Política

Consens entre europeus que la UE hauria de fer de mediadora

Un 76% de ciutadans de nou països d’Europa pensen que Brussel·les hauria d’intervenir en el conflicte, segons una enquesta del Diplocat

Només un 2% no farien negocis a Catalunya per la situació política

Un 42% de ciutadans considerats informats de nou països europeus pensen que la Unió Europea hauria d’actuar com a mediadora en el conflicte entre els governs català i espanyol, segons una enquesta del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) presentada ahir. El 18% són partidaris que les institucions comunitàries donin suport a la Generalitat i permetin que celebri un referèndum d’autodeterminació, mentre que el 16% consideren que Brussel·les hauria de fer costat a La Moncloa. Els resultats evidencien que el 76% volen que la UE hi intervingui d’alguna manera, mentre que el 60% demanen que ho faci a favor de tesis del govern (mediació o referèndum). A només el 14% els està bé la paràlisi actual amb l’excusa que es tracta d’un afer intern espanyol.

Els ciutadans del Regne Unit són els més convençuts de mantenir-se’n al marge (el 50%), mentre que el 48% d’eslovens volen que el seu govern doni suport al català. Els alemanys i els suïssos són els que tenen un convenciment més gran que la UE ha de fer de mediadora.

D’altra banda, el 76,6% raonen que el conflicte no està resolt. La gestió que en fan tant el govern espanyol com el comunitari suspèn. En canvi, la del català aprova amb un 5,2.

Amb una mostra de 2.561 enquestats, el sondeig es va efectuar entre el 23 de setembre i el 2 d’octubre, abans que es conegués la sentència contra els presos polítics. S’han consultat ciutadans de França, Itàlia, Alemanya, el Regne Unit, Suècia, Suïssa, Estònia, Letònia i Eslovènia. L’enquesta té la gràcia que calca alguna pregunta de les que va fer el Reial Institut Elcano el setembre de 2018 sobre la percepció europea de la imatge i reputació espanyoles, en què es percebia Espanya com un estat autoritari. Els resultats són gairebé els mateixos en aquest any de diferència, però la introducció de la pregunta sobre Catalunya permet concloure que són més (un 34%) els que pensen que “els fets polítics” han millorat la imatge catalana, mentre que, en el cas de la d’Espanya, el 31% creuen que ha empitjorat. La crisi política ha canviat l’opinió a més de la meitat d’europeus consultats.

La secretària general del Diplocat, Laura Foraster, va detallar que s’ha aplicat un filtratge previ per arribar a la població realment informada. “Amb això hem evitat un nombre de respostes no ho sé elevat i els resultats són més rics, productius i fiables.” L’objectiu de l’enquesta és que la informació que es deriva de la imatge de Catalunya al continent sigui útil a les 38 entitats públiques i privades consorciades per dissenyar estratègies i polítiques internacionals. “La projecció de la imatge de Catalunya repercuteix directament en la capacitat d’atracció d’inversions i en la consolidació de relacions d’amistat i confiança amb el món”, va recordar Foraster.

Empat Catalunya-Espanya

Catalunya obté la mateixa nota mitjana que Espanya, un 7,3. Els alemanys, els estonians i els letons puntuen la primera més alta que la segona, mentre que en el cas dels britànics i els italians, és a l’inrevés.

Només un 1,9% dels enquestats observen negativament Catalunya com a destinació turística per la situació política, mentre que un 2% no la consideren interessant per fer-hi negocis pel mateix motiu. La raó principal per no visitar el país és la falta de coneixement (2,4%). En conjunt, però, el 88% d’europeus consultats veuen Catalunya com una destinació molt atractiva, sobretot per la platja, el clima, la història i la cultura, mentre que el 70% troben que és un lloc fàcil per fer-hi negocis.

Un 38% de la població està informada

El 38% de la població dels estats analitzats són considerats informats, ja que estan familiaritzats amb qüestions d’actualitat internacional. L’enquesta és representativa de 72,15 milions de persones.

La cultura, principal reclam per als negocis

La cultura i la seva gent, la bona salut econòmica i la situació geogràfica són els principals reclams per fer negocis a Catalunya, de la qual es valora la pertinença a la Unió Europea i les bones connexions.

Catalunya suscita ‘política’, ‘clima’ i ‘bonica’ a Europa

Política, clima i bonica són els tres conceptes més mencionats en relació amb Catalunya entre els europeus. Dins de política s’inclouen les respostes predominants independent i independència.

El Principat rep un 7,8 com a destinació turística

Com a destinació turística, Catalunya rep un 7,8 de mitjana. Els bàltics, eslovens i alemanys són els que li posen una nota més alta. En tots tres casos la troben principalment “interessant”.

Únicament els alemanys aproven la gestió de la UE

La nota mitjana de valoració de la gestió del conflicte entre els governs català i espanyol per part de la UE és un 4,8. Només els alemanys l’aproven. Els més crítics són els bàltics i els eslovens.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Trump i Macron acorden una treva en la taxa digital

Brussel·les

El TC diu que la presó provisional de Sànchez és “constitucionalment legítima” pel risc de reiteració

Madrid

Moncla s’obre a modificar la sedició i a incloure’n la revisió a la reforma del Codi Penal que durà al Congrés

Madrid

El Govern resta importància que Sánchez inclogui la reunió amb Torra a la ronda de contactes amb presidents autonòmics

Barcelona

Una quarantena d’eurodiputats demanen a Sassoli que accepti Junqueras com a eurodiputat

Brussel·les

Budó: “No ens passa pel cap la convocatòria d’eleccions anticipades”

Barcelona

Trapero defensa que entre els tres cossos policials no tenien prou recursos “per parar 2,3 milions de persones”

San fernando de henares

La defensa de Bustos demana el sobreseïment de la causa de la FMC

Barcelona

Barcelona presenta un PAM de 2.004 milions en inversions per fer front a les desigualtats i l’emergència climàtica

Barcelona