Política

L'Aran planteja un nou estatut

autogovern aranès

Tots els partits de la Val d'Aran han consensuat una revisió de la llei especial d'Aran amb més competències i millor finançament

La vall ha evolucionat cap a una situació bipartidista amb dos partits nacionalistes vinculats a CDC i el PSC

El dia de les eleccionsels aranesos elegeixen també els membres del Conselh, la cambra autònoma aranesa

L'Aran és una vall occitana integrada dins de Catalunya fruit d'una decisió sobirana (els habitants de la vall van acceptar amb votació la protecció del rei Jaume II, el qual els va concedir el 1313 la Querimònia, un estatus jurídic propi) i la revisió d'aquest encaix serà el gran protagonista del pròxim mandat. Tots els grups polítics aranesos (Unitat d'Aran, Convergència Democràtica Aranesa i grups independents) van consensuar l'any passat una nova llei d'Aran que ara es vol portar al Parlament català. Es tracta de la revisió i ampliació de l'estatut aranès, que té vigència des del 1990 i defineix les competències de l'autogovern aranès i el caràcter nacional propi de l'Aran. El finançament del Conselh Generau (màxima institució de l'autogovern aranès) i les seves competències en gestió urbanística i mediambiental en un territori que econòmicament viu molt vinculat al turisme residencial relacionat amb l'esquí seran el gran cavall de batalla de les negociacions amb la Generalitat, que en té el control.

Aquest nova llei serà amb tota probabilitat el tema central de la campanya del 22-M. Tots els grups estan d'acord en la llei consensuada l'any passat, però no en la manera de negociar-la i aplicar-la. Unitat d'Aran (UA), partit nacionalista i progressista associat al PSC i actualment al govern del Conselh Generau d'Aran, és partidari d'una negociació bilateral però amb via parlamentària, amb Francés Boya com a protagonista, actual síndic (president) del Conselh Generau i també diputat al Parlament dins del grup del PSC. Del caràcter nacionalista d'UA en dóna fe una anècdota recent: Boya ha estat l'únic diputat del grup del PSC a parlar obertament d'independència, tot i que referint-se a la d'Aran respecte de Catalunya, quan en ple debat sobre les vegueries va avisar d'aquesta possibilitat si la Generalitat insistia a integrar l'Aran en la vegueria del Pirineu com una comarca més.

En canvi, Convergència Democràtica Aranesa (CDA), formació nacionalista vinculada a CDC, confia en les relacions bilaterals estrictes i en el fet que els dirigents de CiU compleixin ara que són al govern amb els compromisos acordats amb CDA en aquesta matèria. “El model implantat per UA no ha donat resultat, el síndic no ha pogut aconseguir la nova llei d'Aran ni un nou finançament”, explica Carles Barrera, president de CDA i candidat d'aquest partit a la presidència del Conselh Generau. “Hem acordat amb CDC que aquest [la nova llei de l'Aran] és un objectiu prioritari que s'haurà de portar a aprovació de seguida que s'aprovin els pressupostos de la Generalitat per al 2011”, explica Barrera. Arturo Calbetó, president d'UA, també fixa la revisió de la llei d'Aran com una de les grans prioritats per al govern aranès que sorgeixi del 22-M a partir de la feina feta pel Conselh Generau, el síndic i els partits aranesos.

El dia de les eleccions els aranesos tindran dues urnes a la mesa electoral: una per escollir els regidors dels nou municipis de la vall, i una altra per escollir els 13 membres del Conselh Generau. Les circumscripcions de les eleccions al Conselh són diferents dels límits municipals i obeeixen als sis terçons, la divisió tradicional de la vall. Després de 12 anys de govern de CDA, les eleccions del 2007 van significar un canvi polític al Conselh. UA i CDA van empatar amb sis regidors i el conseller del Partit Reformista d'Arties va decantar la majoria a favor d'UA. Ara, Unitat d'Aran aspira a treure profit de la feina feta i conservar el govern del Conselh, mentre que CDA aspira a situar Carles Barrera, que ja va ser síndic anteriorment, al capdavant de la primera institució aranesa.

