Política

Rajoy s'acarnissa amb els funcionaris locals

L'Estat va dir que tornaria els diners de la paga de Nadal eliminada a partir del 2015 en els plans de pensions

Uns plans que només són obligatoris per als empleats estatals i de la Generalitat

El seu caràcter voluntari fa que només els funcionaris d'una seixantena d'ajuntaments catalans tinguin contractat un pla de pensions, mentre que els de l'Estat i els de la Generalitat en tenen tots, pel seu caràcter obligatori i col·lectiu. Aquest fet no tindria més importància si no fos perquè el reial decret 20/2012 del govern de Mariano Rajoy, el que dictamina que els empleats públics no cobraran aquest Nadal la part del sou que correspon a la paga doble, avança que aquests diners es destinaran, “en exercicis futurs, a aportacions als plans de pensions”.

Tot i que el document no ho diu, al juliol, el dia que Rajoy va anunciar l'eliminació de la paga de Nadal, va afegir-hi que la “compensació en els fons de pensions es faria a partir del 2015”. El problema, doncs, seria que els funcionaris de l'Estat i els de la Generalitat recuperarien, en una data encara per determinar, la paga de Nadal perduda aquest any via pressupost general de l'Estat, fet que no beneficiaria els empleats municipals. Fonts de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) han reconegut que, “en el cas dels municipis, haurem d'esperar a veure com determinen que es torna la paga de Nadal”. L'ACM, a més, critica que aquesta mesura sigui universal: “És injust que es tractin de la mateixa manera tots els ajuntaments quan n'hi ha que podrien pagar, perfectament, la paga de Nadal sense cap problema.”

I és que, de fet, aquests diners que els funcionaris no cobraran quedaran immobilitzats. El decret llei estatal diu, en l'apartat quart, que les administracions han d'immobilitzar els crèdits demanats per pagar la paga de Nadal i declarar aquests diners com a “no disponibles” perquè no se'n pugui fer cap ús, més enllà de la incorporació als plans de pensions a partir de l'any 2015.

A l'Estat, els funcionaris tenen els plans de pensions des de l'any 2003 i la seva gestió es va adjudicar a una empresa, Gestión de Previsión y Pensiones, amb la participació del BBVA i els sindicats CCOO i la UGT. Aquesta participació va generar polèmica, ja que si els plans de pensions generen beneficis, els sindicats també se'n reparteixen. En el cas català, un pacte entre el govern i els mateixos sindicats ho va posar en marxa, tot i una campanya en contra que va recollir milers de firmes, a finals del 2005. En aquest cas, la gestió la té La Caixa, i els sindicats van renunciar a participar-hi. Pel que fa als ajuntaments, i a banda de Barcelona, una iniciativa per crear plans de pensions als ajuntaments de l'ACM i els sindicats CCOO i la UGT ha fet que, a data d'agost d'aquest any, 54 municipis, entre els quals Girona i Vilanova i la Geltrú, s'hi hagin adherit. Amb aquesta iniciativa, 5.109 treballadors municipals catalans sí que tenen plans de pensions.

Amenaça a qui pagui

El Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques va fer arribar a tots els ajuntaments el dia 5 de setembre passat una circular en què recorda tots aquests punts i aprofita per amenaçar aquelles administracions que tinguin la temptació de pagar als seus treballadors la paga de Nadal o complements com ara productivitat, com si fos un altre concepte. La nota diu que l'Estat controlarà qualsevol traspàs cap al capítol de personal dels pressupostos per detectar si s'ha fet “per incomplir amb les obligacions descrites” pel reial decret.

LA XIFRA

54
ajuntaments
catalans s'han adherit a la campanya de l'ACM, CCOO i la UGT per incentivar els plans de pensions.

Hi haurà polítics que no es rebaixaran el sou

Tot i que molts polítics s'enfronten a la legislació estatal penjant l'estelada al balcó o declarant-se territori lliure català, amb el decret estatal que marca l'obligatorietat d'eliminar la paga extraordinària de Nadal als empleats públics –i que prohibeix que el sou de l'any 2012 superi el del 2011 per evitar que algun consistori tingui la temptació de pagar-la d'una altra manera– no s'hi atreveixen. Només tres de les trenta grans ciutats o capitals de comarca a les quals ha preguntat aquest diari, Sant Cugat, Vic i Mollet, mantenen que encara no ho han decidit i, en el cas de la ciutat del Vallès Oriental, afirma que “negocia” com aplicar el decret. La resta, Barcelona, Badalona, l'Hospitalet, Tarragona, Figueres, Lleida, Reus, i així fins a la trentena, defensen que no hi poden fer res.

El decret, però, no inclou els càrrecs electes i, depenent de qui ho interpreti, tampoc els càrrecs de confiança. En aquest punt, en la majoria dels consistoris consultats, els polítics han optat per eliminar-se la paga de Nadal, “en solidaritat amb els treballadors”, com va explicar l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, en un comunicat. I, a més, ho han aplicat als càrrecs de confiança. A Lleida, fins i tot, els diners que s'estalvien aniran en un pla d'ocupació juvenil.

Però aquesta pràctica no s'ha fet arreu. Hi ha ajuntaments en què, històricament, els regidors cobren en 12 pagues. En aquest cas, la majoria, com ara els polítics de Tarragona, Mollerussa i Amposta, han optat per no retallar-se el sou en la part proporcional, cosa que sí que ha fet l'Ajuntament de Manresa, que va aprovar per ple retallar una catorzena part de la paga de Nadal als càrrecs electes.

Informació elaborada amb dades facilitades per Anna Ballbona, Rosa Maria Bravo, Teresa Màrquez, Laura Sayavera, Sara Muñoz, Marta Membrives, Jordi Alemany, Eva Garcia, Anna Aguilar, Mar Vicente, Azahara Palomares, Joan Tort i David Marín.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Generalitat concedeix el tercer grau als nou presos polítics

Barcelona

El Govern aprova una ampliació del pressupost de 1.230 milions per fer front a la despesa extra causada per la pandèmia

Barcelona

El Govern atorga ajudes de 6,5 milions als municipis i comerços del Segrià i 1,5 milions per als de la Conca d’Òdena

Barcelona

Brussel·les avisa que “no condona cap mena d’espionatge polític” al ser preguntada pel cas de Torrent

Brussel·les

Torrent reclama que s’investigui l’espionatge polític: “Durem a terme les accions polítiques i legals necessàries”

Barcelona

Bonvehí prioritza l’acord amb JxCat

Barcelona

Torra emplaça la nova Comissió Jurídica Assessora a fer un país més “àgil” davant una “burocràcia estèril”

Barcelona

ERC demana la compareixença de Marlaska al Congrés pel presumpte espionatge a Torrent

Madrid

Forn aposta perquè JxCat i PDeCat continuïn junts

Barcelona