Política

JORDI PUIGNERÓ

CONSELLER DE POLÍTIQUES DIGITALS I ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

“Els que hem plantat cara hem ampliat la base”

“Hem tingut més suport en un escenari de menys participació; potser és l’estratègia que vol el país”

“Tenim converses amb Podem per aturar el decret digital”

Si empoderem la gent, som imparables. Per això fem la república digital i per això l’Estat té por És inaudit que un govern aprovi un decret que prohibeix la tecnologia i bloqueja la innovació
Confio que Podem faci entendre al PSOE que no pot acceptar una nova llei mordassa, ara 2.0 Estem en converses amb el País Basc per preparar una batalla política i judicial al Congrés i a Europa
Ara és inajornable l’endreça de l’espai de JxCat. I més veient que l’estratègia seguida era la bona

En un moment en què tant la gestió de les mobilitzacions populars al carrer com el funcionament de l’administració tendeixen cap a l’ús inevitable de la tecnologia, l’Estat ha activat un decret clarament restrictiu en aquest sentit. El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, valora aquesta i moltes altres qüestions en una entrevista que emet avui El Punt Avui TV i de la qual us oferim un extracte.

Vostè estava preparant una república digital catalana?
El que preparem és un projecte de futur per a aquest país d’acord amb la manera com creiem que seran les nacions del segle XXI que estaran a l’avantguarda digital. Aquest país no pot quedar enrere en aquesta cursa.
Li ho dic pel decret llei aprovat pel govern espanyol i per les declaracions de Pedro Sánchez, que deia que a Catalunya s’estava preparant una república digital i que això s’ha d’impedir.
És curiós, perquè fa dos anys que en neguen l’existència i ara resulta que volen prohibir una cosa que deien que no existia. I a més ho fan amb un decret molt virulent des de la perspectiva dels drets fonamentals de la ciutadania, perquè permet intervenir internet, les comunicacions de les persones, sense ordre judicial, i emparant-se en un concepte tan subjectiu com és l’ordre públic. Amb aquest decret, Espanya està fent passes per apropar-se a models com Turquia i la Xina, en lloc d’apropar-se als valors de la Unió Europea i dels països que en formen part.
En una entrevista que li vaig fer fa un any, vostè deia: “Hem d’aprofitar que a internet no depenem de l’Estat.” L’Estat s’ha adonat que ho estaven aprofitant?
El nostre objectiu és l’empoderament digital de la ciutadania. I, en el fons, el que els fa por és això. Aquest país, quan empodera la seva gent, és imparable. Per això desenvolupem aquest projecte de república digital, que també han fet altres països del món. Estònia, sense anar més lluny, és pionera en la construcció d’un estat digital. Per què? Un exministre em deia que Estònia ha viscut cinc invasions russes i que n’hi hagi una sisena és qüestió de temps. I, per tant, es prepara per continuar governant amb les eines digitals quan tingui els soldats russos pel carrer.
Està pensant que serem objecte d’alguna invasió?
No, no. Ell es referia al fet que, quan no tens el control físic del territori, et queda la teva gent, les persones i la capacitat d’estar connectat amb aquestes persones. Si ens agafem a la definició de nació de Pompeu Fabra, veurem que hi diu que una nació és una comunitat de gent amb vincles culturals, lingüístics, de tradicions, històrics... No hi diu que visqui en un territori concret. La nació són les persones. I, per tant, al segle XXI, la nació catalana i qualsevol del món que vulgui persistir han de tenir un projecte de nació o república digital.
Li deia “invasió” perquè potser l’Estat fa una invasió de competències amb aquest decret...
El decret té diversos objectius. Primer, crec que es fa pensant en el que està succeint amb l’app de Tsunami Democràtic. No havia vist mai un estat tan espantat per una app. En segon lloc, també està pensat per aturar projectes com l’IdentiCAT, que vol dotar la ciutadania d’identitat digital autosobirana. Jo crec que no aconseguiran cap de les dues coses. Perquè avui dia tothom té molt clar, també la UE, que l’empoderament digital és imparable en aquest segle XXI si volem tenir un model europeu de com entenem la governança, la tecnologia i les dades.
A molta gent potser li cal algun exemple per acabar d’entendre què serà l’IdentiCAT quan estigui en marxa.
Serà un sistema perquè tu et puguis identificar a la xarxa quan accedeixes a qualsevol tipus de servei digital. Ara es fa amb una adreça de correu electrònic, una contrasenya... Volem facilitar aquest procés d’identificació amb una eina que s’emmarqui en el reglament europeu i que puguis portar al mòbil per identificar-te digitalment en qualsevol àmbit. A diferència del DNI, no servirà per identificar “los nacionales”, sinó per facilitar la vida als ciutadans. Per tant, el que està fent l’Estat amb aquest decret és intentar impedir això: el dret a tenir una identitat digital que estigui emparada per la Unió Europea.
