Política

En defensa del Parlament

Els acusats i els seus advocats defensen la inviolabilitat parlamentària i el fiscal i el president de la sala els recorden que la llei és igual per a tothom

Boya fa l’únic al·legat polític en el judici al TSJC

Boya no reconeix el TC i diu que no va votar la DUI de manera simbòlica

La inviolabilitat parlamentària, el reglament del Parlament i la vigilància dels drets de llibertat d’expressió i participació política de tots els diputats de la cambra catalana van ser els arguments jurídics esgrimits ahir pels exmembres de la mesa del Parlament quan era presidida per Carme Forcadell. Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó, conjuntament amb la llavors diputada de la CUP Mireia Boya, estan acusats d’un delicte de desobediència. El motiu, l’admissió a tràmit d’iniciatives parlamentàries que, a parer de la fiscalia, l’advocat de l’Estat i Vox, com a acusació popular, anaven en contra de les sentències dictades pel Tribunal Constitucional que els obligaven a aturar i impedir tota activitat que pogués afavorir el procés independentista iniciat el 2015.

A diferència del judici que es va celebrar al Tribunal Suprem contra els membres del llavors govern de la Generalitat, en aquesta ocasió es van escoltar pocs al·legats polítics i s’imposaven els criteris tècnics i jurídics. Aquesta formalitat es va trencar únicament amb la declaració de l’exdiputada de la CUP Mireia Boya, que es va refermar en el mandat democràtic fruit del resultat de les eleccions del 27 de setembre per portar a terme un referèndum que volia el 80% de la població i una declaració d’independència que en cap cas ella va votar “de manera simbòlica” el 27-O, sinó que la volia “efectiva”. Un al·legat i una declaració que contrastaven amb les de la resta dels exmembres de la mesa, més jurídiques. Boya, a més a més, va ser l’única dels acusats que va contestar a les preguntes del ministeri fiscal i durant l’interrogatori va poder utilitzar l’aranès amb el suport d’un traductor.

El judici va començar a les 10 del matí amb les qüestions prèvies del ministeri fiscal i els advocats de la defensa. El fiscal Pedro Ariche va demanar aportar al volum de proves el programa electoral amb què Junts pel Sí s’havia presentat a les eleccions del 27 de setembre del 2015. La petició del ministeri fiscal anava acompanyada de l’exposició dels motius pels quals els cinc exmembres de la mesa del Parlament seien al banc dels acusats. “Van participar activament en una estratègia planificada i concertada per fracturar l’ordre constitucional i aconseguir la independència de Catalunya i segregar-la del regne d’Espanya”, afirmava. En aquest cas, segons Ariche, el Parlament era un dels “tres pilars” bàsics del procés, el que havia de “permetre la tramitació i l’aprovació de les lleis i normes jurídiques” del procés independentista. En aquest sentit, va optar per fer una narrativa correlativa de totes les iniciatives parlamentàries al llarg de l’última legislatura per demostrar el lligam i la causalitat entre totes aquestes.

Inviolabilitat o igualtat

En el torn de les defenses, els advocats van apel·lar a la inviolabilitat parlamentària dels acusats. Un argument que van emprar per demanar l’anul·lació del judici. Tanmateix, la petició va ser denegada per la fiscalia i el president del tribunal, Jesús María Barrientos, que va recordar als acusats i a les defenses que “ningú està per sobre de les lleis, tampoc el cos legislatiu”.

Amb aquest avís es va donar inici a les declaracions dels acusats, que va encapçalar el vicepresident primer en aquell mandat, Lluís Corominas.

Tot i que els fets de l’acusació són els mateixos, l’alt tribunal català ha d’analitzar ara què va fer cada un dels cinc processats. En general, tots els acusats van defensar que com a membres de la mesa del Parlament, excepte Boya, la seva voluntat única era permetre l’admissió de totes les iniciatives parlamentàries, ja que així ho recull el dret de participació política dels diputats i dels seus representats, els ciutadans. A més tots ells van rebutjar que la mesa hagués d’actuar com a òrgan censor del contingut de les propostes i que únicament s’atenien a la formalitat i a la congruència dels postulats de les iniciatives per acceptar-les. El debat del contingut queda limitat als diputats en seu parlamentària, deien.

