Política

“Pels socialistes catalans, la victòria és aturar la dreta a Espanya”

europa

“Els socialistes volem canviar les polítiques europees basades només en ajustos”

“Ara el que importa és tenir més Europa”

Chacón i la seva confiança en Catalunya
En els últims actes electorals, Carme Chacón dedica esforços i no para de recordar que fa quatre anys si no s'haguessin computat els resultats de Catalunya, el president del govern espanyol hauria estat Mariano Rajoy. Ara amb un escenari més complicat, sacsejat i abatut per la crisi, únic culpable, segons la candidata, de la derrota augurada als socialistes, Chacón encara espera que es repeteixi la mateixa jugada.
L'educació i la sanitat són avui el producte interior brut de demà; hi hem d'invertir

Carme Chacón ens rep poques hores abans de marxar cap a Deltebre on la candidata del PSC també porta la seva campanya centrada a aturar el “tsunami blau” del PP a tota Espanya gràcies als vots socialistes que es puguin comptabilitzar a Catalunya.

El lema del PSC és esforç i justícia social, però quin és l'esforç que reclama? Què han d'esperar els ciutadans?

Les decisions que ara es prenen des d'Europa estan centrades en plans d'ajustaments, i els socialistes volem canviar aquestes decisions perquè el que necessitem són polítiques actives que ens permetin créixer. Per això necessitem ingressos que ens permetin posar en marxa plans d'ocupació i garantir les nostres fortaleses que són la sanitat, l'educació i l'estat del benestar. Qui ha d'aportar aquests ingressos? Els que més tenen; els bancs; després d'haver- los ajudat amb avals, que han retornat pagant interessos, ara els demanem que ens ajudin a crear ocupació amb un impost als passius financers; i a les grans fortunes patrimonials, amb un esforç addicional per part de les 160.000 persones amb més patrimoni d'un total de 24 milions de contribuents.

Al ciutadà de classe mitjana no li reclamen un esforç, no apujaran impostos?

No. Hem anat amb molt de compte a no gravar més les classes mitjanes que ja han fet prou esforços. Ara estem parlant de bancs, de grans fortunes patrimonials i d'un increment d'un 10% en impostos especials com l'alcohol i el tabac que ens garanteixin nous ingressos. A més a més, és clar, d'aplicar plans de racionalització de la despesa corrent de les administracions.

Quan li recriminen per què no ho han fet abans, ens remet als processos canviants que ha tingut aquesta crisi...

En pocs mesos hem hagut de canviar perquè la crisi ha tingut diferents fases. Quan va esclatar, estava concentrada sobretot en el sistema financer, després va passar a l'economia real. Llavors és quan vam haver de prendre decisions per reactivar el consum i vam decidir suprimir l'impost de patrimoni.

Però llavors la política d'esquerres s'aplica segons bufa el vent?

Nosaltres hem garantit en tot moment les nostres fortaleses: la protecció social, la sanitat, l'educació i la resta de serveis socials. Hi ha una anècdota atribuïda a Einstein: un dia va posar un examen i dos dies més tard un altre amb les mateixes preguntes, els alumnes li ho van recriminar. Ell, però, els respon que si bé les preguntes són iguals les respostes ara són diferents. Això és el que ara està passant. S'ha demostrat que, malgrat els plans centrats a ajustar el dèficit, Europa no creix. Cal, per tant, plans de creixement i no privatitzacions ni retallades en sanitat i educació.

Retallades, però, que el PSOE i el PSC ja van iniciar?

Nosaltres sempre hem defensat que la sanitat és prioritària. Hem construït en 30 anys de democràcia la millor sanitat del món, i no és de rebut que en uns mesos CiU l'hagi fet retrocedir set anys. El tripartit hi va invertir i el govern de Zapatero va aportar 12.500 milions d'euros addicionals a les comunitats autònomes per a sanitat. I amb les negociacions amb les farmacèutiques hem estalviat 5.000 milions d'euros en medicaments. Els socialistes no deixarem tan fàcilment que la dreta aprofiti aquesta crisi per retallar allò on no toca.

A Europa ja es parla de governs tecnòcrates per sortir de la crisi. Un polític com afronta aquesta situació i com creu que el ciutadà la rep?

Cal més lideratge polític que mai. El problema d'avui amb la prima de risc és que els mercats intenten saber quins seran els plans d'ajuts d'aquests nous tecnòcrates que tenim a Grècia i Itàlia, persones –vull recordar– que no han estat escollides directament pel ciutadà. Ara cal que de forma imminent el BCE compri bons en el mercat secundari per emetre un missatge clar: que garantirà fins a l'ultim euro amb què els mercats pretenen especular. La raó d'aquesta especulació és la manca de determinació dels líders europeus no només per prendre decisions, sinó també per executar-les amb rapidesa. Per això, necessitem un canvi i la resposta no és que la dreta governi Espanya, sinó que els socialistes també governin Alemanya, França i Europa. Cal que Europa la governin els europeistes. Els socialistes hem de ser més forts que mai i més quan sabem que no podrem sortir d'aquesta crisi sense Europa.

Què pesa més en el seu programa l'eix dreta-esquerra o la relació Catalunya-Espanya?

Sempre hi ha hagut un equilibri. Avui és evident que la prioritat es diu ocupació, sortir de la crisi, crear llocs de treball i evitar que la dreta aprofiti aquesta crisi per debilitar les nostres fortaleses com la sanitat i l'educació. Vull recordar que l'educació d'avui és el producte interior brut de demà, i que hem de canviar el model productiu. El 20-N no ens juguem només quatre anys de govern sinó el model econòmic i social de les properes generacions.