La batalla de la capital

Als municipis, el pes demogràfic i econòmic de Vielha situa a la capital la principal batalla electoral. El 2007 CDA va aconseguir el suport de l'únic regidor del PP per formar govern. El PP va obtenir un gran rendiment del seu únic regidor a la vall, ja que el pacte va incloure que el regidor popular, Josep Calbetó, fos l'alcalde del principal municipi aranès els dos primers anys del mandat. Calbetó ja va ser alcalde de Vielha en el passat, llavors com a membre d'Unió Democràtica Aranesa, partit adscrit a Unió Democràtica de Catalunya i actualment fora del mapa polític aranès. Ara, el PP aspira a tenir almenys dos representants i continuar sent una força decisiva a Vielha, mentre que CDA, que ara ocupa l'alcaldia per mitjà de Pau Perdices, vol aconseguir una victòria suficient per governar sense hipoteques. Unitat d'Aran, per la seva banda, repeteix amb Josep Riu com a cap de llista. Riu, que va ser alcalde el mandat 2003-2007, té la confiança del partit tot i haver estat imputat per la Guàrdia Civil l'octubre passat dins d'una macrooperació contra presumptes irregularitats urbanístiques a la vall, amb unes quaranta persones imputades entre constructors, tècnics i polítics per la conversió de construccions rústiques en habitatges residencials: antigues bòrdes (cabanes) de pastor es converteixen en xalets amb llicències d'obres menors, mentre que els ajuntaments al·leguen que no tenen prou recursos per controlar-ho. Precisament l'Aran està negociant que urbanísticament es permeti l'ús residencial de les bòrdes disseminades pel territori i que ja no fan la funció per la qual van ser creades.

A la resta de municipis, UA aspira a mantenir les alcaldies de Les, Canejan i Bossòst, que precisament són els objectius de CDA.

La novetat, una ER occitana

El mapa polític aranès ha anat evolucionat cap al bipartidisme, només trencat per la presència gairebé testimonial però ben aprofitada del PP a Vielha. En aquestes eleccions es podria produir la novetat d'una nova formació, Esquerra Republicana Occitana (ERO), creada a finals del 2007 i vinculada, evidentment, a ERC. ICV, que el 2007 va quedar a les portes de tenir regidor a Vielha, també té previst presentar-se, ja sigui en solitari o en una candidatura unitària amb ERO i altres grups.

27
regidors
té Unitat d'Aran als ajuntaments aranesos, 6 consellers al Conselh Generau i la presidència d'aquesta institució.
27
regidors
té també Convergència Democràtica Aranesa, sis consellers al Conselh Generau i l'alcaldia de la capital, Vielha.
1
regidor
té el Partit Popular, a Vielha. Li ha tret un gran rendiment polític perquè ha ocupat l'alcaldia entre el 2007 i el 2009 gràcies a un pacte amb CDA.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’AMI reivindica l’assemblea d’electes com “l’espai legítim per fer política”

Vilobí d’Onyar

El president del parlament islandès trasllada la seva “preocupació” per la sentència de l’1-O al CoE i a la Unió Interparlamentària

Brussel·les

El sindicat policial SUP demana que s’acusi de terrorisme els detinguts a Catalunya

Els empresaris reclamen un lideratge “sense excuses” a Sánchez i Torra per resoldre el conflicte polític

Barcelona

España Global anul·la un acte amb cònsols a Barcelona

Barcelona

La magistrada no imposa cap mesura cautelar a Boye

El Parlament fixa en dos terços el consens per renovar els presidents i membres del govern de la CCMA i el CAC

Boye defensa a l’Audiència Nacional que “no té res a veure amb el blanqueig de capitals”

Madrid

Torra, a Cs: “Es queixen del tsunami per amagar-se del seu naufragi”