Política

“Sí, vaig desobeir la JEC”

El president Torra afirma al TSJC que va mantenir la pancarta i el llaç groc al Palau “en defensa dels drets dels catalans”

El fiscal demana la seva inhabilitació, que no seria ferma fins almenys d’aquí a un any

“Què hi fa la foto del rei, aquí, si es jutja un republicà?”, ironitza Boye
El llaç groc no és propaganda, és l’apel·lació al desig de justícia. És patrimoni comú dels demòcrates
La JEC em va posar en una disjuntiva: fer un acte il·lícit o prevaricar. Em van coaccionar
Vaig impugnar les ordres de la JEC al Suprem, per la via contenciosa, i em sorprèn que em jutgin abans
Aquest és un judici polític, i vostès, com la JEC, no són imparcials
M’estimo la justícia, he estudiat el dret civil català, i arribarem al TJUE per defensar els drets fonamentals de tothom
Soc el 131è president de la Generalitat, i soc fidel a la sobirania de Catalunya a través del Parlament

Citant el president George Washington i l’escriptora Mercè Rodoreda, el president de la Generalitat, Quim Torra, va enfilar el torn de l’última paraula per defensar “la llibertat d’expressió” i denunciar la “parcialitat” dels tres magistrats del TSJC que el van jutjar ahir, així com els de la Junta Electoral Central (JEC) per haver enviat la seva presumpta desobediència a la fiscalia. I si en l’interrogatori del matí va admetre un “Sí, he desobeït la JEC perquè em donava una ordre il·legal”, a la tarda afirmava: “Benvinguda sigui la condemna si és per haver defensat la llibertat de tots els catalans.” I va acabar l’al·legat final amb un “Visca Catalunya lliure”.

El fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, va mantenir la petició que el president Torra sigui condemnat a un any i vuit mesos d’inhabilitació per exercir càrrec públic a Catalunya i a Europa per haver desobeït la JEC i no haver fet retirar la pancarta del Palau de la Generalitat en defensa dels presos polítics i dels exiliats, el març passat, dins de la campanya electoral dels comicis espanyols del 28-A. “L’acusat no nega que hagi tingut una nul·la disposició a acatar les ordres de la JEC”, va declarar el fiscal, i hi va afegir: “En aquest comportament renuent, l’acusat es va envalentir en la falta de respecte institucional i el 21 de març va treure el llaç groc del balcó del Palau i en va posar un de blanc.”

El judici contra la primera autoritat del govern català en actiu es va desinflar pel que fa als testimonis. Després de la declaració de quatre agents de la policia espanyola, amb ordres de fotografiar “simbologia partidista” en façanes d’edificis de la Generalitat els dies 18 i 19 de març, el fiscal va renunciar a l’altra meitat, quan la defensa de Torra, els advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal, va assenyalar que les fotografies originals –que els agents havien fet amb els mòbils– no estaven aportades a la causa, i que aquestes imatges van ser fetes en un moment concret.

I, al final de la sessió del matí, l’advocat de Vox va renunciar a tots els testimonis que havia demanat, i que estaven programats a la tarda, com el síndic de greuges, Rafael Ribó, a qui el president havia demanat un informe sobre la llibertat d’expressió arran del reclam de la JEC; el portaveu de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, que va demanar a la JEC que el president de la Generalitat fes retirar tots els llaços i pancartes en suport dels independentistes catalans, i el conseller d’Interior, Miquel Buch, que a última hora va aportar un informe mèdic per no assistir-hi. “Ho tenim tot clar”, es van justificar els advocats del partit ultradretà per descartar-los a tots.

Així, la sessió va començar amb unes llargues qüestions prèvies i la declaració del president de la Generalitat, que només va respondre a les preguntes del seu advocat. A més d’insistir que els membres de la JEC que li van ordenar retirar la pancarta l’11 de març estaven “contaminats”, almenys dos d’ells, per haver fet comentaris contra el procés i els independentistes, el president Torra i la seva defensa sostenen que era la Junta Electoral Provincial, i no la central, la que s’hauria d’haver dirigit al govern català. També consideren que no s’havia de dirigir al president de la Generalitat, sinó a l’administració catalana, per tal de comunicar la resolució de l’organisme electoral. Precisament, el líder del govern va exposar al tribunal que van demanar un aclariment, que va ser respost el 18 de març, i un tercer, el dia 21 de març, en què li ordenava retirar “totes les estelades i llaços” de tots els edificis públics. “Jo no soc ningú per dir a un director d’escola o a un hospital què ha de fer”, indicava el president.