Votar seria una de les accions que es podrien fer amb l’IdentiCAT una vegada desenvolupat?
Quan anem a votar ens hem d’identificar, no? Doncs si tu vols votar des de casa, per internet, clarament aquest podria ser un instrument que ho facilités. Però això no hauria de ser cap problema. Al contrari: el que ens hem de començar a plantejar és com és que la llei electoral de l’Estat espanyol encara prohibeix poder avançar cap a una cultura de vot electrònic.
I poder votar digitalment seria una competència que la Generalitat podria desenvolupar? O aquí toparia amb la legislació espanyola?
Aquí una part de la responsabilitat és nostra, perquè el Parlament de Catalunya hauria d’aprovar una llei electoral pròpia que permetés utilitzar de manera normal la via digital. Ja hem intentat fer-ho amb el vot dels catalans residents a l’estranger i el primer a aturar-ho ha estat l’Estat.
Se’ls va acusar de fer servir paradisos digitals per guardar dades. Què hi ha de cert?
L’obligació legal és que únicament les dades que són personals, no totes, resideixin en servidors que estiguin en un marc de la nova llei general de protecció de dades de la Unió Europea. I això la Generalitat ho compleix. Ara, la llei no exigeix que hàgim de tenir tots els serveis informàtics a Europa. Complim tot allò que hem de complir. Això, en tot cas, és una cortina de fum per tapar altres qüestions del decret que són molt més preocupants.
Per exemple?
Aquest és un decret que persegueix la censura política i judicial. Som davant una llei mordassa 2.0 o davant una llei Corcuera del segle XXI, allò de “patada en la puerta sin orden judicial”. Aquest decret permetrà al govern de l’Estat intervenir les comunicacions del seu mòbil sense ordre judicial si considera, per dir-ho així, que vostè va a una manifestació en què hi ha desordres públics.
De fet, pel referèndum de l’1-O es van tancar llocs web i vostès van recórrer a Europa, però la resposta va arribar tard o no va ser contundent.
Però allò es va fer amb ordres judicials i emparant-se en la llei de seguridad nacional, sobre supòsits molt greus com el terrorisme. Ara el govern no necessitarà cap ordre judicial ni, per tant, ningú suposadament una mica més neutral, i s’ha ampliat a supòsits d’ordre públic, de seguretat pública, i també a interessos econòmics que es puguin veure afectats. Això és absolutament inadmissible en una Europa del segle XXI. Aquest és un model que jo estic convençut que Europa els tombarà. Ja estem preparant tota la batalla judicial amb els serveis jurídics de la Generalitat, amb la presentació d’un recurs o d’informació en el Consell de Garanties Estatutàries perquè emeti un informe sobre la inconstitucionalitat d’aquest decret. I, en paral·lel, engegarem la batalla europea.
El decret està en aquest moment en vigor, però pendent que la setmana vinent hi hagi la rúbrica. Confia que després del 10-N, i amb la negociació que hi ha ara oberta, alguna cosa hagi canviat?
Jo espero que Podem faci veure al PSOE que ells no poden acceptar una nova llei mordassa, en aquest cas en versió digital. El decret ha traspassat una línia vermella i es va tirar endavant per un govern en funcions, durant unes eleccions i per la via del reial decret, sense passar pel Parlament. No són maneres i, tot i que ja està en vigor, Podem i els comuns encara són a temps de negociar-ho de manera adient perquè no sigui definitiu, perquè necessita la convalidació. És un decret que, per primera vegada, prohibeix la tecnologia i, per tant, bloqueja la innovació. És una cosa inaudita. Això t’ho pots esperar d’un partit com Vox, però que Pedro Sánchez abraci un decret amb iniciatives que són més pròpies de Turquia i de la Xina ens sembla inaudit. És un decret pensat per a Catalunya, però que farà retrocedir Espanya cap a l’era analògica. Voler controlar internet, intervenir les comunicacions dels ciutadans i prohibir determinades tecnologies... Des de la Loapa no havíem vist un procés de recentralització com aquest. Hi ha una invasió clara de competències de les autonomies, i això que els socialistes diuen que volen enfortir l’estat autonòmic.
S’ha parlat d’una ofensiva judicial conjunta contra aquest decret. N’ha parlat amb el País Basc i Galícia?
