Política

França

Efemèride del segle XX

“El dia més bell”

París commemora amb múltiples actes simbòlics i la inauguració d’un nou Museu de l’Alliberament el 75è aniversari del final de l’ocupació nazi

Es tracta d’un episodi important de la Segona Guerra Mundial, marcat pels mites i els oblits de la història

L’alcaldessa, Anne Hidalgo, inaugura un mural dedicat a ‘La Nueve’, divisió republicana espanyola

“París ultratjada! París destruïda! París martiritzada! Però París alliberada!” Setanta-cinc anys després d’aquest cèlebre discurs del general De Gaulle, la capital francesa va commemorar ahir el 75è aniversari del final de l’ocupació nazi. El govern municipal va organitzar una sèrie d’actes simbòlics per honrar l’Alliberament, el 25 d’agost del 1944. Un fet assenyalat en la història de la Segona Guerra Mundial, però que al mateix temps ha estat objecte d’oblits i de revisions significatives.

La commemoració d’aquest 75è aniversari va començar amb un homenatge a un dels actors clau de l’Alliberament de París, que va ser ignorat durant dècades: els soldats de la Novena Companyia de la Divisió Leclerc. L’alcaldessa parisenca, Anne Hidalgo, va inaugurar abans-d’ahir al vespre un mural en homenatge a La Nueve. Aquesta divisió, fundada per republicans i anarquistes espanyols, va ser la primera a entrar a París, el 24 d’agost al vespre. Els primers vehicles blindats de les tropes aliades que van arribar a la capital francesa tenien com a nom Guadalajara, Ebre i Belchite, en recordança de batalles de la Guerra Civil, i mostraven que una vegada haguessin vençut el nazisme, desitjaven tornar a Espanya per combatre el franquisme.

El relat oficial de l’Alliberament escrit per la França gaullista va menystenir el rol de La Nueve. Un fet, en canvi, exaltat per les autoritats franceses d’aleshores va ser la fita dels bombers de París. El 25 d’agost del 1944, sis agents d’aquest cos van pujar les escales de la torre Eiffel, sota el foc de les tropes alemanyes, per canviar la bandera nazi per la francesa. De fet, davant de l’emblemàtic monument parisenc, va tenir lloc, ahir al migdia, el primer acte de la jornada de commemoració del 75è aniversari. Una gran bandera francesa va ser desplegada des del primer pis de la torre Eiffel en honor dels bombers.

Durant la tarda, centenars de persones van participar en una “desfilada de la llibertat”. La marxa va començar a la Porta d’Orleans, al sud-oest de París, per on el 25 d’agost del 1944 va arribar la Segona Divisió de blindats del general Leclerc i es va desfermar l’exaltació dels habitants de la capital francesa.

“La gent estava com boja, hi havia noies joves que no van tornar a casa seva aquell vespre. L’ambient era extraordinari”, va recordar René Gonin, que l’agost del 1944 tenia 24 anys i que, segons va declarar a l’agència France-Presse, no ha oblidat cap instant de l’arribada de les tropes aliades. Gonin també va reconèixer que tenia records amargs d’aquell dia. Per exemple, la imatge “d’un tumult al voltant d’una noia completament despullada que era víctima d’insults i escopinades perquè se n’havia anat al llit amb alemanys”. Un fet aparentment anecdòtic, però que il·lustra les profundes divisions que imperaven a França en els dies finals de la Segona Guerra Mundial.

Ahir va obrir les portes a París un nou Museu de l’Alliberament. Aquest centre tindrà com a objectiu afavorir la divulgació i la memòria sobre l’ocupació nazi i el seu final. Un període sovint mitificat i simplificat pel relat oficial francès, que va obviar el col·laboracionisme de la França de Vichy i l’agitació social i les tensions internes entre els aliats que van marcar aquell estiu del 1944. Si el 25 d’agost del 1944 va ser un dia d’una gran joia –el corresponsal de la revista nord-americana Life el va descriure com “el dia més bell des de l’assalt a la Bastilla”–, aquest episodi va estar marcat per la disputa que van mantenir el general De Gaulle i els dirigents comunistes francesos per aconseguir el control de la Resistència.

Després de l’èxit del desembarcament de Normandia, el 6 de juny del 1944, les tropes nord-americanes no consideraven una prioritat alliberar París. Tenien com a objectiu perseguir les divisions nazis, que s’havien concentrat cap a l’est de França. “No hem d’esperar un alliberament de París imminent”, reconeixia aleshores De Gaulle des d’Alger.

Però el 10 d’agost va començar una onada de vagues impulsada per les brigades comunistes que va esdevenir una taca d’oli en el sector ferroviari, de correus, la gendarmeria... Les aturades van desembocar en un moviment insurreccional quan el 19 d’agost el cos de la policia de París –un total de 21.000 homes, per 17.000 soldats alemanys presents aleshores a la regió parisenca– es va unir a la Resistència.

Durant aquella setmana, es van formar més de 600 barricades. S’evocaven així les jornades revolucionàries del 1830 i el 1848. Alguns dels combats van resultar especialment violents. L’edifici del Grand Palais va ser incendiat. L’Alliberament de París va provocar la mort de 3.000 soldats nazis, 1.000 membres de les Forces Franceses de l’Interior, 130 soldats de la Segona Divisió Leclerc i uns 600 civils. En total, hi va haver uns 5.500 ferits.

4.700
morts,
entre ocupants alemanys i resistents francesos, va provocar la batalla de París d’agost del 1944.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Torra assegura que el Govern “ha tret del congelador” el projecte del nou Hospital General de l’Hospitalet

L’Hospitalet de Llobregat

Vergés nega retallades i defensa que l’atenció primària atén a tothom

Casado avisa que la “fragmentació” del centredreta és el “salvavides” de Sánchez el 10-N

Madrid

El PSOE acusa PP i Cs de buscar el “frontisme” a Catalunya

PSOE i Podem asseguren que no els inquieta que Errejón presenti candidatura al 10-N

Madrid

Montero demana una “àmplia mobilització a l’esquerra tot i la decepció i l’esgotament”

Barcelona

Budó: “Que l’AN no investigui els vincles de l’imam de Ripoll i el CNI fa pensar que hi ha alguna cosa que no volen que se sàpiga”

Manresa

JxCat i ERC assumeixen que els presos no podran repetir de candidats al 10-N

Barcelona

Rivera descarta un acord post-electoral amb Sánchez

Madrid