El fiscal Bañeres, però, va manifestar que “la JEC és un organisme del sistema democràtic i només va ordenar la retirada de la simbologia partidista en època electoral”, i va assegurar que “la JEC té potestats sobre tothom: ciutadans, mitjans de comunicació i poders públics”. L’aleshores comissari en cap dels Mossos, Miquel Esquius, va admetre en el seu interrogatori que “va ser fàcil” complir l’ordre de la JEC del 21 de març passat de fer retirar els cartells i llaços grocs d’arreu. Primer ho van comunicar al director de Presidència i ho van comprovar, i es va complir en menys de 24 hores.

L’advocat defensor, Gonzalo Boye, va rebatre amb duresa les afirmacions del fiscal assegurant que la Generalitat no era competent perquè les eleccions eren d’àmbit estatal i que “l’article 19 de la Loreg deixa les competències clares de la Junta Electoral Central”, de la qual va dir que en els últims anys practica “colonialisme” per haver assumit més competències de les que té i haver volgut fer retirar “símbols ideològics que no són sinó drets reconeguts en la Constitució”. Per ironitzar sobre la neutralitat dels espais, el penalista es preguntava: “Què hi fa la foto del rei, aquí [a la sala], si s’està jutjant un republicà?”

En aquest sentit, el president Torra va declarar que “el llaç groc no és propaganda, sinó que apel·la al desig de justícia, que és patrimoni comú dels demòcrates”. També es va mostrar sorprès que es fes primer el seu judici, per la via penal, quan el Tribunal Suprem està pendent de pronunciar-se, per la via contenciosa, sobre la competència de la JEC. L’advocat defensor va plantejar al tribunal que el fet que la JEC enviés la presumpta desobediència de Torra a la fiscalia perquè estudiés si havia comès un delicte “no era pas previsible” per a l’acusat i, per tant, li ha produït indefensió. El cop d’efecte de Gonzalo Boye va ser demanar al TSJC en l’informe final que aturi la sentència i que faci cinc preguntes prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per aclarir els termes del dret a un jutge imparcial, així com l’abast del delicte de desobediència. El president del tribunal i del TSJC, Jesús María Barrientos, ho va descartar per “extemporani”, però la defensa va anunciar que ho portarà al Suprem, que és l’ens que ha de resoldre el recurs final si el president Torra és condemnat pel TSJC. La mitjana de temps que triga el Suprem a resoldre recursos per desobediència no arriba a l’any, segons fonts judicials. El govern de Torra, per ara, és ben viu.

Poc escalf a la sala de vistes

La judicialització de la política és una anomalia que ja no sorprèn. L’excepcionalitat de jutjar un president de la Generalitat en actiu –el tercer consecutiu amb processos penals per la seva ideologia– va mobilitzar uns 200 periodistes, segons el TSJC, però dins la sala de vistes el president Quim Torra va rebre poc escalf. Tampoc hi eren els unionistes, liderats per Cayetana Álvarez de Toledo, com en el judici contra l’expresident Mas i les exconselleres Ortega i Rigau pel 9-N. Aquell era el primer judici de caça major. Després, el Suprem.

La norma del TSJC és que cada acusat té reservats quatre llocs per a familiars. A primera fila, hi havia la seva dona, el seu fill i el vicepresident del Parlament, Josep Costa. Darrere, força cadires buides de públic, algunes d’ocupades per estudiants. A la tarda, la diputada i exconsellera Laura Borràs va compensar la fredor política a la sala. La solidaritat la va rebre al carrer.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Torra considera que Sánchez no soluciona “res” amb una trucada enmig d’una ronda de 17 presidents autonòmics

Barcelona

Borràs reivindica que la trucada de Sánchez a Torra “no ha de ser motiu de satisfacció” perquè és “ordinària”

Barcelona

Mor sobtadament l’exregidor de Cultura de Reus

reus

La CUP envia una carta a Felip VI per explicar-li per què no ha anat a la Zarzuela

Barcelona

Tsunami Democràtic assegura no haver demanat mai la suspensió del Barça-Madrid

barcelona

La banalització als mitjans públics, l’acció exterior i l’educació, al ple d’avui

barcelona

Sánchez ja és candidat reial i mira al gener

madrid

La situació dels presos obre una escletxa al sobiranisme

barcelona

Consens entre europeus que la UE hauria de fer de mediadora

Barcelona