Política

La batalla per Girona

El PP vol, i pot, capgirar el marcador i fer que Girona deixi de ser l'única demarcació a l'Estat sense representació popular

El PSC, ara amb tres diputats, vol frenar la caiguda, i CiU vol assolir el tercer

La terminologia bel·licista va com l'anell al dit per definir el fet diferencial gironí: serà una batalla entre CiU, que amb el veterà Jordi Xuclà aspira al tercer diputat –ara en té dos–, i el PP d'Enric Millo, que vol recuperar el diputat que va perdre ara fa vuit anys. Finalment, i en aquest escenari, un PSC que aquests darrers quatre anys ha estat la força hegemònica, amb tres diputats, tot indica que intentarà salvar tots els mobles que pugui en vista d'una més que previsible davallada dels socialistes en el conjunt de l'Estat. Al PSC, que lidera Àlex Sáez, li balla el tercer diputat, que va assolir pels pèls a les passades eleccions generals. Els escenaris més pessimistes fins i tot indiquen que li balla el segon. Finalment hi ha dues formacions que sembla que vagin a la cua: ERC i ICV-EUiA. ERC, que encapçala Teresa Jordà, exalcaldessa de Ripoll, en substitució de Francesc Canet, i amb un pacte amb Rcat, a priori sembla que ho té més complicat per mantenir el diputat, i encara més difícil al Senat, després que els republicans es desmarquessin de l'Entesa Catalana de Progrés, on ara en tenien un, juntament amb el PSC i ICV. Pel que fa a ICV, la formació ecosocialista que lidera Marc Vidal, ho té molt complicat, després de perdre a les passades eleccions uns 4.500 vots i no haver assolit cap diputat.

Un ball de vots

Ara mateix, uns cinc mil vots són els que ha de conquerir el PP de Girona, que lidera Enric Millo, per obtenir el preuat diputat. En les passades eleccions generals va aconseguir uns quaranta mil vots, però la demarcació de Girona va ser l'única a tot l'Estat en què el PP no va assolir representació al Congrés, tot i que liderava la llista la que avui és presidenta del PP de Catalunya, la blanenca Alícia Sánchez-Camacho. La presidenta del PP català, en la seva estada a Girona amb motiu de la presentació de la candidatura, ja va indicar que “Millo assoliria el que ella no va ser capaç de fer”. El que ara mateix és força notori és que Girona continua sent una peça clau, i molt il·lustrativa, en funció del resultat, de com quedarà configurat el mapa polític. En moltes demarcacions de l'Estat el peix ja és al cove, perquè o hi ha en joc un diputat o en són dos, però ja és clar qui, segurament, els assolirà. A Girona hi ha damunt la taula sis diputats al Congrés. Serà, doncs, tan important la victòria dels populars, tal com indiquen les enquestes? Girona, sens dubte, marcarà tendència i això justifica la importància estratègica.

Al marge de tendències conjunturals en el conjunt de l'Estat, i també a Catalunya, el fet diferencial de Girona es torna a posar en relleu en diversos temes que ben segur que tindran repercussió. Per un costat, la unitat que fan CiU, ERC-Rcat i el mateix PP assetjant el PSC, que acusen de no haver desencallat obres importants, com ara l'N-II, un autèntic calvari per als socialistes. El seu líder, Àlex Sáez, ha rebatut de totes les maneres possibles aquesta crítica afirmant que, a banda de l'N-II, i sense amagar-se de les dificultats en aquesta qüestió, els socialistes han abocat una gran quantitat de recursos en molts altres temes, com ara l'aeroport, el TAV i la cultura. I, per l'altre costat, el PSC, ERC-Rcat i ICV-EUiA adverteixen que amb els populars i CiU, fet que Millo i Xuclà sempre desmenteixen, es materialitzarà un retrocés pel que fa a l'estat del benestar. Tots, però, són missatges en clau molt simple; missatges molt telegràfics i fins i tot sintètics als quals ens tenen acostumats els partits en les últimes campanyes electorals.

Del que passi a Girona penjaran moltes coses, que s'hauran de veure. Si és cert l'abandonament endèmic que alguns partits diuen que ha viscut Girona, el PP amb una majoria absoluta a l'Estat el reconduirà? El que és una dada objectiva és el creixement del PP des del Parlament a les municipals. La batalla serà dura i, ara mateix, té tres actors: el PP, CiU i el PSC.

LES CLAUS
CiU i el PP.
Són les dues formacions en pugna per ser clau a Girona. CiU aspira al tercer diputat i a assolir més representació al Senat, i el PP vol assolir diputat.
Reagrupats.
ERC i Rcat, un cop formalitzat el pacte, han sabut donar una imatge d'unitat en una aposta clara de futur. La pregunta és si seran a temps de recollir el rendiment.
I el PSC?
Després de perdre l'emblemàtica Girona a les municipals, el PSC veu com alguns dels seus votants tradicionals es decanten pels populars.
Àlex Sáez
PSC
Aquest polític té el repte de liderar, i en un context gens favorable, un partit que en les passades eleccions va aconseguir tres diputats.
Jordi Xuclà
CiU
Xuclà ha apostat fort per destacar l'oblit que han tingut els socialistes amb Girona i advertir que el PP podria ser un fre per a Catalunya.
Teresa Jordà
ERC-Rcat
Jordà arriba a la política parlamentària amb dos reptes: les comparances amb el seu antecessor, Francesc Canet, i donar un tomb a les enquestes.
Enric Millo
PP
Millo aprofitarà el bon moment del PP i, a més, apostarà fort per dir que els populars invertiran a Girona.
Marc Vidal
ICV-EUiA
Vidal ho té realment complicat perquè surt d'entrada sense tenir cap diputat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Iglesias creu que PSOE i ERC s’“esforcen” per arribar a un acord

Barcelona

JxCat acorda formar grup al Congrés amb Compromís, Más País i BNG

Madrid

L’oposició força una reunió de la Junta de Portaveus pel temps d’intervenció del grup mixt

Barcelona
En directe
Parlament

El Parlament valida el decret llei d’impuls a les energies renovables

Barcelona

Borràs reconeix que JxCat ha ajornat la moció d’autodeterminació al Parlament a canvi de la cessió de senadors d’ERC

Madrid

El TC comença a tramitar la recusació del magistrat que va dir que algunes reivindicacions catalanes són “supremacistes”

madrid

Carles Riera (CUP): “L’únic grau que podem acceptar és l’amnistia i la llibertat”

barcelona

Brussel·les promet mobilitzar 100.000 milions en inversions verdes per “reconciliar l’economia amb el planeta”

Brussel·les

Marcel Mauri: “La classificació dels presos polítics no pot desviar el focus de la petició de llibertat”

Barcelona