Política

El desempat té premi, i gros

El PSC té 5 alcaldies més, però CiU l'iguala en regidors

Està en joc el govern del Consell Comarcal i de la Diputació

Els alts i baixos d'ERC, ICV i el PP, la incògnita per decidir alcaldies

L'augment demogràfic pot canviar majories

Esquerranegocia amb Reagrupament i Solidaritat, però a Lleida capital sembla que l'acord no té futur

El PSC guanya CiU per només 5 alcaldies (17 a 12) a la comarca, però les dues formacions empaten a 129 regidors, una igualtat que el 22 de maig es pot desfer i el que obtingui millors resultats tindrà, per postres, un o dos premis que poden ser prou gratificants. És a dir, dels resultats del Segrià, en depèn en bona part la futura composició del Consell Comarcal i una destacada aportació a la Diputació.

Els bons resultats socialistes el 2007 els van permetre arribar als governs comarcals i provincials. Això sí, gràcies als acords amb ERC. Esquerra va fer valdre els seus 59 regidors per pressionar el PSC i, per exemple, presidir la Diputació. Una davallada dels republicans podria complicar les aspiracions socialistes, i caldrà veure què fa el PP.

Ara l'objectiu és desfer l'empat, amb uns socialistes en hores baixes a Catalunya, però potents en moltes poblacions del Segrià i sembla que gairebé invencibles a Lleida, que acapara quasi tota la població de la comarca. CiU, per la seva banda, ha tingut sempre més implantació territorial, i confia a agafar-se a l'embranzida de les autonòmiques i a esgarrapar fidels d'ERC.

El Segrià té 38 municipis i 37 viuen a l'ombra de Lleida, la gran capital. Molts municipis han crescut en extensió i població en els darrers anys gràcies al creixement urbanístic, la millora de les comunicacions i uns preus dels habitatges més assequibles que a la ciutat. Aquesta nova població, en molts casos gent jove, és el sector en què confien la majoria dels partits per incrementar la seva presència als ajuntaments i desbancar alcaldes que fa anys que són al capdavant del poble.

Així, el PSC vol, com a mínim mantenir la seva representació, i s'ha fixat com a objectius recuperar les alcaldies d'Almacelles, Alfarràs (perduda per una moció de censura), Alcarràs i Alpicat, aquests dos últims pobles amb alcaldes veterans i amb certs problemes per suposades irregularitats urbanístiques.

CiU, a més de preservar els seus feus, vol recuperar alcaldies perdudes el 2007 i que ara són en mans socialistes o d'Esquerra. Confia a governar per tal de recuperar-les. En unes municipals ja se sap que compta més la persona que les sigles, i Reagrupament i Ciutadans tenen el repte de mantenir Rosselló i Gimenells, respectivament, mentre que ICV vol créixer i sobrepassar els seus 8 edils. Només dos municipis són en mans d'independents: Almatret i la Portella, i la continuïtat depèn dels seus caps de llista. El PP no té cap alcaldia i 12 edils, però des del partit confien a ser decisius en molts pobles.

La majoria de formacions opten per la reelecció dels seus candidats, però lògicament també hi haurà cares noves. CiU, per exemple, manté Pau Cabré a Alpicat després de 16 anys. Aitona continuarà apostant per Rosa Pujol, a Almacelles amb Josep Ibarz i Gonçal Serrate a Corbins. El PSC també intentarà revalidar alcaldies amb Josep Maria Beà als Alamús, Antoni Argilés a Vilanova de la Barca, Alejandro Mir a Torrefarrera, Ricard Pons a Artesa de Lleida o Antoni Perea a Alguaire. Ann Gyles a Alfés i Gabriel Pena a Seròs són les dues principals apostes d'ERC a la comarca per mantenir alcaldies.

