Política

“Les expectatives de canviar la realitat són enormes i la decepció pot ser molt gran”

“Que passem a una situació diferent, de segur que sí, però no està clara ni la magnitud ni la direcció del canvi”, adverteix el politòleg

No descarta la fragmentació del PP si la derrota és contundent

Apunta que l'empobriment dels partits d'esquerra pot atribuir-se, en part, a l'elecció de gent de l'aparell per damunt de gent potencialment qualificada

L'analista polític Anselm Bodoque coincideix amb la majoria de col·legues: el canvi polític s'albira al País Valencià. Això no obstant, no està clara ni la direcció ni la direcció del canvi. En les eleccions autonòmiques més imprevisibles, tot és possible, fins i tot tindre la primera presidenta de la Generalitat.

Considera que les eleccions del pròxim 24 de maig poden ser les més imprevisibles dels últims anys ateses les enquestes i els partits que hi concorren?

Podem afirmar que són les més imprevisibles; a hores d'ara no podem imaginar què pot passar el 24 de maig, ni després. Podem pensar que el PP perdrà la majoria absoluta, això és quasi segur. Ara bé, pensar que el PP no continuarà governant amb una majoria alternativa no és tan fàcil. Tinc esperança en un canvi de govern, però no el donaria per fet, crec que hi ha riscos.

Descarta per complet un govern del PP?

Fa un any l'hauria descartat per complet perquè les enquestes dibuixaven un tripartit coherent i ara aquest tripartit ja no és tan clar. Amb totes les divergències que hi puguen haver entre EU, PSPV-PSOE i Compromís el tres pertanyen a una trajectòria relativament compartida: tenen punts en comú, estructures d'anàlisis de la realitat valenciana relativament semblants i malgrat el gran antisocialisme que hi ha en part de l'esquerra no socialista, no hauria sigut difícil arribar a un acord. Ara és més complicat, perquè en la meua opinió, EU no entrarà en les Corts i apareixen dos partits nous que són Ciutadans i Podem que no sabem com jugaran.

Quina influència pot tindre la irrupció d'aquestes noves formacions respecte a les passades eleccions?

A Podem hi ha una part que comparteix amb el “tripartit original” trajectòria política, un sistema de conceptes i anàlisis, però hi ha una altra gent que està en una altra visió analítica i de la realitat. C's és la marca de reposició del PP per si es trenca, ja que el risc de trencament existeix. Jo crec que si el resultat és molt més dolent del que pensen, la por escènica serà molt gran. UpyD no entrarà a les Corts. Després de les eleccions andaluses ha entrat en una fase de descomposició no accelerada i resistirà fins que resistisca Rosa Díez a Madrid. Però a València que sempre funciona mimèticament amb Madrid és només un esclavó.

Marca 2015 una fi d'etapa i canvi de cicle?

Que passem a una situació diferent, de segur que sí, però no està clara ni la magnitud ni la direcció del canvi. A més, no hauríem d'atribuir a la paraula canvi un element positiu, perquè podem anar a pitjor. Totes les contrareformes dels últims anys són canvis però no han sigut positius. No és impensable un govern en minoria del PP; no és impensable imaginar que el PP governe amb 32 diputats amb un suport indirecte de C's. Això es produiria si no arriba a governar una coalició alternativa, després podria haver la convocatòria d'eleccions en dos anys. En aquest temps haurien guanyat estabilitat perquè la situació ja hauria millorat. Però són especulacions perquè les coses estan succeint-se molt ràpidament.

En la seua opinió quina opció seria la més desitjable?

La que seria desitjable simplement per oxigenar la Generalitat i per netejar el desastre dels últims 10 o 12 anys seria que hi haguera un govern alternatiu. Aquest podria ser un bipartit amb un suport d'un tercer o directament un tripartit. En aquest cas, estem parlant de Compromís i PSPV. No sabem que farà Podem perquè per a mi són moltes coses en una i a alguns membres de la formació els suposa més que un mal de panxa poder governar amb algú que consideren casta.

Podem extraure alguna conclusió de les eleccions andaluses exportable al País Valencià?

A Andalusia han passat diverses coses. IU a Andalusia, que és un dels seus bastions ha mostrat una feblesa extrema en part pels seus errors, dissensions, la campanya i perquè Podem li menja electorat de forma directa. Si Podem menja a EU la meitat dels vots, hi ha un perill molt real que desapareguen de la cambra. El PSOE aguanta bé, però està per veure si el PSOE està convertint-se en un partit del sud o si l'èxit relatiu a Andalusia és exportable i jo posaria molts dubtes a aquesta possibilitat, almenys d'una forma generalitzada. També ha posat de manifest que el PP patirà molt i que la marca blanca funciona. A més, també s'ha vist que Podem no pot tant com pensaven.

Creu que hi ha vot amagat al PP?

