Política

L'apunt

Un insult al ciutadà

La Maria viu a Tàrrega i és el que anomenem un nou pobre. Va perdre la feina fa un parell d'anys i no en troba. El marit va anar al darrere. Ara, a més, té depressió. No ha superat estar sense feina i tenir una dona i dos fills per alimentar. Feia un curs de l'Ajuntament per trobar feina. L'ha hagut de deixar perquè la nova llei no permet al consistori organitzar-lo. La Maria té hora avui amb l'assistenta social, la Bruna, una noia molt maca, al seu parer.

La Bruna li explica que és l'últim dia que treballa a l'Ajuntament. Els serveis socials passen a dependre de la Diputació o de la Generalitat, o no ho sap ben bé. “I el meu cas?”, pregunta la Maria. “Ni idea”, li diu la Bruna. La Maria té dret a una ajuda per als fills i, a més, la seva mare, a la qual cuida ara que, malauradament, té més temps, té dret al SAD i té telealarma. “Ah, no”, li diu la Bruna, “tot això també desapareix; bé, no se sap qui ho farà... sembla que faran un concurs dels serveis de tots els pobles de la demarcació de Lleida i s'hi presenta una multinacional amb seu a Madrid”. “Bé”, diu resignada: “Apunta la Laia –la filla gran– al curs d'orientació sexual.” “No, no el podem fer, Salut tampoc és competència municipal.”

Ah, la Maria és un cas fictici, no existeix, com sembla que no existeix cap ciutadà per als redactors de la nova llei del món local de l'Estat. Estalvi? Sí, a costa d'insultar els ciutadans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
opinió

Els contorns del delicte de sedició

Advocat i professor de Dret Penal

Què en pensa la joventut que pren els carrers i es mobilitza?

barcelona

L’Elena i la Marta,

Toc d’atenció a l’Estat des del Consell d’Europa

Brussel·les

Interior recopila imatges per saber si hi ha hagut “actuacions abusives”

Barcelona

Òmnium i ANC: manifestació dissabte

Barcelona

Tanta roba i tant sabó

Barcelona

La premsa no es toca

Albert, 19 anys

“Ens manifestem per dignitat col·lectiva”