Política

ALFRED BOSCH

CANDIDAT ERC-RCAT-CATALUNYA SÍ A LES ELECCIONS AL CONGRÉS

“Convido Mas a la República del Sí; a Duran no l'hi veig”

“El candidat de CiU em té desorientat. Fa la impressió que, depèn de l'estat d'ànim que tingui, digui una cosa o una altra”

De les consultes al Congrés
Alfred Bosch es presenta per primera vegada com a candidat i substitueix Joan Ridao. Els republicans mantenen que el nou cap de cartell encarna la “renovació i l'“aire fresc” que es viu al partit des de l'entrada d'Oriol Junqueras. Bosch és independent, tot i que va tenir el carnet de militant d'ERC. Ha participat activament en l'organització dels Jocs de Barcelona i més recentment en les consultes sobiranistes, en què va ser portaveu de Barcelona Decideix. És escriptor i professor d'història de l'Àfrica a la Universitat Pompeu Fabra. Ha rebut diversos guardons al llarg de la seva carrera literària i el seu últim llibre es titula I ara què?.
Esquerra està girant cap amunt i no cap
al centre o la dreta
com algú ha assegurat

Alfred Bosch, el cap de llista d'ERC-Rcat i la plataforma de Catalunya Sí, va de menys a més en aquesta campanya. Va començar un pèl dubitatiu i garratibat, i ara s'està deixant anar. Ja no se'l veu com un candidat tan novell com els primers dies.

Està cansat de la campanya? Duran va dir que sí.

No. Jo voldria que durés dues setmanes més.

Per què?

Perquè veig la gent molt contenta i, a més, la impressió és que anem millorant i anem avançant. Si tinguéssim més temps seria un temps preciós.

Es mira les enquestes?

Sí, i la veritat és que la tendència és bona.

El lema principal de la seva coalició és “la República del Sí”, la de les consultes, la del sobiranisme, la de la independència. Un lloc on gent de CiU també es trobaria còmoda.

Aquí hi cap tothom. També convido Artur Mas a entrar a la República del Sí [el president va votar “sí” a la consulta de Barcelona]. Espero que respongui afirmativament, perquè jo vull tots els ciutadans a la república. El més important és que el sí cívic passi a la política.

I Duran i Lleida?

Últimament he vist una evolució en Duran, i espero que sigui sincera, en el sentit que s'ha manifestat disposat a batallar fins al final perquè es pugui exercitar el dret a decidir. I entenc que aquest dret inclou la pregunta més elevada que actualment es pot fer en política, que és: “Vols una nació lliure i independent?”. Per tant, si continua evolucionant és possible que algun dia ens trobem, però de moment encara no el veig del tot a la República del Sí.

Vostè sempre retreu a Duran que no es creu la seva proposta de pacte fiscal.

No és una qüestió de creure, és que no entenc el que proposa. Un dia diu que amb el pacte fiscal resoldrem tots els problemes, l'endemà demana el mateix que els bascos i navarresos i al cap d'un temps assegura que negociaran amb el futur govern del PP per veure si del 8% de dèficit baixem al 4%. No és el mateix. Després també ens explica que vol fer un govern de concentració, que es converteix en la seva proposta estel·lar. No l'entenc. Per què en certs moments el pacte fiscal és una cosa i després és la meitat? Em té desorientat. Fa la impressió que, depèn de l'estat d'ànim que tingui, digui una cosa o una altra. Nosaltres sí que ho tenim tot més clar. Volem la independència i mentre no sumem la majoria política parlamentària intentarem no arruïnar-nos. I això és concert econòmic.

Aquests últims dies estan centrant la seva estratègia a intentar esgarrapar vots tant a CiU com al PSC.

És normal que a mesura que s'escalfa la campanya tinguis més temptacions de caure en l'esgarrapada. Intento no caure-hi, però a vegades no me'n surto. Jo vull jugar net i que la nostra honradesa i sinceritat convenci els votants.

Però no em negarà que intenta burxar en el votant sobiranista de CiU, que no acaba de combregar amb Duran.

Els vots no són de ningú. No són de Convergència ni d'Esquerra ni dels socialistes. Són de cadascú. Per tant nosaltres anem directament a la gent i els diem que votin lliurement. Que mirin, escoltin i decideixin. Aquesta és l'estratègia, tot i que ja sé que no sempre la complim.

Tornem al concert. Creu que el govern espanyol hi donarà el vistiplau? Fins i tot Joan Carretero de Reagrupament, un dels seus socis, el veu inviable.

Si no el tenim és perquè és difícil. Fàcil no serà. Si el PP i el PSOE al País Basc i Navarra el defensen a ultrança, per què no l'han de defensar aquí? És una qüestió de lògica. Què tenim que no tinguin ells? Alguna malaltia? Alguna deformitat congènita que ens impedeixi administrar els nostres diners? Però cal que hi hagi la fortalesa necessària per impulsar-ho.

El PP, de moment, tanca les portes a aquesta proposta.

Imagineu-vos que el 20 de novembre obtenim 47 diputats...

Complicat d'imaginar.

Sí, però fem aquest exercici d'imaginació. Anem a Madrid amb 47 diputats i amb la paella pel mànec. Els diem que, si bloquegen el concert, no votarem el pressupost ni posarem cap facilitat. I el següent pas serà plantejar el dret a l'autodeterminació. Aquesta és la millor via cap a la independència. De la mateixa manera que han fet els bascos. Tot és possible i depèn del suport que tinguem.