Lleida és un cas a part i tindrà la seva pròpia anàlisi, però només una pinzellada, perquè influeix molt a la comarca, per població, pressupost i serveis. El PSC aspira a revalidar la majoria absoluta. CiU, amb un independent al capdavant, pretén trencar-la. ERC i ICV busquen consolidar la seva representació en un moment d'hores baixes i el PP es perfila com una de les formacions que pot augmentar la seva presència. ERC, a més, sembla que finalment es presentarà en solitari, almenys a Lleida capital, ja que les converses amb Reagrupament i Solidaritat no avancen gens ni mica. En una setmana o deu dies es resoldran les converses.

Deixant la capital al marge, hi haurà batalles prou interessants al Segrià. Una tindrà lloc a Aitona, població del Baix Segre on s'han viscut anys convulsos amb canvis d'alcalde, mocions de censura i pactes singulars, com el que hi va haver entre el PP i ERC. Ara governa CiU, i els nacionalistes pretenen calmar els ànims amb una majoria més estable. Alfarràs és un altre municipi disputat, ja que el PSC va perdre una alcaldia que feia ben poc que havia assolit per una moció de censura que va provocar protestes i malestar al poble. Ara, caldrà veure si els veïns es decanten per l'equip original o pels que ara manen.

En una bona colla de casos hi haurà de remor de fons alguns dels conflictes que ha viscut cada poble, com ara projectes polèmics de plantes de tractaments de residus (Seròs), instal·lació de parcs eòlics (Maials, Almatret...), plans urbanístics ambiciosos (Torre-serona) o suposades irregularitats en la planificació o en permisos d'obres que han acabat a la fiscalia (Alpicat, Alcarràs o els Alamús). També hi haurà remor per inversions necessàries, però de manteniment costós, com ara la gossera comarcal d'Alcanó.

La comarca del Segrià ha viscut un període d'alegries, sobretot per inversions supramunicipals. L'aeroport de Lleida-Alguaire n'és l'emblema i s'espera que sigui un revulsiu per a Alguaire, Almacelles o Torrefarrera, municipis que busquen millorar accessos i impulsar sòl industrial amb la influència del nou aeroport.

La construcció de les autovies cap a Osca i Viella també ha generat expectatives al nord de la comarca fins que la crisi les ha aturat o alentit. La integració tarifària també ha millorat les comunicacions i ha satisfet la població.

L'aigua i els regadius són una altra infraestructura destacada de la comarca. D'una banda, se n'ha millorat, i també encarit, el subministrament amb la nova portada d'aigua de Pinyana. De l'altra, Segarra-Garrigues ha deixat de banda els secans de part del sud del Segrià i posa en dubte el futur d'algunes poblacions dedicades a l'agricultura que esperaven el revulsiu del reg. També el tractament de residus preocupa, ja que l'abocador s'esgota.

129
regidors
té el PSC a la comarca.
129
regidors
va obtenir CiU al Segrià.
59
regidors
formen part d'Esquerra.
14
regidors
van tenir l'acta en candidatures independents.
12
regidors
té el PP.
8
regidors
va sumar ICV-EUiA el 2007.
5
regidors
estan adscrits a C's.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El president del parlament britànic diu que Puigdemont seria “extremadament benvingut” a Westminster

londres

Bèlgica reclama a Espanya una traducció de l’euroordre contra Puigdemont abans d’analitzar el cas

Brussel·les

La líder de l’SNP defensa que els independentistes condemnats són igual de “pacífics” que ells

aberdeen

Sis trams de carretera tallats a diversos punts de la geografia catalana per protestes contra la sentència de l’1-O

barcelona

El TSJC ajorna el judici a la mesa del parlament fins al 28 de novembre

barcelona

El ferit amb lesió ocular en les protestes a l’aeroport del Prat perd l’ull després de ser operat a Bellvitge

barcelona

Torra garanteix que s’investigarà “fins a les últimes conseqüències” si hi va haver algun “excés” per part dels Mossos

Barcelona

El Govern suspèn la seva agenda fins dijous i només participarà en actes de rebuig a la sentència

Barcelona

El Parlament Europeu prohibeix a Puigdemont accedir als seus edificis

Brussel·les