Política

Bassa demana la nul·litat de la sentència perquè li atribueix erròniament la titularitat del Departament d’Ensenyament

La defensa subratlla que l’aleshores consellera de Treball no era responsable dels punts de votació de l’1-O, la majoria dels quals depenien d’Ensenyament

Recorda que el seu departament va indicar al centres que en depenien que havien de tancar l’1 d’octubre

La defensa de l’exconsellera Dolors Bassa ha presentat un incident de nul·litat contra la sentència del Tribunal Suprem que la condemna a 12 anys de presó per sedició. Un dels arguments principals és que el tribunal li atribueix erròniament la titularitat del Departament d’Ensenyament, quan Bassa era consellera de Treball, Afers Socials i Famílies.

Els advocats de la consellera destituïda pel 155 defensen que Bassa no era la responsable dels punts de votació de l’1-O, que en gran mesura eren escoles. Remarquen que no només no va posar a disposició del referèndum els centres que depenen del Departament d’Ensenyament, sinó que la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària de la seva conselleria va recordar que calia complir les ordres judicials, de forma que els centres cívics que volguessin obrir durant el cap de setmana havien de tancar el dia 1 d’octubre a les 6 del matí.

“No es tracta aquest d’un mer error material, sinó determinant per establir la responsabilitat de Bassa, ja que la seva condemna s’ha basat en fets d’altre, de la titular real del Departament d’Ensenyament”, afegeix l’escrit.

La sentència apunta literalment que Bassa va “retirar als funcionaris d’Ensenyament i de Treball, departaments dels quals era titular, la competència sobre els centres de votació, assegurant-se la disponibilitat dels centres”.

Pel que fa a la campanya Escoles Obertes, considera que no s’ha provat la participació de Bassa en la mateixa, i insisteix que era una iniciativa popular aliena al govern català.

La defensa subratlla que tampoc va signar les ordres relatives als serveis mínims de les jornades de vaga general, tot i que recorden que eren convocatòries legals. Insisteix que la vaga general va ser convocada per la Taula per la Democràcia, no pel govern, i que després altres institucions es van adherir a l’anomenada Aturada de país, però no a la vaga.

Per aquests arguments, l’escrit reclama una nova sentència que absolgui Bassa del delicte de sedició, o com a mínim una rebaixa de la pena.

La defensa també es queixa que s’ha vulnerat el dret a un procés amb totes les garanties, ja que una de les proves que van demanar i que es van acceptar, la informació per part del govern del projecte Connecta’t al Voluntariat, finalment no es va arribar a executar per un error del tribunal, que es va dirigir erròniament a un departament de la Generalitat que no n’era el competent.

Aquesta prova, continua, hagués demostrat que Bassa no era la responsable de cap plataforma de voluntaris com a instrument al servei del referèndum.

El Suprem no valora certes proves

En general, l’escrit es queixa que el Suprem no ha tingut en compte diverses proves i testimonis aportats, com ara el correu que es va enviar des del departament de Bassa recordant que calia complir amb les ordres judicials i policials l’1-O.

L’incident també posa en dubte que el que va succeir el 20-S i l’1-O es pugui emmarcar en el delicte de sedició. Nega cap alçament violent i que les accions dels membres del govern tinguessin aquest objectiu. En aquest sentit, recorda que les crides dels consellers a participar en el referèndum mai incloïen incitacions a realitzar cap acte violent.

El text reivindica els drets de reunió i manifestació i assenyala que la mobilització va ser eminentment pacífica. En aquest punt, indica que el Tribunal Europeu de Drets Humans entén que els incidents esporàdics o aïllats de violència no poden privar les persones del seu dret a la llibertat de reunir-se pacíficament.

Pena desproporcionada

Així mateix, considera desproporcionada la pena imposada a l’exconsellera. Assenyala que és comparable amb un homicidi tot i que no es va produir violència ni es van esgrimir armes.

Pel que fa al delicte de malversació, considera que l’apartat de fets provats de la sentència no atribueix a Bassa l’execució de cap encàrrec. Afegeix que el fet que existeixi una factura proforma sense prova del concepte al que respon no acredita la prestació d’un servei ni el seu encàrrec.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

ERC obre la porta del grup Verds/ALE a Puigdemont

Brussel·les

Felip VI dirimeix si proposa Sánchez sense l’aval d’ERC

madrid

Trump, acusat de delictes greus

Washington

Habitatge i infància centren els drets humans a millorar

barcelona

Comença a la Haia la vista oral pel genocidi dels rohingyes

LA HAIA

Alberto Fernández jura com a president de l’Argentina

Buenos Aires

JxCat retira una moció per no entorpir el diàleg

barcelona

ERC i JxCat discrepen sobre la classificació dels presos

barcelona

El govern manté que hi haurà taula de partits

BARCELONA