Una altra idea que repeteix constantment és que la seva candidatura anirà al Congrés a ser una veu nítida i clara a favor de Catalunya. Però una veu de dos o tres diputats d'ERC no s'apaivagarà davant de la fortalesa d'una majoria del PP?

No estem jugant a qui la té més grossa, la representació. Estem jugant a veure qui tindrà la veu més alta i forta. Fins ara, de quants grups parlamentaris la gent coneix el primer i el segon? Nosaltres teníem tres diputats i els dos primers [Joan Ridao i Joan Tardà] els coneixia tothom. Això vol dir que ens fem sentir i que continuarem igual. Quan hi havia majories absolutes del PP, quines veus se sentien més? És que no ens estem inventant res.

I què faran per alçar la veu?

Defensarem els interessos dels catalans i de Catalunya. El país es construeix aquí, però també es defensa a Madrid. A més tenim les mans lliures i no estem supeditats a ningú. Aquest fet ens dóna molta força.

Abans ha parlat de l'antic grup parlamentari de Madrid que encapçalava Ridao. Li pesa la responsabilitat de substituir-lo?

Sí, és clar que sí. Ja ho vaig dir al procés de les primàries. El que ha passat a Esquerra els últims anys té a veure amb les expectatives que tenia la gent i que eren molt altes, però no s'ha fet tot malament. La feina parlamentària a Madrid s'ha fet bé i la prova és que un cop acabades les primàries vam insistir perquè Ridao també anés a Madrid [havia de ser el número dos de Bosch], però va preferir no anar-hi. Per contra, Joan Tardà, sí. Aquí, doncs, combinem canvi i continuïtat.

Vostè i Joan Tardà són com el yin i el yang?

No ben bé això [riu]. Som el mateix discurs amb volum i densitats diferents.

Continuant amb el grup a Madrid. Són més a prop d'Amaiur que d'IU-ICV?

Esperem a veure què passa amb els resultats, però és molt possible que IU-ICV vulgui fer grup amb forces espanyoles. També s'ha de tenir en compte que amb IU ens seria difícil des del moment en què Cayo Lara va dir que no estava d'acord amb el concert econòmic.

Què pensa quan hi ha sectors que mantenen que l'arribada d'Oriol Junqueras ha suposat un gir d'ERC cap al centre, un acostament a CiU i un abandó de les polítiques socials?

És respectable, però la veritat és que estem fent un gir cap amunt. Ni centre ni dretes ni punyetes, sinó cap amunt. No pot ser que haguem fet un gir cap al centre i que Joan Tardà continuï de número dos. Com es menja això? No pot ser que haguem fet un gir cap al centre amb un candidat especialitzat en temes africans i cooperació. I si diuen que nosaltres dialoguem amb el govern de la Generalitat, és veritat. Són els que manen a Catalunya. Estem intentant estirar-los cap al dret a decidir, però també els critiquem en les retallades en sanitat i educació. Qui no ho vegi, que vagi a l'oculista.

Un dels mèrits que vostè sovint destaca és que s'ha aconseguit la unitat independentista amb Reagrupament i que es va intentar amb Solidaritat, però al final no se'n van sortir. Tot i això hi ha grups d'independentistes que fan campanya a favor del vot nul o l'abstenció. Entén les seves posicions?

No entenc l'abstenció sota cap mena de concepte. Des de la comunitat de propietaris de l'escala de veïns fins a les eleccions europees o les eleccions mundials si existissin és bo votar. Ja no vaig entendre l'abstenció a les consultes per la independència, perquè el vot és un petit gest molt poderós.

Però amb les consultes era un vot simbòlic i no vinculant.

Sí, però va ser molt poderós. Que tanta gent votés va ser una demostració de fortalesa cívica. A les eleccions ha de passar el mateix, que la gent voti. Amb el que ha costat! Hem passat per episodis molt durs en què la gent ha donat la vida perquè puguem votar. Per tant, que s'ho pensin els que promouen l'abstenció. És insostenible.

Defensar la independència, però sense ferir directament l'Estat

Una de les frases que el candidat Alfred Bosch utilitza més durant els seus actes és la que ara ha reproduït per a aquest diari i que es compromet a portar a l'estrada del Congrés el primer dia: “Diré que vull els espanyols com a bons veïns i amics, però no pas com a amos.” En la seva ideologia no hi cap barallar-se amb ningú. “Tots els pobles són respectables”, remata.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Estratègia dual del CpR: diàleg i desobediència civil

Lugano
MARCEL MAURI
VICEPRESIDENT D’ÒMNIUM CULTURAL

“Caldrà acció política, ciutadana i institucional”

barcelona

Catalunya s’imagina quatre models d’estat possibles

Barcelona

Una ‘rentrée’ calenta

París

La CUP aposta per l’amnistia i la desobediència

Barcelona

Cameron es disculpa pel ‘Brexit’ i suggereix una nova consulta

Londres

Bilbao clama pels 47 acusats de donar suport a ETA

bilbao

Una gravació implicaria Gordó en el 3%

barcelona

El fiscal vol Salvadó al TSJC per l’Agència Tributària catalana

barcelona