Sí clar, diré el que diu un amic meu: jo no conec a ningú que haja votat al PP els últims 20 anys. I hi ha un vot molt militant, però passa que ja no mobilitza tota la seua massa social. Al meu entendre els que guanyaven amb la bambolla immobiliària ja no votaran al PP i una part dels sectors als que els molesta la corrupció votaran C's.

Quin ha sigut el major error del PP?

No refundar-se. No pots estar actuant il·legalment constament i mirar cap a un altre costat. El PP té un problema greu, ja que els demòcrates de la dreta no l'han dominada mai. No pots fer res perquè pel que sembla per la investigació judicial el PP està governat i estructurat per la corrupció. Amb això no vull dir que tots els membres del PP són corruptes i indignes. Per això, des del punt de vista legal el millor que podria fer és dissoldre's perquè, ara per a ara, està totalment deslegitimat per parlar de res.

Suggereix la refundació d'un partit guanyador. Aleshores què hauria de fer un partit com el PSPV-PSOE que ha perdut totes les eleccions dels últims 20 anys?

Per explicar la situació del socialisme cal tindre en compte tres qüestions. La primera és global perquè les bases de la socialdemocràcia estan desapareixent des de fa 40 anys i cada vegada són més febles. El segon problema és que l'esquerra en general està desconcertada i no està donant respostes a la globalització. L'esquerra es movia bé en un marc nacional-estatal, però quan no és així pateix moltíssim i continuarà patint. I el tercer element és endogen perquè el partit socialista tria de forma negativa els seus quadres, és a dir, es prefereix gent de l'aparell que gent potencialment qualificada i això va empobrint progressivament els partits. Aquesta tendència és notable en el PSOE i en el conjunt de l'esquerra des de fa 20 anys.

Això vol dir que Ximo Puig no és el millor candidat del PSPV a la Generalitat?

Jo crec que és un bon candidat per a la Generalitat i ho dic personalment. És una persona que té una trajectòria i que dins del sistema de selecció del partit és el més potable ara mateix. A més, és una persona formada, dialogant, que coneix molt bé la realitat valenciana i en aquest sentit té una formació molt notable i superior a bona part dels quadres del partit.

Però no m'ha dit si el PSPV-PSOE s'hauria d'haver refundat.

És una qüestió que no tinc clara. En alguna ocasió he pensat que sí pel que fa al PSOE en general i al PSPV en particular, però altres vegades he dubtat. Siga com vulga, cal posar-se al dia ja en tots els àmbits. Amb la irrupció de Podem per primera vegada el partit socialista té un adversari en el seu camp potent i poden passar tres escenaris: que el PSOE acabe marginat a l'estil de Grècia; que siga a l'inrevés i Podem es convertisca en la nova EU; o que al final aparega una altra força que desborde els dos.

Costa pensar que puga aparéixer una nova força política, no?

No, perquè el que és clar és que hi ha un buit de representació. En termes reals hi ha gent molt progressista i molt d'esquerres que no se sent representada i la solució Podem no acaba de ser satisfactòria per a molta d'aquesta gent. El problema a resoldre és quin és el sentit de l'esquerra en aquests moments perquè té una lògica històrica, però que no dóna resposta en un món globalitzat com aquest.

Considera que a la Blanqueria s'ha depés massa de Ferraz, que no ha sabut plantar-se per exigir un discurs propi?

Segurament sí, però malgrat això crec que s'ha plantat molt més que qualsevol partit d'obediència estatal. Comparat amb el que ha fet el PP -a qui no se'ls ha fet cas llevat d'alguna ocasió amb Zaplana i quan Rajoy necessitava Camps per a l'elecció- crec que el PSPV ha sigut més reivindicatiu amb la seua direcció a Madrid. En qualsevol cas, moltes vegades no és qüestió de plantar-se sinó d'influir. Així que tret dels partits d'obediència estricta valenciana, jo crec que el PSPV és el menys dependent.

Creu que ha fet un bon treball en l'oposició?

Depén d'on.

Em referisc a les Corts.

Des de les Corts el partit no ha fixat posicions excessivament clares, però tampoc la resta de formacions. Ha sigut una legislatura molt curiosa perquè tots els grups han sigut bicèfals en algun moment: Compromís ha tingut dos veus, que no són la mateixa; EU ha tingut dos líders, que tampoc són el mateix i el PSPV ha tingut veus diferents i, potser fins i tot, pareix que les posicions últimes no les ha marcades el grup parlamentari sinó el partit. S'ha intentat fer una oposició més que digna i exigent, però en la realitat això suposa gastar-te molts diners i els partits de l'oposició són pobres. Anar als jutjats costa molts diners. El PSPV els ha gastat perseguint la corrupció del PP, els altres partits d'oposició no tant o gens. Ara bé, en termes socials la percepció del treball de l'oposició és més difícil i no cal dir que al PSPV li falten molt reflexos i que Compromís ha sigut més hàbil.