Hem iniciat converses en clau tècnica amb altres comunitats clarament afectades per aquest decret. De fet, afecta totes les comunitats, però el País Basc pot protestar de manera més irada. Segurament obrirem converses també amb Galícia. No podem admetre un decret d’aquestes característiques. És per això que la batalla serà judicial, però també política, tant al Congrés dels Diputats com a escala europea. Aquest decret no només vulnera estatuts i la Constitució, sinó també directives europees. Per això ens plantegem fer un acte important a Brussel·les per explicar bé què significa aquest decret i quina perillosa porta obre respecte als drets fonamentals digitals, el concepte d’internet lliure i la privacitat dels ciutadans europeus i les seves empreses.
Atès que la situació política i les aritmètiques parlamentàries han canviat, el més prudent seria que la Diputació Permanent, que és l’ens que ha de validar el decret, el deixés en suspens. Han fet gestions amb Podem en aquest sentit?
Sí, estem tenint converses discretes perquè ells també estan inquiets amb aquest decret. Estem estudiant fórmules per aturar aquest decret com més aviat millor. En tot cas, que un govern que es diu progressista comenci la legislatura convalidant un decret que és una llei mordassa 2.0 haurà de donar moltes explicacions.
Confia que arran d’aquesta nova coalició Pedro Sánchez s’acabi posant al telèfon? O vostè és dels escèptics?
Hem de ser escèptics d’entrada, perquè estem molt escamnats. Les paraules ens costen de creure i els decàlegs de bones intencions, amb el govern d’Espanya, normalment acaben sent paper mullat. Per tant, el que esperem són fets. Si el senyor Pedro Sánchez vol restablir la confiança amb el poble de Catalunya i les seves institucions, hauria de passar de les paraules als fets. Calen accions que clarament demostrin el restabliment d’una confiança impossible només amb paraules.
Fa un any deia que li costava enfadar-se en política, però fa uns dies l’hem vist molt enfadat al Parlament amb el grup de Cs.
Segurament ha estat la meva intervenció més dura, perquè Cs és un dels grans responsables de la situació que viu el país en aquests moments. En comptes de liderar l’oposició, Cs ha liderat la crispació. La meva intervenció, dura però respectuosa, era per demanar-los que facin política i que siguin part de la solució, no del problema.
Objectivament, la crispació al Parlament ha crescut. En culpa també altres grups?
En certa manera, també el PP, però com que són un grup molt insignificant no s’ha visibilitzat tant. El Partit Socialista també ha estat molt dur amb el procés, però no ha traspassat la línia de la falta de respecte o l’insult, i això és d’agrair.
S’està negociant una possible investidura. Al seu parer, els partits independentistes s’haurien d’abstenir? ERC, més necessària aritmèticament, s’hauria d’abstenir? A canvi de què?
Jo no diré què ha de fer ERC. A Junts per Catalunya ja vam dir que no investiríem a canvi de res. Si aquest nou govern d’Espanya espera alguna cosa de nosaltres, el primer que hauria de fer és trucar-nos i plantejar-nos un escenari de negociació. No poden esperar que els donem els vots gratis sense ni tan sols trucar-nos.
Junts per Catalunya no és un espai pendent de reordenar? JxCat, el PDeCAT, la Crida… Què ha de passar, amb tot aquest espai?
Evidentment, ara l’endreça ja és inajornable. I més veient que l’estratègia que hem seguit al llarg d’aquests darrers mesos sembla que ha estat la bona. Perquè, al final, els que hem plantat cara som els que hem ampliat la base en aquestes darreres eleccions. Per tant, potser el fet de plantar cara és el que permet ampliar la base al nostre país. S’ha d’ordenar l’espai amb lideratges i amb una estructura que tingui menys caps des d’una perspectiva de diverses estratègies internes. Malgrat aquesta desendreça, en part fruit de la repressió, hem estat i som l’objectiu número u a batre per l’Estat. I el poble de Catalunya ens ha atorgat més confiança en un escenari de baixada de la participació. Per tant, si ens endrecem, podem ser imparables.
Endreçats amb quina fórmula?
Això és el que hem de decidir. Personalment, crec que ja acumulem diverses conteses electorals amb la fórmula Junts per Catalunya, que la gent identifica precisament amb el fet de plantar cara a l’Estat, això sí, intel·ligentment. Crec que la línia bona és aquesta. Hem de ser capaços de resoldre-ho, és inajornable.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
opinió

Vertigen del PSOE i ERC

JxCat confia que el TJUE rellanci Puigdemont

Brussel·les

Cs implora una cita a Sánchez i que oblidi ERC

madrid

Els comuns no negociaran si no es retallen les llistes d’espera

Barcelona

La Cambra de Terrassa vol una llei d’amnistia

Terrassa

Primer cas arxivat d’un dels detinguts postsentència

barcelona

Desgel entre Moscou i Kíev

París

ERC envia Sánchez al gener

Barcelona

La vaga en els transports bloqueja de nou França i eleva la pressió social

paris