Política

Querella per lesa humanitat contra els repressors de l’1-O

Nou víctimes de les càrregues policials porten alts responsables de l’Estat davant l’Audiencia Nacional

José Antonio Nieto, Diego Pérez de los Cobos i Enric Millo són part dels querellats

L’article 7.1 de l’Estatut de Roma, tractat que regula el funcionament del Tribunal Penal Internacional (TPI), diu, en la lletra h, que seran perseguibles les conductes que, sota el concepte de “delicte de lesa humanitat”, suposin la “persecució d’un grup o col·lectivitat amb identitat pròpia per motius polítics, racials, nacionals, ètnics, culturals, religiosos” i també “de gènere, definit en el paràgraf 3”. D’acord amb aquesta definició i la seva incorporació en el Codi Penal espanyol, un grup de nou persones víctimes de la repressió policial de l’1 d’octubre del 2017, amb l’ajuda d’un grup de juristes, han decidit presentar una querella pels crims de lesa humanitat contra nou persones a les quals fan responsables de dirigir les càrregues policials d’aquell dia.

La querella va ser presentada ahir públicament a Barcelona per un grup de denunciants i advocats, l’endemà que s’entrés al registre de l’Audiencia Nacional, on s’ha formalitzat per una qüestió de competència jurídica. La querella s’ha articulat d’aquesta manera, i no per un delicte de lesions, coaccions, prevaricació o d’altres que podrien encaixar amb l’actuació dels responsables de les càrregues de l’1 d’octubre, perquè, a parer de l’advocat Jordi Ferrés, “el delicte de lesa humanitat defineix perfectament allò que va passar aquell dia”.

Hi ha molt pocs precedents a l’Estat espanyol de querelles presentades per aquest delicte internacional de lesa humanitat, que té com a característiques destacables que no prescriu mai i que és perseguible des d’instàncies jurídiques internacionals. Aquest és el cas, per exemple, de la coneguda com a “querella argentina” contra els crims del franquisme, que és instruïda per una jutgessa de Buenos Aires després de rebre una denúncia. També es va denunciar per aquest delicte davant un jutjat de Barcelona el militar que va condemnar a pena de mort Salvador Puig i Antich, Carlos Rey, però el jutjat on va recaure el cas ho va arxivar després que la fiscalia es pronunciés en aquest sentit.

Militaritzats

En l’acte de presentació de la querella, l’advocat Lluís Mestres va explicar que l’1 d’octubre del 2017 les forces i cossos de seguretat de l’Estat que van intervenir a Catalunya van actuar seguint un patró “militaritzat”, és a dir, amb unes ordres concretes per atacar un objectiu; en aquest cas, població civil que volia dipositar el seu vot dins d’una urna. El lletrat argumenta que la Guàrdia Civil i el Cuerpo Nacional de Policía van seguir un doble pla: per un costat, fer veure que executaven el mandat judicial d’impedir la celebració del referèndum; per l’altre, generar terror entre la població i provocar un efecte contagi que desmobilitzés els votants.

Per això, segons el relat de l’advocat, els agents actuants van començar a rebre ordres des de les quatre de la matinada d’aquell diumenge i es van llançar sobre un centenar de col·legis electorals que ja havien estat escollits prèviament. “Va ser un atac sistemàtic i programat contra la societat civil, per una qüestió ideològica”, va reblar Mestres.

Noms

La querella es dirigeix contra l’ex-secretari d’estat de Seguretat José Antonio Nieto; el coordinador del dispositiu general de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos; el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, i els quatre subdelegats de les respectives demarcacions, així com els màxims responsables de la Guàrdia Civil i la Policía Nacional aleshores. Des de l’equip jurídic que ha presentat la querella, Associació Atenes i Advocats per la Democràcia de Lleida, no descarten ampliar el nombre de querellats.

Va ser un atac sistemàtic i programat contra la societat civil, per una qüestió d’ideologia
Lluís Mestres
advocat
El delicte de lesa humanitat el pot perseguir qualsevol jutge de qualsevol estat
Jordi Ferrés
advocat
Vaig tornar a néixer, el dia del referèndum. Tenia 70 anys i ara només en tinc 2
Enric Sirvent
víctima de l’1-o a lleida

Un lleidatà que va acabar a l’UCI, un dels querellants

La querella contra els responsables de la repressió en el referèndum de l’1-O la signen nou persones, totes perjudicades, i té el suport de l’associació d’afectats que va néixer de resultes d’aquells fets. Durant l’acte de presentació, va prendre la paraula un dels afectats i un dels querellants, Enric Sirvent, de Lleida, que va tenir un problema cardíac i va estar a punt de convertir-se en la primera víctima mortal d’aquella jornada. Va explicar que el van copejar i li van clavar puntades de peu fins que va caure a terra, i que va haver de ser “reanimat” amb un desfibril·lador per algunes persones que havien anat a votar i que van fer un “cordó” perquè hi pogués accedir l’ambulància. Segons el seu relat, “cap agent” el va atendre.

Arran d’aquelles lesions, va haver de ser traslladat en helicòpter a l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona, on va estar ingressat disset dies, nou dels quals a la unitat de cures intensives. Sirvent té clar que aquell dia va ser a un pas de la mort: “Vaig tornar a néixer. Aleshores tenia 70 anys i ara en tinc 2.”

La querella demana que s’interrogui com a testimonis protegits 189 víctimes amb lesions moderades o greus. A la querella, també s’hi han adjuntat nombrosos vídeos i altres proves recollides en els diversos jutjats d’instrucció catalans que investiguen càrregues concretes. S’espera que l’Audiencia Nacional trigui uns sis mesos a decidir si admet a tràmit o no la querella.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El pressupost s’ajorna fins al 2020

barcelona

El TSJC obre la porta a tornar a jutjar Torra pel llaç

Barcelona

Albiach coliderarà amb Colau mentre dimiteixen més crítics dels comuns

barcelona

Fi als 21 dies d’acampada a la plaça Universitat

Barcelona

Investiguen subvencions de la Generalitat a 11 entitats

barcelona

ERC consultarà dilluns a les bases el seu vot sobre la investidura de Sánchez

barcelona

El TSJC suspèn el judici a la mesa i estudiarà si l’envia al Suprem

Barcelona

Mantenen la presó als CDR després de repetir la vista

BARCELONA

Acusen Trump d’haver donat l’ordre del xantatge a Kíev

Washington