A què atribueix que votants del PSC ara es decantin cap al PP?

No som un oasi, ni Espanya ni Catalunya. Angela Merkel ha perdut 24 punts en les enquestes, Obama es troba en el pitjor moment, com Cameron o Sarkozy. Hi ha un desgast dels governs perquè la gent pensa que la política no està donant una resposta tan ràpida com voldrien a una crisi tan greu i sobretot perquè Europa no pren decisions.

Però en clau interna i pel que fa al futur del PSC no els preocupa que un votant socialista pugui votar ara al PP?

Ens preocupa la crisi i les respostes que s'hi donen. El mètode de la dreta és sempre el mateix: s'ofereixen com a solució, però no diuen què faran, ja que començarien les mobilitzacions al carrer, com ja ha dit Cospedal. L'únic que aporta la dreta és retrocés social.

Insisteixo, però, que alguna cosa hauran fet vostès quan els seus votants se'n van al PP i, en menor mesura, a ICV.

Aquesta crisi està desgastant governs, però l'enquesta de veritat és la de diumenge. Si Catalunya vota socialista com fa quatre anys, podem aturar la dreta i continuar millorant el nostre autogovern i el finançament amb una proposta real.

La proposta de pacte fiscal federal va sortir pocs dies després que el president de la Generalitat anunciés el seu pacte fiscal. Es van sentir pressionats per la proposta de CiU?

Ho vaig fer en el meu segon discurs com a candidata. Torno a repetir que el 1999 CiU ja ens va enganyar amb la mateixa fórmula: un pacte fiscal que deien que era el millor. Immediatament després s'alien amb el PP i pacten l'acord més car a Catalunya: 240 milions d'euros el primer any, quantitat que hem multiplicat per deu amb 2.421 milions en la liquidació del 2009. Hem trobat un bon camí, real i possible, i volem aprofundir en el model amb la creació de l'agència tributària pròpia, més reconeixement de l'esforç fiscal, i regles clares i transparents entre l'Estat i la Generalitat.

Tot això ja es recollia a l'Estatut i no es va arribar a aplicar.

Qui va pactar el nou model de finançament i qui l'aprova som els socialistes i a més proposem i aconseguim que es pugui revisar. Això ens permet continuar millorant-lo, que és el que farem el 2013, quan toca.

Amb un govern socialista a Madrid és possible el pacte fiscal federal?

Evidentment que és possible, és que ja ho ha estat. El millor finançament per a Catalunya té nom i cognom, es diu govern socialista; el pitjor també té nom, la dreta catalana i l'espanyola.

Només que el PSC guanyi les eleccions a Catalunya el 20-N, ho consideraran una victòria?

El més important és que els vots socialistes a Catalunya puguin aturar la dreta a Espanya. Ho hem demostrat en el passat i ho podem tornar a fer. Per nosaltres la victòria és aturar la dreta a Espanya.

Què passaria amb un empat a Catalunya?

Jo tinc confiança en Catalunya i si surt a votar aturarem la dreta. Aquesta és la meva principal ocupació.

El seu suport a Pere Navarro per liderar el PSC l'ha condicionada posteriorment a l'hora de donar suport a la resta de candidats?

He fet “moixaines de míting” a tothom [riu] i he fet l'últim avui mateix a Miquel Iceta. Vam decidir ajornar el progrés del PSC i ara em consta que tinc tot el partit concentrat a explicar el nostre projecte.

Uns resultats negatius per als socialistes on l'acosten més, al PSC o al PSOE?

Primer tenim el Congrés del PSC, i jo vull participar-hi activament.

El del PSOE és al març. Aposta per avançar-lo?

Tot al seu temps, això ho decidirem després de les eleccions.

Veu probable d'aquí a uns anys un escenari amb una Catalunya independent i una dona catalana presidint Espanya?

El que importa ara és més Europa. Catalunya sempre ha demostrat que està a l'avantguarda i que pot ser el motor per sortir de la crisi. Per tant, veig una Catalunya forta liderant una Espanya també forta a Europa.

Amb una presidenta catalana a Espanya?

Correspon als militants designar candidats. I la seva mentalitat no és la de discriminar per gènere o procedència.

Chacón es compromet a defensar el sistema de sanitat pública i la immersió lingüística

Un model productiu innovador, la immersió lingüística, el sistema sanitari públic i avenços per a Catalunya són els compromisos que la candidata del PSC, Carme Chacón, assumeix en aquesta campanya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Buch explica que Interior ha sancionat 512 mossos en deu anys

El PSC-Units presenta la petició de reconsideració perquè la Mesa rebutgi la resolució dels independentistes

Barcelona

Iglesias avança que els comuns no votaran a favor de la resolució sobre l’autodeterminació i la monarquia

Madrid

Torrent defensa que la proposta de resolució de JxCat, ERC i la CUP és una “opinió política” i no una llei

Aragonès recrimina a Ciutadans que vulgui imputar al Govern un “delicte de malversació sense despesa” per l’1-O

opinió

Els contorns del delicte de sedició

Advocat i professor de Dret Penal

Què en pensa la joventut que pren els carrers i es mobilitza?

barcelona

L’Elena i la Marta,

Toc d’atenció a l’Estat des del Consell d’Europa

Brussel·les