dels ajuntaments.
Tenim una oficina local d’habitatge per a aquest tipus de casos, però no podem facilitar allotjament eternament sense cap contraprestació perquè suposa una despesa. No és just facilitar l’habitatge a algú sense que tingui cap cost, almenys no a llarg termini. Hem de fer que hi hagi feina per intentar reduir el nombre de persones en situació de vulnerabilitat.
Parli’m de la paradoxa de Martorell: el PIB més alt de Catalunya amb una taxa d’atur 2 punts per sobre de la mitjana de la comarca.
És una paradoxa, sí. Tenim 60.000 llocs de feina i som 28.000 habitants. Cal tenir en compte que Martorell té ingredients que fan que la taxa sigui més elevada que en altres poblacions. És el poble del Baix Llobregat que genera més ocupació, però els perfils que es requereixen aquí a vegades no es compleixen. Passa, per exemple, amb l’idioma. El nostre índex d’immigrants és dels més alts de la comarca, sobretot perquè som un poble molt ben comunicat. Molts cops és la població migrant la que està a l’atur perquè no compleix el perfil que es requereix.
Sabent que l’idioma és un escull, què es fa des de l’Ajuntament perquè ho deixi de ser?
Des de l’Ajuntament treballem per a la immersió, però no és fàcil. Tenim tres programes d’integració: el programa Haima, l’Arrels i l’Orígens. També disposem d’una tècnica especialitzada que ajuda a la integració. A més, tenim altres programes, a través del centre de promoció econòmica, que són per afavorir la inserció laboral de determinats col·lectius que sovint tenen dificultats per accedir al mercat de treball.
Si desglossem les dades de l’atur, veiem que hi ha més dones que homes. Què es fa des de l’Ajuntament per revertir aquesta i totes les problemàtiques relacionades amb la desigualtat de gènere?
Tenim tot un protocol de polítiques de gènere. Una de les coses que anunciàvem en campanya electoral era que crearíem una regidoria de polítiques de gènere i d’igualtat. Ara ja tenim una regidora que se n’encarrega, la Belén Leiva. Des de l’Ajuntament, a més, ens sumem a totes les iniciatives relacionades amb el moviment feminista i l’LGTBI. Però tenim les competències que tenim. On crec que cal fer més incidència és als instituts i amb la gent migrant.
Parlem de mobilitat. Per fi s’han reiniciat les obres del quart cinturó.
Es va projectar fa més de 25 anys, és una vergonya que no estigui fet. S’ha perdut temps, hi ha hagut problemes amb el govern central i també d’interns. Per fi torna a estar en marxa la que serà una de les infraestructures més grans del país: evitarà haver de passar per Barcelona per moure’s per l’arc metropolità.
Vostè forma part de la direcció executiva del PDeCAT. Quin creu que és l’espai que ha d’ocupar el partit dins la nova formació en què treballen Puigdemont i Mas?
Soc dels que creuen que la nostra força política no pot ser polifònica. Hi ha d’haver una sola veu i un sol missatge. Jo, que vinc de CDC, crec que el nostre espai és catalanista. Per tant, agrupa gent molt catalanista i alhora gent d’ordre i centrada. Hi haurà gent independentista que voldrà fer la república de forma immediata. Cal una gran força política on es pugui sentir còmode tothom, des d’aquest catalanista centrat fins als qui segurament voldrien fer les coses més ràpid. Ocupar espais que no són el nostre sovint no dona bons resultats.
Com veu el pacte que es va fer entre JxCat i el PSC a la Diputació de Barcelona?
Per analitzar aquest pacte s’han d’analitzar tots els pactes. Hi ha molts pactes i molt diversos. A la Diputació de Barcelona es van intentar fer diferents acords i l’aritmètica va donar pel que va donar. Es van valorar diverses opcions i aquesta era la més possibilista per a la millora del finançament i dels ajuntaments de la demarcació de Barcelona.
Els pactes no han de ser només amb ERC, el PSC és un dels partits grans d’aquest país, i per tant s’hi ha de poder arribar a acords. Si el que plantejava ERC en un moment donat no convenia, tenim tot el dret a intentar pactar amb altres forces polítiques.
Arran del pacte a la Diputació es va fer pública una certa tensió entre ERC i JxCat.
Evidentment la tensió, en política, mai és bona, i menys quan comparteixes govern. Crec que ambdues forces haurien de fer esforços perquè hi hagi més entesa. És clar que no es pot fer política amb objectivitat mentre tinguem polítics empresonats i a l’exili. Em sorprèn, però, que ERC sortís ofesa després d’arribar a 27 acords en diferents municipis on JxCat havia guanyat les eleccions...
Salvador Esteve va ser president de la Diputació molts anys. Vostè s’ho ha plantejat?
La meva ambició política s’acaba al meu poble. M’han ofert coses i sempre he dit que no. Crec que hi ha persones més preparades que jo. Malauradament ens trobem amb gent que ocupa càrrecs que li venen grans, i jo no vull ser un d’aquests.
Feia referència a la situació anòmala que viu Catalunya. Quina creu que hauria de ser la resposta del govern un cop es conegui la sentència de l’1-O?
Doncs no ho tinc clar. Vull creure que la justícia funcionarà i que la sentència serà absolutòria, almenys dels delictes de rebel·lió i sedició. No haurien de poder utilitzar els òrgans judicials per fer una mena de revenja política. Cal resoldre els problemes polítics des de la política o no fem cap favor a la qualitat democràtica.
I si és condemnatòria?
Si és condemnatòria no sé quina reacció hi haurà. L’única possibilitat seria l’indult per part del govern espanyol. I no sé ni com estarà l’Estat quan això passi.

