Política

L’Estat du 117 ajuntaments als jutjats pels pagaments a l’AMI

Els ens afectats s’encomanen al Constitucional després que el TSJC i el Suprem hagin desestimat els seus recursos

L’adhesió d’algunes administracions a l’entitat manté obert un altre front judicial

Els prop de 800 ajuntaments catalans que estan adherits a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) estan sent objecte d’un doble embat judicial per la seva pertinença a l’entitat. Per una banda, hi ha els processos encetats per l’Advocacia General de l’Estat per les quotes que aquests ens locals abonen a l’AMI i que, després d’un llarg i feixuc recorregut, són a un pas d’acabar al Tribunal Constitucional. I, per l’altra, hi ha els litigis promoguts per partits com ara Ciutadans i Societat Civil Catalana (SCC) per l’adhesió a l’entitat en si, les últimes resolucions dels quals han estat desfavorables, també, per als consistoris afectats.

El primer d’aquests dos fronts judicials és el que, per ara, ha afectat més corporacions. Per ser exactes, fins a 117. En tots els casos, l’Advocacia de l’Estat argumenta que aquestes administracions estan destinant recursos públics a una despesa –la contribució per ser membre de l’entitat– que està fora de les competències que són estrictament municipals. A partir d’aquest raonament, els recursos contenciosos interposats de manera regular i sistemàtica en els darrers anys, i canalitzats essencialment a través de les delegacions del govern estatal a Catalunya, el que pretenien era anul·lar aquests pagaments, cas a cas i anualitat per anualitat. En primera instància, les sentències van escombrar cap a un cantó i cap a l’altre. Una de tantes que poden servir d’exemple és la que es va dictar el 2014 i que deixava sense efecte el pagament de 745,50 euros de l’Ajuntament de Begues a l’AMI, en concepte de les quotes del 2012, segons els criteris de l’Advocacia de Madrid. De la mateixa manera, però, una resolució del 2015 donava la raó al de Torrelles, esgrimint que si el que pretenia el demandant –és a dir, l’Estat– era anul·lar l’ingrés del municipi a l’associació, l’instant per plantejar el plet era quan es va formalitzar, i no després.

En el moment, però, en què tots aquests casos han arribat a mans del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per la via dels recursos, la doctrina sí que ha estat homogènia. Totes les sentències, totes, han estat contràries als ens locals. La matèria en qüestió no és d’àmbit municipal, vindria a ser la tesi posada per escrit, contrària als postulats que defensa l’AMI, que entén que un ajuntament pot tractar sobre qüestions que van més enllà del que pugui determinar, per exemple, la llei de bases de règim local i que també afecten els seus conciutadans. Com el conflicte català, per exemple.

Les reclamacions plantejades a la instància judicial immediatament superior, el Tribunal Suprem, tampoc han prosperat, ja que no han estat admeses i han implicat, a més, la imposició d’unes costes processals per als consistoris litigants de fins a 2.000 euros per cap. Amb tot això, l’única porta que els queda oberta és la del Constitucional. Molts dels ens afectats s’estan plantejant acudir-hi.

Adhesió en disputa

L’altra línia judicial que té oberta l’AMI són les demandes que qüestionen explícitament l’ingrés de determinats ens –diputacions de Tarragona i Barcelona i ajuntaments de Reus, Terrassa i Castelldefels– a l’AMI. Societat Civil Catalana explica que un dels motius per sustentar aquests processos és que s’estan utilitzant recursos púbics en pro d’una entitat que té uns objectius polítics “que només representen una part dels catalans”. A hores d’ara, SCC ha guanyat tots els casos en primera instància, i el TSJC li acaba de donar també la raó en el litigi obert amb la corporació de Reus.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Parlament es blinda per la compareixença dels presos

barcelona

Jordi Sànchez fa efectiu el seu primer permís

sant joan de vilatorrada

Johnson s’engalana per al ‘Brexit’

Londres

Soldats de fortuna

Moscou
EL RADAR

Un món de dos o de tres?

La junta electoral provincial desestima el recurs de Torra

barcelona

La Junta Electoral Provincial rebutja el recurs de Torra per “manca manifesta de fonament”

Barcelona

Albiach demana “no caure en les provocacions” i recorda que Torra pot ser president sense l’acta de diputat

Sant Carles de la Ràpita

Jordi Sànchez surt de la presó de Lledoners en el seu primer permís penitenciari de 48 hores

Sant Joan de Vilatorrada