Política

El tràngol de l’espera

Els familiars dels presos viuen amb neguit els moments previs a la notificació de la sentència i aïllant-se de les elucubracions sobre el seu contingut

Clamen per l’absolució, però estan preparats “per al pitjor” escenari

Per a la majoria d’ells, aquests dies són un autèntic trasbals. Després d’un procés judicial costerut i anímicament esgotador, els familiars dels presos independentistes viuen uns moments que saben que seran transcendentals d’aquí en endavant. Res serà igual per a ells quan, possiblement demà, o ves a saber si finalment és dimarts, el Tribunal Suprem faci pública la sentència de la causa especial 20907/2017. El mateix expresident de l’ANC Jordi Sànchez ho expressava divendres amb aquesta piulada: “Per a alguns comença el cap de setmana més llarg de la nostra vida.” Però, mentre no es resol l’espera, la tensió sobrevola totes les hores i circumstàncies en l’entorn més proper dels encausats. “Són uns dies d’inquietud, perquè voldries saber-ho ja”, comenta Meritxell Lluís, dona de Josep Rull. La sensació és compartida per Montse Bassa, germana de l’exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies: “Estem molt neguitosos, perquè volem posar fi a la incertesa.” Mentre que Laura Masvidal, esposa de Joaquim Forn, descriu l’ambient d’aquestes darreres setmanes com a “dens i tens al mateix temps”. Per fer entendre en què es tradueix aquesta sensació, explica que els missatges que li arriben des de cercles més propers i més llunyans s’han multiplicat a mesura que s’anava acostant la data en què s’ha d’anunciar la resolució judicial i, davant d’això, “es fa molt difícil no sentir i traslladar un cert neguit”. En aquesta tessitura, Masvidal admet que fa “esforços per conservar la calma i la serenitat”, però que, en aquest marc escènic endimoniat, no és fàcil aconseguir-ho.

El moment és difícil, és així. Ara bé, tampoc ho és més que molts altres que han hagut d’afrontar en els darrers dos anys. “Són dies igual de durs que la resta, perquè no han deixat d’estar tancades i tancats”, reflexiona Bernat Pegueroles, marit de Carme Forcadell. “Els empresonaments i l’inici del judici també van ser complicats”, exposa Blanca Bragulat, dona de Jordi Turull, que també revela un instant personal que per a ella va ser especialment colpidor: “Va ser quan el jutge Marchena va dir allò de «vist per a sentència». La sensació va ser horrorosa i se’m va fer un nus a l’estómac”, conclou. El dia que van rebre la notificació de l’Audiencia Nacional per anar a declarar al cap de tot just 48 hores és un episodi que Diana Riba, companya de Raül Romeva, té clavat a la memòria. “Allà es va iniciar tot, i ho recordo amb molta intensitat, perquè també vam començar a preparar-nos ja, tots, per a la possibilitat que això acabés en presó.”

Ball d’especulacions

Els periodistes aquests dies no els donem treva. Les peticions d’entrevistes i reportatges es disparen, cosa que genera encara més tràfec i nerviosisme entre els familiars. Tampoc ajuda a temperar-lo –més aviat al contrari– la cascada d’elucubracions que s’han formulat –primer, sobre la data en què es faria pública la resolució; després, sobre el contingut– i que han estat carn de tertúlia dia sí i dia també. “Fa tres o quatre setmanes que tothom opina i, en realitat, ningú sap gaire res, i tenim un cert emprenyament, sí”, comenta Bragulat, mentre que Montse Bassa opta per una solució més expeditiva. “Ja fa dies que ni escolto tertúlies ni llegeixo res. Tot el que hagi de saber ho pregunto als advocats, que m’aconsellen no fer cas dels rumors, perquè són això, rumors.” El marit de Forcadell s’aplica la mateixa recepta. “Ignoro el que diuen, perquè la majoria dels que parlen ho fan sense saber res de res”, assevera.

