Política

Els passejos de la campanya

Els caps de cartell a Catalunya han centrat els seus esforços a Barcelona i l'àrea urbana

La seva presència en altres punts del territori ha estat pràcticament residual

Els socialistesindecisos, objectiu de campanya de
Duran i Coscubiela
Chacónha apostat per la demarcació de Tarragona i Bosch, per Girona

Des del començament de la campanya electoral fins a l'acte de clausura, que va tenir lloc divendres al vespre, els caps de llista per Barcelona han recorregut el país a la recerca de vots. Mítings, actes populars, rodes de premsa, entrevistes i visites han omplert les agendes d'aquests últims dies sense deixar-los un sol forat. D'aquí cap allà, han saltat d'un municipi a un altre, per seguir al peu de la lletra una estratègia ben estudiada.

Els partits coneixen bé les seves possibilitats i els seus votants; és per això que cadascun ha articulat la campanya de manera diferent per les comarques catalanes. Això sí, els caps de llista per Barcelona han centrat l'activitat a la seva demarcació, on han pronunciat discursos i s'han passejat entre els ciutadans.

Els caps de llista catalans han focalitzat els seus esforços en Barcelona i els desplaçaments a altres punts del territori han estat testimonials, bàsicament per donar suport als caps de llista de les altres demarcacions. Per partits, els que més han voltat Catalunya han estat el candidat de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, i el d'ERC, Alfred Bosch, amb nou actes cadascun a Tarragona, Lleida i Girona. També activa ha estat la candidata del PSC, Carme Chacón, amb cinc aparicions. A la demarcació de Barcelona, el que ha fet més actes ha estat ICV (30) i el que menys s'ha deixat veure ha estat el PSC (13), amb una candidata que ha hagut de compaginar la campanya amb la seva feina al Ministeri de Defensa. A la demarcació de Barcelona, hi ha hagut tres comarques on només ha anat un partit, i un sol cop: el Berguedà, l'Anoia i l'Alt Penedès.

Duran ha fet una intensa campanya a Barcelona: és on es troba bona part dels vots socialistes i la voluntat és intentar esgarrapar el dels indecisos, en vista de la previsible caiguda del PSC. Duran també ha trepitjat les comarques de Tarragona, on la federació espera aconseguir el segon diputat davant d'un PSC debilitat. Tanmateix, no s'ha exhibit gaire per terres gironines –ja hi va anar en la precampanya– i a les de Lleida és on ha anat més.

L'ecosocialista Joan Coscubiela ha centralitzat la campanya sobretot al Barcelonès, al Vallès i al Baix Llobregat, on el partit té més tradició de vot. L'exlíder de CCOO no només s'ha fixat en aquestes comarques per mobilitzar socialistes indecisos, sinó també per acostar-se a la classe treballadora i als sectors industrials. En canvi, la seva presència a la resta del territori català ha estat anecdòtica: només ha anat un cop a les altres demarcacions.

Carme Chacón ha condensat els actes a l'àrea metropolitana. En aquest sector, la seva ha estat una campanya amb menys actes que la resta (la meitat que el PP, per exemple), però tot i això ha estat activa a l'hora de sortir de la capital catalana. Ha visitat, sobretot, les comarques tarragonines, però també les lleidatanes i les gironines. Un acte significatiu va ser el de Deltebre per dir no al Plan Hidrológico Nacional.

En el cas d'Alfred Bosch, no ha oblidat la tradició que la força republicana té en terres gironines i és per això que, conscient que a Girona es juguen el diputat, hi ha posat certa èmfasi. A Tarragona i a Lleida sembla que les poques aparicions responen a les mínimes possibilitats que hi tenen. Convé destacar l'acte celebrat a Arenys de Mar, com a lloc simbòlic de l'onada de consultes per la independència que es va originar a Arenys de Munt l'any 2009.

L'estratègia del cap de cartell del PP ha estat clara: només s'ha mogut per algunes comarques de Barcelona, on el partit té la major part dels votants. Tot i que Fernández Díaz no ha sortit de les comarques barcelonines, el partit ha fet actes en altres punts de la geografia catalana, però amb altres cares visibles, com ara la d'Alícia Sánchez-Camacho.

140
actes dels caps de cartell.
Els cinc caps de llista han recorregut tot Catalunya, amb més o menys intensitat, tret del candidat del PP, Jorge Fernández, que ha limitat la seva activitat a la demarcació de Barcelona. En total, Fernández Díaz, Duran, Bosch, Coscubiela i Chacón han fet fins a 140 actes. Qui guanya en el rànquing? Hi ha empat a 33 actes dels candidats de CiU i ICV. I en l'última posició hi ha l'encara ministra de Defensa, que només s'ha deixat veure en divuit ocasions.

On cal donar el tret de sortida i posar el punt final

En tota campanya electoral hi ha dos dies especialment rellevants, i això ho saben bé els polítics. És tan important la presentació, amb la tradicional enganxada de cartells, com el comiat. És tan simbòlic el lloc on es comença com el lloc on s'acaba. Al llarg dels quinze dies de la campanya els caps de llista per Barcelona han protagonitzat una trentena d'actes –en el cas de Carme Chacón, una vintena– en diversos punts geogràfics de Catalunya. Duran i Lleida va encetar la cursa electoral i la va tancar des de la capital catalana. Jorge Fernández Díaz la va iniciar a Castelldefels. La tria no és casual: el candidat al Senat del PP és Manuel Reyes, que és l'alcalde del municipi. El final de campanya també va ser a Barcelona. Joan Coscubiela es va presentar al Prat de Llobregat i es va acomiadar en l'acte final que va tenir lloc a l'Hospitalet de Llobregat.

La tria del poble on es comença i on s'acaba respon a molts criteris. Alfred Bosch, conscient de la importància, ho va aprofitar. Va triar Badalona, un municipi governat pel PP, com a símbol de reivindicació. El tancament va tornar a ser a Girona, tal com s'ha fet en les últimes convocatòries. Carme Chacón donava el tret de sortida des del seu municipi natal, Esplugues de Llobregat, i la clausura, una vegada més, va tenir lloc a la Ciutat Comtal.

Cal tenir en compte que durant aquests quinze dies també hi ha hagut algunes aparicions estel·lars que han irromput en campanya. Els principals partits espanyols han portat els seus caps de llista en un intent de mobilitzar el seu electorat i crear simpaties amb els que encara no tenen decidit el seu vot. Així, no ha estat estrany veure en diverses ocasions Mariano Rajoy i Alfredo Pérez Rubalcaba en mítings multitudinaris. També CiU ha recorregut a un dels seus principals garants, el president de la Generalitat, Artur Mas.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Torra convida els partits a veure la seva proposta com una “oportunitat”

Barcelona

Un sindicat de la Guàrdia Civil relativitza l’agressió feixista a un jove

Barcelona

Uns 200 joves es manifesten a Lleida contra les detencions

Lleida

Divendres, vaga general

barcelona

Presó sense fiança per a dos dels detinguts dimecres pels aldarulls a Girona

Girona

Arxivada la causa d’un jutjat de Madrid sobre la llicència d’obres per exhumar Franco

Madrid

Milers de persones omplen la cruïlla de Diagonal amb passeig de Gràcia

barcelona

La Junta Electoral permet ara a l’Ajuntament de Girona penjar la pancarta ‘Llibertat d’expressió’

Girona

Una desena d’ultres agredeix brutalment un jove aïllat al centre de Barcelona

barcelona