Assistirem a la proclamació de la primera presidenta de la Generalitat?

En el tauler que tenim ara no és descartable. Estem acostumats que els pactes es fan sobre la força majoritària i, que jo crec serà el PSPV. Passa que queden dos mesos i pot passar de tot. Azaña va ser president del govern tenint una minoria parlamentària, però era l'únic capaç de concitar consens en la resta de forces. No és impensable una cosa així. Tot dependrà de com arribem a la nit electoral. No és el mateix que els partits que poden fer un govern alternatiu obtinguen un nombre d'escons semblant que l'escenari en què hi haja major disparitat, però crec que hi haurà disparitat notable.

Sembla que Compromís està consolidat, però no creix tant en les enquestes com era previsible.

És que en alguns aspectes Compromís era un Podem abans que la formació de Pablo Iglesias emergira. I creixia perquè el malestar era molt gran i part d'aquest malestar havia acumulat una sèrie de conceptes que eren prou més populars que ara. I Compromís continua arreplegant un poc del malestar, però alhora ha de competir amb Podem i ha deixat de ser l'original.

Pensa que amb Compromís el nacionalisme ha madurat?

Jo crec que Compromís no és nacionalista i no creix per nacionalisme. En certa manera recorda el que va passar al Bloque Nacionalista Galego, que en un moment passa de ser una força minoritària a aspirar a passar electoralment el PSG i no és pel sentiment nacionalista sinó perquè el vot d'esquerra se'n va allí. Una altra cosa és que hi ha valencianisme i que aquest sí que ha impregnat una part de l'esquerra, però no parlaria de pensament nacional o maduració. El creixement de Compromís obeeix a una altra lògica.

Per què creu que va rebutjar pactar amb Esquerra Republicana del País Valencià?

Perquè en algunes ocasions les coalicions resten més que sumen. A més en aquest cas s'ajuntaven una sèrie de coses. La principal oposició a l'acord ha vingut perquè l'entrada d'una altra força minoritària en la coalició, fa més menuda la que ja hi és minoritària i, per tant, a la gent d'Iniciativa no li interessava. I perquè vulguem o no, l'anticatalanisme no ha mort i continua condicionant i molt.

La Llei de Senyes d'Identitat seria un bon exemple de la influència que tenen encara els sectors anticatalanistes?

Jo no sé si al món hi ha alguna llei que diga qui és autènticament d'un lloc. El dret de ciutadania es dóna legalment i no podem establir graons de valenciania, ni de valencianisme. És una llei totalitària.

L'oposició ja està advertint que revertir l'actual situació serà complicat en cas d'arribar a la Generalitat. Creu que se'ls exigirà més?

No m'agradaria estar en la pell dels que estan liderant els partits, per una senzilla raó: perquè no hi ha diners. El deute possiblement és molt superior al que es reconeix, hi ha molt de deute allargat en el temps, hi ha factures als calaixos, no tenim un bon sistema de finançament i no canviarà de forma immediata. Les expectatives de canviar la realitat són enormes i la decepció pot ser molt gran perquè la destrucció és una cosa que es fa de manera ràpida, però construir és molt més lent. La gent no té un sentit històric de les transformacions i l'endemà dels canvis ho volen tot fet. L'esquerra si governa ho farà per a dos blocs socials: per als que no voten perquè tenen menys formació, menys estudis i pitjors treballs i per als que estan pressionant-los i estan conscienciats. Per tant, per molt que faces per a alguns no serà suficient i per als altres la transformació no serà tant ràpida com voldrien.

Traurà el PP profit d'aquesta frustració?

Sí, si és capaç de reorganitzar-se de forma ràpida perquè controlen molts recursos de poder, mitjans de comunicació, empreses, associacions, manifestacions... Però no hem de descartar que la dreta es fragmente en dos formacions i les declaracions d'alguns dirigents del PP valencià apunten aquesta possibilitat. La dreta ho va passar molt malament en els anys 80 quan van perdre el poder. Va ser l'època en què les diferències socials es redueixen, la classe mitjana s'eixampla per a bé, els que tenen menys recursos n'aconsegueixen, s'avança en drets... La dreta tot això ho van viure com una tragèdia perquè consideren que el poder és seu i que no l'han de compartir amb ningú i molt menys per a igualar-se.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Torra insta les patronals a fer front comú per les inversions

barcelona

Sánchez torna a Pedralbes

madrid
opinió

Solé Tura, entre el mite i la realitat

Rector de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC)

El PDeCAT vol “transitar” cap a un partit que es digui JxCat

Barcelona

Veuen contradiccions en el policia que duia GoPro l’1-O

girona

Els laboristes s’estimben i toquen fons amb Corbyn

Londres

Guanya el ‘Brexit’

Londres
Tres mil efectius vigilaran el Tsunami al Camp Nou

Tres mil efectius vigilaran el Tsunami al Camp Nou

Barcelona

Obres de millora al peveter del Fossar