Política

Exèrcit català, a debat

Girona acull la segona de les set jornades formatives que la plataforma Debat Constituent està portant arreu del país

Cinc ponents analitzen aspectes de seguretat i de relacions internacionals que haurien de formar part de la futura carta magna catalana

El terrorisme, el canvi climàtic i les guerres comercials fan canviar la visió militar tradicional

La dinamització dels debats a cada territori es fa a través d’entitats anomenades Enteses

Catalunya ha de tenir exèrcit? És una de les preguntes estel·lars que molts ciutadans es fan davant la possibilitat que Catalunya esdevingui algun dia un estat independent. A la Constitució Espanyola, sense dubte, hi ha diversos capítols que en parlen, i de manera destacada. Per exemple, l’article 8.1 disposa: “Les forces armades, constituïdes per l’exèrcit de Terra, l’armada i l’exèrcit de l’Aire, tenen com a missió garantir la sobirania i independència d’Espanya, defensar la seva integritat territorial i l’ordenament constitucional.” Ara bé, a la futura República Catalana, hi té cabuda una formació d’homes i dones militaritzats? Aquesta i altres preguntes es van analitzar i qüestionar en la jornada formativa del Debat Constituent que va tenir lloc ahir al Teatre Municipal de Girona. Es tracta de la segona de les set jornades que la plataforma està portant arreu del país per donar contingut al que haurien de ser els grans principis doctrinals de la Constitució d’una eventual Catalunya independent, a través d’un gran procés participatiu ciutadà. La primera va tenir lloc el cap de setmana a Tortosa i va tractar aspectes de territori, recursos naturals, sectors estratègics i empreses públiques. A Girona, la seguretat i les relacions internacionals van centrar el debat. A l’acte van ser convidats fins a cinc ponents que van donar la seva visió d’aquests dos aspectes.

Dolors Feliu, advocada i directora general de Drets i Assumptes Constitucionals, va ser la ponent que va engegar les ponències, i va centrar el seu discurs en les relacions internacionals. Una de les grans preguntes que va formular és “si la UE continua sent aquell organisme en els valors del qual ens emmirallàvem”. El dubte esdevé després que a la UE “li costa acceptar la realitat catalana” i això genera “tensions”. A més, pel mig hi ha el Brexit i països que qüestionen la UE. Tot plegat fa que sorgeixin preguntes sobre si és convenient o no que una hipotètica Catalunya independent formi part de la UE, o buscar altres vies relacionals com ara l’Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA). En tot cas, la lletrada Dolors Feliu va remarcar: “Els ciutadans han de tenir l’última paraula, i cal assegurar l’encaix depenent de la voluntat democràtica dels ciutadans.” “La pregunta no és només si Catalunya vol formar part de la UE, sinó si la UE vol que Catalunya en formi part”, va sostenir Neus Torbisco, doctora en dret i especialitzada en drets humans, que va alertar dels dubtes de l’adhesió automàtica de Catalunya a la UE, ja que hi ha membres d’alguns estats que hi estan en contra. “La UE està en un moment complicat”, va reconèixer la ponent, que va recomanar que, en el cas que Catalunya esdevingui un estat, hauria d’enviar un missatge clar “d’internacionalització” i en cap cas “de vocació d’aïllament o tancament”. Sobre seguretat, Torbisco, que va intervenir per videoconferència, va assegurar que la Constitució Catalana hauria de tenir una previsió en defensa, però obrir el debat de quin model vol. “No hem de desaprofitar l’oportunitat de fer un canvi en el model militar actual, que està obsolet; no hem de tenir un exèrcit perquè tothom el té”, va afirmar l’experta, que va sostenir: “Vivim en un món on les guerres han canviat i hi ha altres reptes com ara el terrorisme global i el canvi climàtic.”

“Nosaltres tenim una sort perquè tenim l’oportunitat de crear una cosa nova”, va remarcar Marc Costa, advocat i especialitzat en polítiques públiques de seguretat i director general dels Agents Rurals. “El model de referència que agafem normalment és l’espanyol, tradicionalista, unidimensional i molt pensat en la defensa territorial de l’Estat, però el món ha canviat i aquest model està desfasat”, va dir. En aquest sentit, Miquel Sellarès, periodista i president del Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya, va indicar ahir durant la ponència que durant el referèndum de l’1 d’octubre es va demostrar com són aquestes forces de seguretat de l’Estat espanyol: “Va ser un tot per la pàtria, l’«A por ellos».” Sellarès va proposar una única policia catalana, la suma de policies locals i de Mossos d’Esquadra, i va sostenir: “Si volem construir un estat, hem de tenir les eines, com també un servei d’intel·ligència.” “Hi ha 32 estats al món que no tenen exèrcit”, va recordar, d’altra banda, el president del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, Pere Ortega, que va indicar: “La seguretat ha de tenir uns fonaments basats en la pau, i aquí a Catalunya tenim una cultura de la pau molt ben establerta.” Ortega va recordar que Catalunya va dir no a l’OTAN en el referèndum que es va fer el 1986.

Participació ciutadana
Lluís Llach, president del consell assessor del Debat Constituent, assegura que aquestes jornades formatives que s’estan fent ara serveixen per fer “un recull d’impressions i opinions” i que després es traslladaran en un debat constituent molt més ampli i participatiu que tindrà lloc a partir del mes de novembre. La pròxima jornada formativa tindrà lloc dissabte que ve, 28 de setembre, a Sabadell. Aquest cop el debat girarà a l’entorn de l’organització territorial.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Cuixart presenta recurs de nul·litat contra la sentència de l’1-O i critica la “parcialitat d’un tribunal polititzat”

Barcelona

Torrent reitera que no prohibirà cap debat i insta el PSOE a fer-s’ho mirar

barcelona

El Tsunami valora que els talls no violents interpel·len Europa

barcelona

El TS reafirma que ser elegit a Europa no dona immunitat

Madrid

L’‘impeachment’, en directe

Washington

Esperant proposta

barcelona

El Parlament desestima que Torra comparegui pels CDR

barcelona

El PNB perd un escó pel PP i Sánchez depèn més d’ERC

madrid

L’oposició a Evo Morales nomena una presidenta interina per a Bolívia

Buenos Aires