Política

Erdogan amenaça la UE amb 3 milions de refugiats

El president turc diu que els “obrirà les portes” si la UE denuncia la “invasió”

Preocupació dels militars i proposta dels republicans per sancionar Turquia

Al president turc, Recep Tayyip Erdogan, no li agrada que la comunitat internacional defineixi l’anomenada “operació Font de Pau” com una “invasió”, encara que l’objectiu sigui la conquesta de territori i l’atac als seus rivals kurds. Per deixar-ho clar, va recuperar una amenaça de fa unes setmanes que ara sembla més real que mai: si continuen criticant-lo, “obrirà les portes” perquè 3,6 milions de refugiats sirians entrin a Europa.

El 2016 Turquia i la Unió Europea van arribar a un acord en què els turcs es comprometien a fer de tap de refugiats a canvi de fons per atendre i controlar el flux dels qui volien arribar a Europa. L’atac al nord de Síria ha desfermat crítiques arreu, i Ankara ho va aprofitar per proposar el xantatge: si no els deixen en pau i els donen suport, frenaran la tasca amb els refugiats i els donaran via lliure cap a la UE. Poques hores després, li va respondre l’alta representant de la UE per a Afers Exteriors, Federica Mogherini, que li va dir que seria “un error” vincular el finançament d’aquell acord amb l’ofensiva turca. Erdogan se sent fort després que els EUA decidissin retirar-se del nord-est de Síria, permetent-li una acció militar que tenia al cap des de fa temps. En una carta dirigida al Consell de Seguretat de l’ONU, que ahir es va reunir d’urgència per analitzar la situació, va defensar una operació “d’autodefensa” contra objectius “terroristes”. Per la seva banda, el Consell de Drets Humans de l’ONU va advertir ahir que l’ofensiva durà “inseguretat, caos i el ressorgiment d’Estat Islàmic”, idea en què coincideixen els principals líders europeus.

El president Donald Trump es resisteix a admetre que ha donat llum verd a Erdogan. “No donem suport a aquest atac i hem deixat clar que és una mala idea”, va dir ahir. No obstant això, va continuar defensant la retirada de tropes, enrocant-se en la idea que vol “posar fi a les guerres interminables”. Per si no fos prou, fent gala dels seus exabruptes històrics, dient que els kurds “no ens van ajudar a Normandia”, i que per tant no hi ha cap obligació que els EUA els ajudin ara.

El temor en la comunitat militar nord-americana és que la situació actual derivi en una nova guerra de l’Iraq. “Quan abandonem els nostres fidels aliats, com vam fer al Vietnam i ara amenacem de fer a l’Afganistan o Síria, apareixen els problemes”, va advertir James Stavridis, ex-comandant suprem aliat a Europa de l’OTAN. Al Congrés, els republicans s’estan veient obligats a desdoblar-se, i mentre són en la primera línia de defensa contra l’impeachment, també condemnen la posició a Turquia. No hi ha cap figura que representi millor aquesta bipolaritat que el republicà Lindsey Graham, fidel aliat presidencial i qui lidera el desafiament a la Casa Blanca amb la presentació d’un projecte de llei per sancionar Turquia. Entre els més atemorits per les conseqüències de l’ofensiva turca hi ha Israel. El primer ministre, Benjamin Netanyahu, va dir: “Israel condemna fortament la invasió turca i alerta contra la neteja ètnica dels kurds per part de Turquia i els seus socis. Israel està preparat per ampliar l’assistència humanitària al valent poble kurd.”

LA FRASE

Cometríem un error si qüestionéssim el finançament de la UE als refugiats sirians per l’ofensiva turca
Federica Mogherini
ALTA REPRESENTANT DE LA UE PER A AFERS EXTERIORS

Morts civils i 60.000 persones obligades a fugir

Desenes de milers de persones ja s’han vist obligades a fugir de casa seva, a causa dels focs d’artilleria i dels bombardejos de l’exèrcit turc. En les últimes 36 hores, han marxat unes 60.000 persones de les localitats frontereres amb Turquia del Kurdistan sirià, segons l’ONG Observatori Sirià de Drets Humans.

Per terra i per l’aire, els atacs van continuar ahir, i també va començar l’habitual ball de xifres de morts i ferits. El president Erdogan va assegurar que havien matat 109 “terroristes”, mentre que altres xifres oficials turques elevaven els kurds morts fins als 174, juntament amb l’ocupació d’onze localitats. Les Forces de la Síria Democràtica kurdes (FSD) van informar de la mort de nou persones i d’unes 25 de ferides entre els kurds. Entre els morts, hi hauria dos nens en el bombardeig turc contra Qamishli, una de les ciutats més poblades del territori administrat pels kurds. L’FSD que combat Erdogan també va assegurar que desplegarà més forces a la frontera per defensar-se, i que ahir els seus milicians havien matat 22 “gihadistes”, els rebels sirians, que s’han unit als turcs. El doctor Hassan, membre de la Mitja Lluna Roja kurda, va explicar que a l’hospital del petit poble fronterer de Tel Tamer havien rebut deu persones mortes pels atacs i 25 de ferides. Segons ell, fins a quatre dels ciutadans havien estat assassinats mentre intentaven fugir. La marxa dels que ja són els primers desplaçats civils del conflicte ha deixat ciutats pràcticament buides. Després de vuit anys de guerra, Síria ja té el trist rècord de desplaçats arreu del món, uns 6,2 milions, segons l’ONU. De ben segur, la invasió turca n’agreujarà la situació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La CUP creu que es demostra que a Espanya “no hi cap ningú que s’aixequi contra el règim injust i repressor”

Barcelona

Missatge d’àudio de Junqueras: “S’han acarnissat. Això no és justícia és venjança”

barcelona
POLÍTICA

Pedro Sánchez “Comença una etapa nova”

BARCELONA

JxCat atribueix la sentència a una “justícia inhumana i antidemocràtica”

Barcelona
POLÍTICA

Quim Torra: “L’hora és greu”

BARCELONA

ERC crida a respondre “al carrer i a les urnes” a la sentència

Barcelona

Crítiques arreu d’Europa a la sentència de l’1-O

Barcelona / Brussel·les

L’Associació de Fiscals felicita el TS per la seva feina i diu que és “deure dels demòcrates” acatar la sentència

Madrid

Manifestacions arreu del país

barcelona