Política

La cambra oblidada

Amb les eleccions del 20-N, es reobre el debat en l'opinió pública i els polítics sobre la figura i el paper del Senat i què cal fer amb la institució

De cara a la pròxima legislatura, el PSC, ICV-EUiA i CiU insisteixen a reclamar una reforma mentre que ERC és partidària de suprimir-lo

La federació reivindica la seva tasca

La majoria coincideix
que cal donar “un gir”
a la institució per tal
de millorar-la

El 20 de novembre els ciutadans es dirigiran a les urnes per escollir qui volen que els representi. És probable que més d'un se senti perdut a l'hora de triar els futurs senadors i pensi: qui són, què faran per millorar el funcionament del Senat o, fins i tot, té sentit la seva existència ? En principi, i segons es recull en l'article 69.1 de la Constitució, la cambra alta és la de representació territorial. Ara bé, a la pràctica no aconsegueix l'aprovat. De fet, la majoria dels candidats catalans al Senat per a la pròxima legislatura són partidaris d'un canvi profund en la institució per adequar-ne el caràcter territorial a les necessitats d'un estat autonòmic.

Entre els que aposten per aquest camí hi ha Mònica Almiñana, la
número u del PSC –que concorre a les eleccions al costat d'ICV-EUiA amb l'Entesa–. Almiñana explica que l'aposta és fer que el Senat
sigui “la cambra on es puguin defensar els interessos territorials” i
creu que “caldria donar-li un gir”. En aquest sentit, la socialista assegura que el fet que durant molt
de temps el PP hi tingués majoria no els ha deixat “avançar” ja que “no entenen el federalisme” com ells. Almiñana es mostra convençuda que “ara per ara no caldria dissoldre'l” i admet que “es tracta d'una eina que la gent no coneix i és un error dels polítics no saber explicar què és o què s'hi fa”.

Més pes per al Senat

Proper a Almiñana, se situa el candidat d'ICV-EUiA, Jordi Guillot,
que creu que “cal una profunda reforma del Senat” tot i que no es mostra convençut que es pugui dur a terme “vista l'actitud del PP”. L'ecosocialista explica que en l'àmbit competencial hauria de ser una cambra “més de territoris que tractés aspectes més decisoris”i que
“en un estat plurinacional i plurilingüístic no hauria de ser una institució tan de segona lectura”. Guillot, contrari a la dissolució, assenyala que la figura del Senat “és necessària” i no s'ha de veure afectada pel “malestar de la política”.

Montserrat Candini, que encapçala la llista de CiU, afirma que la
reforma és “prioritària”.“Hauria
de preveure la capacitat de vet sobre lleis que afecten competències d'un territori”, assegura. La convergent explica que així “representaria la plurinacionalitat i la pluriculturalitat”. Davant de les veus que
qüestionen la funcionalitat de la institució, Candini assegura que s'hi fa molta feina tot i que “a un
ritme diferent del del Congrés”.
A més, afegeix que les crítiques
“formen part de la campanya de recentralització i homogeneïtzació [que s'està fent a l'Estat]”.

El més radical

D'altra banda, ERC –que es presenta amb una plataforma integrada per Reagrupament més independents– aposta per Moisès Broggi.
El candidat assegura que el Senat “ha de desaparèixer perquè la seva funció original de cambra de representació territorial ha estat un nyap”. Pel que fa a una hipotètica reforma, Broggi afirma que “[els partits espanyols] no ho han fet en més de trenta anys i no sembla que en tinguin cap intenció”. Segons
el republicà, el Senat “és una cambra més decorativa que funcional o instrumental”. Tot i això, mentre hi siguin, intentaran “fer-hi sentir la veu dels independentistes bo i sabent, defensant vehementment, que és un ens prescindible”.

El candidat del PP al Senat és l'actual alcalde de Castelldefels, Manuel Reyes.

264
senadors van compondre el Senat l'anterior legislatura, escollits per un doble procediment


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Milers de persones es manifesten a Barcelona contra la ‘Llei Aragonès’

Barcelona
Avançament editorial
Persistim. Cartografia de l’1-O, el relat d’un pres polític

Després de la sentència: persistir

Els CDR actuen a Sants sense arribar a bloquejar l’estació

Barcelona

Aniversari agredolç a les rotondes

París
JORDI PUIGNERÓ
CONSELLER DE POLÍTIQUES DIGITALS I ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

“Els que hem plantat cara hem ampliat la base”

Girona

La violència urbana marca la commemoració dels ‘armilles grogues’ a París

PARÍS

Les protestes a favor de Morales deixen cinc morts

Buenos Aires
Orient Mitjà
Protestes

Trípoli mostra el camí al Líban

Trípoli

Amnistia exigeix l’alliberament immediat de Sànchez i Cuixart

Barcelona