Política

el perfil

L'historiador que volia fer història

Amb 40 anys, Junqueras ha arribat allà on volia ser. Després d'anys d'hiperactivisme mediàtic i de narrar per tot el país la vida i obra de Jaume I, Casanovas i Macià, ara li toca a ell ser protagonista de la història

Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 1969) és un historiador nouvingut a la política professional. I no pot dissimular-ho. Després d'una ràpida i grisa roda de premsa de Carod-Rovira i Junqueras sobre el corredor mediterrani, el vicepresident va sortir disparat cap al cotxe oficial mentre Junqueras es quedava xerrant amb els periodistes. Érem just davant del Museu Marítim i no se li va acudir res més que proposar-nos una visita guiada. Va parlar de l'Ictineu de Narcís Monturiol, de les Drassanes de Barcelona i dels vaixells de l'armada espanyola enfonsats a les costes del Perú al segle XIX i aquell, sens dubte, va ser un dels moments més originals, impropis i pedagògics d'aquesta campanya electoral.

El seu millor terreny de joc no és el míting ni les relacions públiques... sinó les aules d'història de la Universitat Autònoma de Barcelona. És professor d'història moderna i doctorat en pensament econòmic. El dia de la seva presentació com a cap de cartell d'ERC a les europees va dir que se sentia «en deure» amb la societat i que volia tornar amb «fets», i no llibres, els anys que el país havia dedicat a la seva formació. Precisament, parlant de llibres, Junqueras ha escrit, i molt: Els catalans i Cuba (1998), La batalla de l'Ebre. Història, paisatge, patrimoni (1999) i La presó Model de Barcelona (2000). Tot i que és un fanàtic de la història dels Països Catalans, en realitat la seva especialització és el Japó.

Molt lluny dels samurais i les geishas, la seva família –el pare, professor d'institut; la mare, infermera– havia viscut sempre a Barcelona. Desconeixem qui eren i a què es dedicaven els seus besavis, tot i que ell, com va demostrar amb Vidal-Quadras, segur que coneix els antecessors de la resta de candidats. El que sí que sabem és que ell, tot i haver nascut al popular barri de Sant Andreu, es va traslladar als dos anys amb la família cap al Baix Llobregat. Es va criar, i encara viu, a Sant Vicenç dels Horts, un poble gran o una ciutat petita –com vulguin– a vint minuts en ferrocarril de Barcelona. Ell sempre explica que el seu entorn lingüístic era castellanoparlant i, fins i tot, molts dels seus amics al poble parlen més castellà que català (i el voten a ell, és a dir, un independentista). Gràcies al seu protagonisme mediàtic i la feina dels militants anònims, ERC va passar d'un a quatre regidors en un ajuntament governat pel PSC i el PP. La popularitat li ve d'haver col·laborat en programes d'història a la televisió i la ràdio, com ara El candidat de TV3 i En guàrdia! de Catalunya Ràdio. Amb tot el que fa, però, no se sap si té gaire temps per dedicar als assumptes municipals, les polèmiques amb la recollida d'escombraries i la falta d'escoles bressol: l'únic que és segur és que a Sant Vicenç no para de saludar a tothom.

En el seu temps lliure –ara ben poc– agafa el cotxe i se'n va fins a Castellbell i el Vilar a cuidar els seus ametllers i oliveres. No és, ni en presumeix, un urbanita. Fa anys que volta i, de passada, recull històries de tot el territori comarca per comarca. Els cinc anys vinents, però, se'ls passarà més cap al nord: a Brussel·les i Estrasburg. Al Parlament Europeu ja ha avisat que intentarà colar alguna paraula en català, però els seus idiomes seran l'italià –va estudiar al Liceu italià– i el francès.

I en castellà, mai?
–«Si cal, no tindré cap problema. A més, és la llengua del 85% dels ciutadans del meu municipi i de molts amics meus.»
Ara per ara no es planteja abandonar la condició d'independent com altres que havien arribat per compte propi a la política. Com a bon extirador d'esgrima, prefereix colpejar en solitari. Ja feia temps que el seu activisme –tant a la Plataforma pel Dret a Decidir com a Sobirania i Progrés– era conegut en els ambients de l'esquerra independentista. ERC va escollir un perfil com el seu per recuperar part del vot perdut i aturar l'abstenció dels joves. Per aconseguir-ho, Junqueras està centrant l'atenció en el «desmotivat» votant catalanista i proposa canviar el «català fastiguejat» pel «català responsable».


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’AMI reivindica l’assemblea d’electes com “l’espai legítim per fer política”

Vilobí d’Onyar

El president del parlament islandès trasllada la seva “preocupació” per la sentència de l’1-O al CoE i a la Unió Interparlamentària

Brussel·les

El sindicat policial SUP demana que s’acusi de terrorisme els detinguts a Catalunya

Els empresaris reclamen un lideratge “sense excuses” a Sánchez i Torra per resoldre el conflicte polític

Barcelona

España Global anul·la un acte amb cònsols a Barcelona

Barcelona

La magistrada no imposa cap mesura cautelar a Boye

El Parlament fixa en dos terços el consens per renovar els presidents i membres del govern de la CCMA i el CAC

Boye defensa a l’Audiència Nacional que “no té res a veure amb el blanqueig de capitals”

Madrid

Torra, a Cs: “Es queixen del tsunami per amagar-se del seu naufragi”