Un alcalde amb vocació de política municipal

Defineix un poble com una comunitat de gent que viu en una mateixa realitat que alhora és plural i diversa. Persones amb pensaments, ideologies i orígens molt diferents, que han de conviure. I està convençut que aquest és el principal actiu de qualsevol comunitat, la convivència i la bona cohesió social. Reconeix que no és una persona de despatx, li agrada trepitjar carrer, parar l’orella, parlar amb la gent i, sobretot, escoltar-la. I és que ho té molt clar: un alcalde només ho pot fer bé si coneix el seu poble; si no, no es poden detectar carències i fer que la millora sigui constant. I ell compleix el requisit, coneix la realitat de la vila. Hi va néixer, créixer, i ara hi viu amb la seva parella i tres filles. Recorda com era el poble quan era petit i se sent orgullós dels canvis que s’hi han fet. Martorell es va fer al mig del camí, i això és bo perquè els permet estar ben comunicats. Però el pas de certes infraestructures no sempre ha estat amable, i Martorell es va guanyar la fama de ser un poble lleig. Ja sigui des de l’equip de govern o al capdavant d’aquest, Fonollosa ha treballat durant anys per revertir aquesta situació i donar color al municipi. Volia aconseguir que sigui còmode viure-hi, però sobretot volia fer sentir els martorellencs orgullosos de ser-ho.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Interior investigarà una actuació dels Mossos d’Esquadra a l’aeroport

Barcelona

Maragall: “Ha començat una nova cursa entre la repressió i la llibertat”

Barcelona

Les mobilitzacions segueixen amb talls de carretera i Rodalies

barcelona

Una dura sentència que revolta el país

barcelona

Astorament i rebuig per les condemnes i crítiques a l’Estat i a la Unió Europea

barcelona

La sentència, farcida de trets polítics, veta el dret a decidir

barcelona

Dos anys de drets suspesos per una rebel·lió inventada

GIRONA

L’Estat no veu “cap efecte” a una immunitat per a Junqueras

Luxemburg

Girona s’alça contra la sentència

girona / figueres