Política

“Guerra psicològica” a l’Iran

Teheran acusa els EUA de voler desacreditar-los i exigeix proves que l’avió sinistrat va ser abatut

Experts de diverses nacionalitats investigaran un fet que ha revifat la tensió al Pròxim Orient

El sinistre de l’avió Boeing 737, que va posar fi a la vida de 176 persones a Teheran, ha revifat un conflicte, el de l’Iran i els Estats Units, que semblava que havia entrat en una fase de distensió després que els dos governs haguessin rebutjat un enfrontament bèl·lic directe. Ara, però, Washington i els seus aliats acusen Teheran d’haver abatut l’aeroplà amb un míssil, mentre que l’Iran no només ho nega, sinó que exigeix proves de l’acusació.

El govern iranià creu que aquestes acusacions formen part de la “guerra psicològica” dels Estats Units contra la República Islàmica. “Qualsevol comentari sobre què va passar abans d’extreure les dades de les caixes negres no és vàlid, però el que és clar per a nosaltres és que aquest avió no el va tocar cap míssil”, va manifestar en una compareixença de premsa el cap de l’Organització de l’Aviació Civil iraniana, Ali Abedzadeh.

El responsable iranià va explicar que “hi va haver foc durant més d’un minut i mig a l’avió mentre volava” i que la ubicació de l’accident “mostra que el pilot va intentar tornar [a l’aeroport Imam Khomeini]”. Amb relació al fet que el pilot no s’hagués posat en contacte amb la torre de control, Abedzadeh va comentar que, en una situació d’emergència, el pilot “ha de controlar l’avió abans de fer res més”.

Les especulacions sobre la possibilitat que l’avió hagués estat abatut van agafar més volada quan el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, va dir dijous que el seu govern té informació que el Boeing 737 va ser abatut per “un míssil terra-aire iranià”. Segons aquesta hipòtesi, s’hauria produït un error en el sistema de defensa aeri de Teheran, que estava en alerta davant possibles accions de represàlia dels EUA per l’atac iranià hores abans contra una de les seves bases a l’Iraq.

Abedzadeh va negar en rodó aquesta versió i va demanar als que la sostenen que, “si tenen proves i informacions” per demostrar-la, les “presentin davant el món”. El responsable iranià va assegurar que “diferents vols nacionals i estrangers eren en l’espai aeri de l’Iran a la mateixa altitud” que el Boeing sinistrat. També el portaveu iranià d’Afers Estrangers, Abas Musavi, va sol·licitar “al primer ministre canadenc i a qualsevol altre govern amb informació sobre aquest tema que aporti les dades al comitè que investiga l’accident”.

El Canadà està molt involucrat en aquest sinistre perquè 63 dels passatgers eren canadencs –la majoria, d’origen iranià i amb doble nacionalitat–, mentre que Ucraïna hi va perdre els nou membres de la tripulació i dos viatgers. Kíev va ser més prudent que Ottawa i el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va admetre que no està confirmat que l’avió fos abatut per un míssil, tot i que no va “descartar” la hipòtesi.

El cap de l’Organització de l’Aviació Civil va demanar esperar que s’analitzin les caixes negres, en què es registren les converses dels pilots, per treure conclusions sobre les causes del sinistre. L’Iran té el maquinari i el programari necessaris per llegir les caixes negres en circumstàncies normals, però, com que estan malmeses, podria ser que no fos capaç d’extreure’n les dades dins del país, segons va reconèixer Abedzadeh. En aquest cas, el director general de la Junta de Recerca d’Accidents de l’Organització d’Aviació Civil, Hasan Rezaifar, va explicar que tindran el suport de Rússia, França, el Canadà i Ucraïna perquè els ajudin a obtenir-ne tota la informació. De moment, ja hi ha un equip d’experts ucraïnesos treballant des de dijous al lloc dels fets per investigar les causes de l’accident del Boeing 737 que feia la ruta entre Teheran i Kíev.

El govern iranià ha acceptat, fins ara, els oferiments internacionals de col·laboració per esclarir els fets. El Ministeri d’Afers Estrangers va informar ahir que el seu país acull la presència d’experts dels estats afectats i que s’ha convidat també a participar en la investigació l’empresa Boeing, el fabricant nord-americà de l’avió sinistrat.

La Junta Nacional de Seguretat en el Transport dels EUA va anunciar que ha acceptat una invitació de l’Iran per participar en les investigacions, tal com farà una delegació canadenca. Rezaifar va avisar que la investigació podria trigar un o dos anys.

LES XIFRES

63
passatgers
dels 176 que viatjaven en l’avió sinistrat eren de nacionalitat canadenca. La majoria, d’origen iranià.
9
ucraïnesos
van morir en l’accident. Eren els membres de la tripulació de l’avió que feia la ruta Teheran-Kíev.

Trump aprova noves sancions

El president nord-americà, Donald Trump, va aprovar ahir noves sancions econòmiques contra l’Iran, que inclouen alts càrrecs del règim de Teheran i la indústria metal·lúrgica. Amb aquesta mesura, Washington mira d’ofegar encara més l’economia d’aquest país. “Faig el règim de l’Iran responsable dels atacs contra personal i interessos dels EUA impedint-li substancials ingressos que podrien ser utilitzats per donar finançament i suport al seu programa nuclear, desenvolupament de míssils, terrorisme i xarxes d’aliats terroristes, i la seva malèfica influència regional”, va dir Trump en un comunicat.

Aquesta nova ronda amplia l’abast de les sancions anteriors, que fins ara s’havien centrat en sectors estructurals com el petrolier, el bancari i el del transport, i podria agreujar la pressió sobre l’Iran, que està immers en una profunda crisi econòmica i ha viscut, a finals del 2019, una onada de protestes que han estat fortament reprimides.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Torra alerta de la “temeritat” d’aixecar el confinament total

barcelona

Exemple a no seguir

La globalització era això

Elisabet II reclama disciplina

Londres

Sanitat envia tests ràpids i estudia l’ús de mascaretes

barcelona

L’acord entre els Estats Units i els talibans presenta fissures

kabul
El radar

Esquerdes a l’ala est de la casa europea

El govern autoritza el desplaçament als horts per a l’autoabastament

Barcelona

Calendari de descompressió

barcelona