Política

El mapa de referència

La Fundació Reeixida reedita, actualitzat, el popular mapa dels Països Catalans de l’activista i llibreter Joan Ballester i Canals en el quarantè aniversari de la seva mort

Ballester el va editar per primer cop l’any 1962, amb el cartògraf Antoni Bescós i Ramon, i el projecte li va comportar una condemna de tres mesos a la presó Model de Barcelona

De Ballester és el popular lema dels Països Catalans ‘De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó’

El mes de juny passat, l’entitat gironina El Foment feia una crida a celebrar els 40 anys de la mort de l’activista i llibreter Joan Ballester i Canals (Barcelona, 1913-1980), que es complien el 27 de juliol següent, i recordava una de les principals fites d’aquest lluitador: l’edició d’un mapa dels Països Catalans que ha estat molt popular des dels anys seixanta i que, justament, el complex cultural gironí llueix en el seu logotip.

Fent-se ressò d’aquella crida d’El Foment, la Fundació Reeixida , una entitat fundada l’any 2004 amb l’objectiu de divulgar la cultura catalana i normalitzar la relació entre els Països Catalans, va decidir reeditar el mapa de Ballester, del qual fa molt temps que no es trobaven exemplars.

Mesos després, el projecte és una realitat i la nova edició ja es pot trobar en el web de Free Catalonia, a la botiga d’Òmnium Cultural –entitat que ha col·laborat en la difusió del projecte– i a les principals llibreries d’arreu dels Països Catalans. “De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó”, com diu el popular lema, creat justament per Ballester.

La reedició del mapa dels Països Catalans, amb la divisió comarcal, reprodueix una edició del 1971 que modifica detalls d’una primera versió original del 1962. Va ser creat per Ballester, juntament amb el cartògraf Antoni Bescós i Ramon (1900-1976). Tots dos van ser promotors i dissenyadors d’aquest mapa, hereu polític d’una altra imatge, feta per l’organització Palestra , amb el títol de La nostra pàtria (1932). Aquest és el primer que s’edita amb el nom dels seus autors. El nou mapa fa 70 cm d’alçària i 50 cm d’amplada i està publicat amb paper Symbol Tatami de 150 grams.

Lluitador incansable

Joan Ballester i Canals, nascut a Barcelona, va ser editor, escriptor, llibreter i un incansable activista cultural i independentista. Va militar a Palestra i a Nosaltres Sols (1930-1935), i va combatre en el front antifeixista entre el 1936 i el 1939. Va ser ferit i capturat a Tarragona. Durant la Segona Guerra Mundial, va col·laborar activament amb els aliats anglesos i francesos.

Amb Joan Mateu i Manuel Cruells, el 1945 va crear l’organització Resistència Nacional i el grup Bandera, editora del butlletí Bandera del Poble Català. Posteriorment, va col·laborar amb el Front Nacional de Catalunya (FNC) .

Treballador del sector de la publicitat cinematogràfica, des de la seva empresa, Públia, al carrer del Consell de Cent, 281, de Barcelona, va fundar la llibreria amb el mateix nom, coneguda popularment com a “llibreria Ballester”, des d’on va impulsar importants campanyes de divulgació de la cultura catalana, com la difusió del Diccionari català-valencià-balear .

Durant els anys cinquanta, va promoure campanyes de propaganda de la llengua catalana per tot el Principat, i va impulsar les relacions culturals entre els països de llengua catalana. El 1960 va organitzar l’Aplec de la Joventut dels Països Catalans a la Selva del Camp.

Mapa molt popular

Però la iniciativa que el va fer àmpliament conegut va ser la coneguda edició del mapa dels Països Catalans. Una obra que va ampliar la seva popularitat a partir de la denúncia del 1967, oberta pel Tribunal d’Ordre Públic (TOP), que el va condemnar a sis mesos de presó i una multa de 10.000 pessetes per un delicte de propaganda il·legal i un altre d’impressió clandestina.

El seu advocat, Jordi Casas-Salat, militant del FNC, va portar la seva defensa. Ballester va estar detingut, juntament amb el seu soci Joan Mateu, del 9 al 29 de setembre del 1968, i tres mesos més el 1970, quan el Tribunal Suprem el va condemnar per impressió clandestina. No va ser fins que va sortir de la presó Model després de complir la condemna imposada que va obtenir el permís per imprimir i distribuir el mapa dels Països Catalans.

La primera edició del mapa data de l’any 1962 i en va llançar una segona el 1971. Ballester en va anar fent reedicions a mesura que se n’esgotaven les existències. Entre els anys seixanta i vuitanta, en va distribuir milers d’exemplars des de la seva llibreria.

En aquest establiment, hi tenia un despatx el líder del FNC, Joan Cornudella. També s’hi editaven les publicacions de l’editorial Edicions d’Aportació Catalana, que va publicar la col·lecció d’assajos polítics Entre tots ho farem tot, amb obres de Joan Fuster, Carles Muñoz Espinalt i Jordi Ventura, entre d’altres.

Durant els anys setanta, la llibreria va ser objecte de diversos atemptats feixistes. Va tancar a finals dels anys vuitanta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Colau aposta per pacte d’esquerres a la Generalitat

barcelona

Campo veu “difícil” que l’Advocat de l’Estat enviï l’informe sobre l’indult als presos abans del 14-F

Madrid

Diputats de l’Assemblea Nacional de França acusen la UE de “mirar cap a un altre costat” en l’afer català

parís

ERC votarà aquest dijous en contra del decret del pla de recuperació del govern espanyol

Madrid

Torrent denuncia al Consell d’Europa que “la repressió i la deriva autoritària de l’Estat” limita drets fonamentals

barcelona

TS arxiva el cas Dina contra Iglesias i el retorna a l’Audiència Nacional

Madrid

ERC i JxCat demanen explicacions a Marlaska per la piulada del compte del Ministeri de l’Interior que lloava Illa

Madrid

Cimera entre PSOE i Podem per evitar nous xocs el 2021

Madrid

El socialista Francesc Juzgado recupera l’alcaldia de Parets del Vallès en prosperar la moció de censura a Jordi Seguer (ERC)

parets del vallès