Política

La batalla es lliura a Solsona

Solsona és el gran objectiu de totes les forces polítiques; CiU vol recuperar una alcaldia que ara està a les mans d'un govern tripartit d'ERC, El Comú i el PSC

Els partits d'esquerra volen posar fi a l'hegemonia que els convergents tenen a la comarca

Entrar en el sector de lestelecomunicacions i fer més infraestructures, entre els objectius primordials

Manar a Solsona és l'objectiu prioritari de totes les forces polítiques que concorreran en les properes eleccions municipals del proper mes de maig. En una comarca eminentment convergent, la capital ha estat governada els últims quatre anys per un govern tripartit format per forces d'esquerres (ERC, El Comú i el PSC). Les eleccions del 2007 van suposar un canvi d'escenari que havia estat inamovible des dels primers anys de la democràcia: la majoria de CiU a l'Ajuntament de Solsona va donar pas a un tripartit d'esquerres, seguint la tendència del govern de la Generalitat i d'altres capitals de comarca en els últims anys. Tot i aquests canvis a la capital, a la resta de la comarca la federació nacionalista guanya per golejada. Dels quinze pobles, onze estan governats per CiU, tres per ERC i un pel PSC. El Consell Comarcal del Solsonès també està a les mans dels convergents. La federació aspira que l'onada del 28-N també impregni les properes eleccions municipals. El Solsonès, una comarca sobretot rural, amb poca població i municipis petits, té com a principals objectius vertebrar les comunicacions, aconseguir que els trens arribin fins a Solsona i parar una crisi econòmica que s'ha concentrat sobretot en la indústria tèxtil i la construcció. Una de les fites més importants dels últims anys ha estat aconseguir que els serveis bàsics arribin a tota la població. El Solsonès és un territori amb la població disseminada i amb una gran quantitat de masies aïllades,i en aquests indrets necessitats tan primordials com ara l'aigua, la llum o el telèfon no estaven garantits. Durant els últims temps s'ha millorat en aquests camps però encara falta arribar a la plena normalitat en l'accés a les noves tecnologies. En algunes zones rurals no hi arriba la banda ampla i aquesta situació és un fre a l'hora d'atraure població que podria treballar en sectors més liberals i que necessiten internet per comunicar-se. A més d'entrar en el sector de les telecomunicacions, el Solsonès també reclama unes infraestructures necessàries per al seu desenvolupament i que ja es prometien en el temps de la Mancomunitat, en els anys trenta del segle passat. Pel que fa a l'aspecte econòmic, la comarca mira amb bons ulls el turisme de muntanya. La proliferació d'hotels, restaurants i cases rurals és un dels motors econòmics en què ara es poden aixoplugar els sectors que han estat més castigats per la crisi. Tot i això, el que es veu com una oportunitat per sortir de la mala situació econòmica tampoc volen que es converteixi en una amenaça per al medi natural, un dels béns més preuats de la zona.

A més de Solsona, l'altra població on hi haurà una pugna pel poder serà Sant Llorenç de Morunys, el segon municipi de la comarca. Ara, l'alcaldia està a les mans dels socialistes i el PSC no vol perdre l'única alcaldia que té al territori. Per la seva banda, els convergents volen recuperar l'hegemonia al Solsonès i imposar-se amb claredat a tots els municipis. El portaveu de CiU, Joan Solà, assegura que té “bones expectatives” i entre els seus objectius hi ha guanyar als dos municipis amb més població. Solà veu factible el canvi de poder a Solsona. “El tripartit de la ciutat és un reflex del govern que hi havia a la Generalitat”, assenyala Solà. L'altra força que es disputarà les alcaldies al Solsonès serà ERC. Els republicans van passar de zero a tres en el darrer mandat i aspiren a poder mantenir aquest nombre. Actualment, els republicans ostenten l'alcaldia de Solsona amb un pacte tripartit amb el PSC i El Comú, que representa ICV i altres agrupacions municipals d'esquerres. La capital del Solsonès va viure l'any passat la mort del seu alcalde, Xavier Jounou, que havia accedit a l'alcaldia l'any 2007 i havia posat fi a l'hegemonia que CiU. L'actual alcalde de la ciutat és el també republicà David Rodríguez. ERC confia que la bona feina feta per Jounou i la continuació de Rodríguez permetran als republicans mantenir l'alcaldia de Solsona. “A la comarca no teníem res i el 2007 vam aconseguir tres alcaldies”, explica un dels portaveus d'ERC, Carles Monturiol. “El nostre objectiu és mantenir l'alcaldia de la capital en solitari o poder tornar a reeditar el pacte de govern”, diu Monturiol, que reconeix que la mort de l'alcalde “ha estat un cop molt dur”. Els republicans s'erigeixen com a alternativa a CiU. “Ni el PSC, ni ICV ni PP són l'alternativa real”, assenyala Monturiol. Els republicans no esperen recollir el vot de càstig que van rebre en les catalanes.“Aquestes eleccions són diferents”, asseguren.

Els socialistes del Solsonès no creuen que aquesta tendència electoral es repeteixi a la comarca. Consideren que han fet una bona feina a la capital i la seva voluntat és doblar el nombre de llistes que van presentar el 2007. El representant del PSC, Cristòfol Gimeno, explica que el projecte implica “implantar-nos a la comarca”. El PSC considera que en els últims anys la marca socialista ha anat creixent i guanyant adeptes. “Històricament CiU ha estat molt forta al Solsonès però des de les últimes eleccions del 2007 s'ha començat a canviar la tendència i confiem a fer uns bons resultats en les properes eleccions”, assegura Gimeno. Per El Comú, una agrupació d'electors independent que també inclou ICV, el més important és mantenir els dos regidors que van aconseguir a Solsona fa quatre anys i mantenir la representació que tenen a tres municipis. Aquesta formació política va aconseguir quedar com a segona força a Solsona, davant del PSC en nombre de vots. “Un altre dels objectius d'El Comú és treure un bon resultat perquè
el Consell Comarcal sigui més plural”, explica la portaveu d'El Comú, Isabel Rodríguez. Pels independents el més important és la recuperació econòmica de la comarca. “No podem tornar a caure en els mateixos errors”, assegura Rodríguez. L'agrupació defensa que la comarca ha de lluitar perquè les iniciatives empresarials surtin del
mateix territori. “A més, s'ha de
millorar l'oferta formativa perquè no passi el que ha passat fins ara”, assegura Rodríguez.

67
regidors
té CiU.
16
regidors
té ERC.
8
regidors
té el PSC.
2
regidors
té El Comú, una agrupació d'independents que inclou ICV.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Primera setmana, punt i seguit

Barcelona

Els joves s’empoderen

opinió

El telèfon

Busquen qui va tirar la bengala que va malferir una dona

girona / Barcelona

La policia fa un escorcoll a l’ACM per una causa que la fiscalia ja va arxivar

Barcelona

L’AN persegueix l’advocat de Puigdemont

Barcelona

“Anaven cap a la mani”

Barcelona

La Moncloa menysté Torra i manté un fil obert amb Aragonès

Barcelona

Girona s’ofereix a fer d’acusació en casos d’excés policial

girona