“No vam desobeir el TC”

Coromines va defensar que la seva actuació durant la legislatura del 2015 com a vicepresident primer de la mesa va seguir els mateixos criteris que havia emprat amb anterioritat en altres legislatures des del mateix òrgan de govern. “Fer complir el reglament” i que els diputats poguessin exercir els seus drets i es “permetés el debat parlamentari, sense excepció”. “Fent això, no crec que estiguéssim desobeint el TC”, va assegurar tot recordant que pensaven que la jurisprudència els emparava. A Corominas també se’l jutja com a president del grup de Junts pel Sí, que, amb posterioritat als primers fets, va entrar i signar les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica que van ser aprovades els dies 6 i 7 de setembre del 2017. En aquest cas, Corominas va defensar que com a diputat i president del grup mai va ser requerit pel Constitucional perquè posés fre a iniciatives legislatives. En la seva declaració, Corominas va intentar trencar l’acusació del fiscal sobre la correlació i continuïtat de les iniciatives parlamentàries que cercaven un objectiu comú.

Seguidament li va tocar el torn a l’exdiputada Anna Simó, que va destacar que el ple, quan està en actiu, és sobirà i la mesa no pot interferir ni vetar iniciatives. Simó va exposar el seu criteri d’aplicar un “criteri obert i favorable” a la capacitat d’iniciativa dels grups, el mateix criteri que va emprar el 27 d’octubre en el ple de votació de la declaració d’independència. L’exdiputada Barrufet va indicar que els membres de la mesa van intentar “compaginar” els requeriments del Tribunal Constitucional (TC) i els drets dels diputats, i que no era objectiu desobeir l’alt tribunal. Guinó, l’únic dels acusats que va declarar ahir i que continua com a diputat del Parlament, va defensar els fets més polèmics del 6 i el 7 de setembre quan es van aprovar textos legislatius del referèndum i la transitorietat jurídica. “Des d’un punt de vista polític”, tots els grups parlamentaris “van fer política” i van estar “moltes hores debatent”. “Penso que no va ser un dia especialment negatiu per al Parlament”, va assegurar. Guinó també va defensar que la mesa del Parlament no pot entrar a qualificar la constitucionalitat dels textos que es demanen tramitar, ja que aquesta és una feina que correspon, un cop queda aprovada la proposta, al TC. La sessió es va tancar amb les declaracions dels testimonis José María Espejo Saavedra (Cs) i David Pérez (PSC), exmembres de la mesa en aquella legislatura.

LES FRASES

Volíem complir el reglament i que els diputats exercissin els seus drets, no desobeir el TC
Lluís Corominas
exdiputat de junts pel sÍ
Vaig actuar sempre prenent com a base un criteri obert i favorable a la llibertat d’iniciativa dels grups
Anna Simó
exdiputada d’erc
També la iniciativa legislativa és un dret fonamental dels nostres representants, els ciutadans
Lluís Guinó
diputat de junts per catalunya
Vam intentar compaginar els drets dels diputats amb els requeriments del Constitucional
Ramona Barrufet
exdiputada de junts pel sÍ
El Constitucional no és un actor legítim en el procés d’independència de Catalunya
Mireia Boya
exdiputada de la cuP

“L’Aran pot autodeterminar-se, Catalunya no”

“El problema és que els independentistes ara som majoria i això no agrada”, etzibava l’exdiputada de la CUP Mireia Boya després de recordar la paradoxa que suposa que el Parlament permeti a “l’Aran autodeterminar-se i que en canvi no ho pugui fer Catalunya”. Boya va ser la protagonista de la intervenció més política i va ser contundent en afirmar que no reconeix el Tribunal Constitucional com un “agent legítim” davant el procés independentista. Diu que no va rebre cap notificació del TC. “I si l’hagués rebut... no reconec el tribunal com a agent legítim en el procés d’independència de Catalunya”, va assenyalar. També va denunciar que no es respecti la inviolabilitat parlamentària.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

“Coincidim amb la fiscalia”

barcelona
discurs del 131è president de la generalitat, quim torra

“L’única manera d’avançar és la ruptura democràtica”

La premsa internacional veu el risc de més tensions

BARCELONA
manifest per la inhabilitació del president

Crit de denúncia, acusació i condemna per la inhabilitació del MHP Quim Torra

Sant Jaume acomboia Torra i pressiona ERC

barcelona / girona

L’oposició en bloc considera ja inajornables les eleccions

barcelona

El president, inhabilitat

Barcelona

Eleccions el 7 de febrer

Barcelona

10 de 12 represaliats

barcelona