Els amics, però sobretot els parents més propers, són el refugi durant aquests dies. “Intentarem passar el cap de setmana amb normalitat”, comenta Diana Riba. Tant ella (ahir) com Laura Masvidal (divendres) i Montse Bassa (dijous) van poder visitar els seus respectius familiars en un dels últims vis-a-vis abans que es faci públic el pronunciament del Suprem. “La vaig veure molt ferma, conscient del que l’espera i preparada, i sense cap renúncia en les seves conviccions”, revela la germana de Dolors Bassa. Una de les moltíssimes preocupacions que ara mateix tots plegats tenen al cap és com es gestionaran les emocions i els sentiments quan toqui assimilar una eventual sentència condemnatòria. En aquest sentit, l’esposa de Quim Forn no amaga la seva preocupació sobre com ho pairà la mare de l’exconseller d’Interior: “Ja és una senyora gran i no volem que estigui sola quan comencin a sortir notícies per la televisió i la ràdio”. I també una de les filles, que viu i treballa a Londres. Unes inquietuds que es resolen de manera col·lectiva a través dels grups de missatgeria que comparteixen quan cal immediatesa, i en les trobades de l’Associació Catalana pels Drets Civils, una entitat creada pels mateixos familiars i que s’ha vertebrat com una xarxa de suport col·lectiu especialment activa en les darreres setmanes. “Aquests dies tenim més contacte entre nosaltres”, revela Montse Bassa, mentre que la dona de Josep Rull, Meritxell Lluís, també reivindica la “força” que els dona la gent. “Potser no és conscient de l’esclaf que ens arriba a donar que algú et pari pel carrer i t’abraci o senzillament et doni ànims”, diu.

Arribats a aquest punt, no és sobrer recordar i recalcar l’impacte personal que tindrà per a totes aquestes famílies el que dicti o deixi de dictar el Suprem. Potser per això, molts viuen aquella batalla interior entre el que dicta el cap –el que és més previsible que passi– i el que dicta el cor –el que un voldria que passés o creu que hauria de passar–. “És una mica una contradicció, perquè creiem que la decisió justa és l’absolució i l’esperança que això passi no la pots perdre mai, però, alhora, potser és millor pensar en el pitjor escenari i estar preparat”, comenta Dolors Bassa. Sobre això, també explica que, en la primera visita que li va fer a la presó, la seva germana ja la va advertir, tant a ella com a la seva mare, que es preparessin per a l’escenari “més dur” que es pogués produir, perquè “darrere d’aquest procés hi ha un ànim de revenja”. Meritxell Lluís també considera que l’única resolució possible hauria de ser l’absolució, però de manera tàcita reconeix que les esperances són minses. “Jo, abans del 2 de novembre del 2017, quan van ser empresonats, ja era de les que deien que aquell dia no tornarien a casa. I passi el que passi avui i demà, el càstig des d’aleshores ja l’estan patint”, reflexiona. Mentre que la dona de Jordi Turull, Blanca Bragulat, destaca la feblesa d’unes acusacions que, a parer seu, només poden comportar “que surtin en llibertat”.

Un horitzó en el temps

Per Diana Riba, aquesta mateixa inconsistència aparent, així com l’excepcionalitat de la causa, fa que “no sàpigues on t’acabarà portant tot el procés, ja que partim d’un relat inventat sustentat sobre finalitats polítiques”. També dona per feta una condemna, que, això sí, els marcarà “una perspectiva de la sortida”. “A partir de la sentència, podrem restar dies, mentre que amb la presó preventiva només els sumes”, assenyalava. Laura Masvidal, esposa de Quim Forn, ni s’atreveix a fer pronòstics ni en vol fer. “La decisió, sigui quina sigui, en cap cas afectarà la fortalesa del lligam que mantinc amb el meu marit, ni la determinació de saber que el futur és a les seves mans”, conclou.

El relat de la condemna “suau”

Tant els presos com les seves famílies no volen entrar en el joc d’interpretar com a més benèvola una sentència que no prevegi el delicte de rebel·lió i que, per tant, imposi unes penes més baixes que les que demanava la fiscalia. Un dels encausats, l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez, era concloent en aquest sentit en la seva piulada de divendres. “Només demano que, després de dos anys de presó, ningú parli de condemna «suau». Només l’absolució serà una sentència justa.” Montse Bassa, germana de Dolors Bassa, en fa una lectura similar en la seva conversa amb aquest diari. “No fem ni volem fer càlculs sobre possibles rebaixes. Qualsevol resolució que no sigui l’absolució, per a nosaltres, serà duríssima.” Per dir-ho ras i curt, el relat del mal menor no el compren. En aquest sentit, la mateixa Dolors Bassa era contundent el dia 7 d’octubre, també a través de Twitter: “Setmana decisiva. Sigui quina sigui la sentència, els 596 dies d’empresonament ja representen un retrocés de la democràcia. Sento tristesa. No tinc por.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Les víctimes ignorades del 17-A

barcelona

Torra defensarà la llibertat d’expressió davant del TSJC

barcelona/ Girona

Torra avisa d’un no a Sánchez si ignora l’independentisme

Barcelona

“L’hora del deslliurament”

Barcelona

Duel d’estrategs britànics

Londres

Més de 300 persones al dinar groc de Bescanó

bescanó

Lliçó de solidaritat al bosc

barcelona

Mauri espera que La Moncloa escolti l’informe d’Amnistia

Barcelona

L’Iran bloqueja internet per silenciar la protesta contra l’alça de la gasolina

TEHERAN