Política

“Que sigui l'última”

Una gran marea blanca es va manifestar de manera cívica i festiva, amb un punt d'exercici pacient i disciplinat perquè tot anés bé

Gent de totes les edats i procedències va sortir al carrer amb el desig que sigui la Diada “definitiva”

Un dels tramsmés animats va ser el de gais
i lesbianes, amb The Chanclettes a l'escenari
Molts grupsde folklore popular, com ara castellers, falcons i geganters, van fer exhibicions

Des de l'hora de dinar, ja era palpable la marea blanca que prenia Barcelona. N'hi havia que ja havien arribat al matí per evitar embussos o ensurts amb els trens. Aquest és el cas d'en Jordi i l'Anna, de Cubelles (Garraf), pares de dos nens de mesos, que havien arribat “molt d'hora al matí en cotxe”. Fos la samarreta oficial de la Via Lliure, o una samarreta reutilitzada o una altra de personalitzada, tothom anava equipat de blanc, per a l'ocasió. I si no, les parades de l'ANC facilitaven samarretes i punters a qui no en duia. Alguns duien el punter fabricat de casa.

El formiguer blanc s'anava eixamplant i, després de l'hora de dinar, tothom agafava posicions. La Magda, en Josep, la Isabel i en Dídac, membres de dues famílies de Terrassa, caminaven amb els seus fills des del centre de Barcelona cap al tram 73, al Clot. Ahir va ser un dia de caminar molt. “Això servirà per la il·lusió mateixa que hi posem”, va dir en Josep. La fita de les eleccions del 27-S i la possibilitat de dirimir-hi la reivindicació d'aquesta i de les últimes Diades estava molt present en tothom. “El 27-S per fi ens podrem comptar”, va remarcar la Magda.

A les tres de la tarda, els voltants de la Meridiana a tocar de l'Auditori i el TNC estaven atapeïts de gent que feia un mos o es refrescava –la calor va fer suar la cansalada en les primeres hores de la tarda i va fer transformar el punter de paper en un improvisat barret–. “L'ambient és molt maco, com sempre; almenys que serveixi per celebrar el que sentim i el que volem”, comentava la Maria del Mar, de Masquefa, que era amb un grup d'amics i família, i amb fills adolescents que es pintaven l'estelada a les galtes. Hi havia manifestants de totes les edats i alguns que d'aquí a pocs dies sortiran de la panxa. La Laura Alegre, de Barcelona, surt de comptes el dia 18, i acudia a aquesta nova Diada de clam independentista amb un desig molt clar: “Espero que sigui l'última, que les properes tornin a ser manifestacions normals i s'aconsegueixi el que es vol.”

A tocar de la Laura, els participants podien escoltar la Cobla per la Independència, que engegava a tocar unes “sardanes de germanor”. L'Anna, la coordinadora de la cobla, explicava que ahir la cobla havia pogut reunir 12 músics, arribats de diferents punts dels Països Catalans.

Una altra cosa que podien fer els manifestants en aquesta zona era fer-se una selfie amb una mena de plantilla de cartró que feia de marc de quadre. “Com que estem al tram de la innovació i per distreure la gent, hem pensat que es poguessin fer una selfie per la independència”, deia l'Enric Angelet, un voluntari, que sovint feia les fotos als manifestants. Ahir es van veure un munt pals de selfie per emmarcar el moment.

Hi havia famílies senceres, gent de totes les edats, molts joves onejant estelades, pares amb nens petits, cotxets de nadons amb ensenyes independentistes, grups d'amics... Un gran magma divers i “transversal” –com es diu ara– que parlava català o castellà –a veure si ho entenen d'una vegada– esperava pacientment l'hora de fer via. Per això i per l'experiència d'anys anteriors, gent gran o no tan gran, com la Dolors Casadevall, anaven equipats amb cadiretes per passar millor l'espera. “Almenys que avui es vegi la voluntat de la gent, que anem insistint”, va desitjar la Dolors Casadevall, asseguda a la cadireta plegable. Havia arribat de Girona, amb un autobús de l'ANC. El caràcter festiu i cívic van tornar a marcar l'atmosfera, amb un cert aire d'exercici gimnàstic i disciplinat: Toca fer una altra gran mobilització? La fem. Toca fer anar endavant un punter? Doncs endavant. Ara passen, per carrers propers a la Meridiana, dos sis-cents amb les quatre barres i els colors del Barça pintats fent botzinades, i els manifestants responen aclamant-los. Ara uns grallers es posen a tocar la famosa cançó de L'Elèctrica Dharma La presó del rei de França.

Molts grups de folklore popular van fer exhibicions per animar l'ambient. L'Associació d'Olotins Amics del Porc i el Xai va passejar una de les seves figures ruixant a estones amb aigua a qui trobava. Els Marrecs de Salt van portar a la Meridiana, a tocar de Glòries, 130 castellers. Després d'haver actuat al matí a Palafrugell, van anar a Barcelona a la tarda a oferir diversos castells (5 de 6, 4 de 6, 3 de 7 i 4 de 7 era el que preveien fer). “L'any passat ja vam venir; després d'avui, espero que ens sentin i que ens entenguin”, assenyalava la Sara, membre dels Marrecs. Passada la plaça de les Glòries, els geganters del Clot van treure a passejar la seva parella de gegants, en Clotus i la Melis, i la bèstia de foc, en Tolc. En Ricard, geganter del Clot, irradiava felicitat: “Mai havíem vist així la Meridiana, la gent del meu entorn estava esperant amb moltes ganes aquest dia.” I ell espera que el 27-S es pugui fer realitat el que avui està “pensant”. Una mica més enllà hi havia els Falcons de Barcelona. “Aquí tinc moltes bones sensacions, la gent està molt contenta, ja veurem què passa a les urnes”, va comentar en David Garcia, membre de l'entitat. Els Falcons també havien tingut ahir un dia molt atapeït: al matí van fer l'ofrena al monument a Rafael Casanova; al migdia, a la festa major de la Llagosta (Vallès Oriental), i a la tarda, a la Meridiana. També hi va haver trams per a la reivindicació, com ara la dels feministes, que van enlairar globus de color lila, van repartir tríptics i van vendre pins i vanos reivindicatius.

La diversitat de procedències es va fer palesa al llarg de la Meridiana. La Montse té a casa unes estudiants nord-americanes d'entre 19 i 21 anys, que es van voler interessar per la Diada i ahir eren a la Meridiana i s'hi feien fotos. En Jesús Jiménez lluïa un ikurrin. Procedent de Navarra, viu a Catalunya des del 1958 i ha estat a totes les Diades des del 1958. El seu anhel era inequívoc: “Espero que tot això vagi bé i que tinguem la independència.” La seva dona, l'Àngela Garcia, hi afegia: “Això ja no hi ha qui ho pari, tant és que es fiquin amb en Mas, perquè això és del poble.” “El 27-S espero que l'esquerra anticapitalista tingui un bon resultat i les forces independentistes guanyin”, va subratllar el poeta Carles Rebassa, que és veí del Clot. Uns trams més enllà, el també poeta David Caño era ben clar: “Qui digui que aquesta no és una revolució democràtica, o és un sectari o està cec.” D'un tram de la Via Lliure a Navas, en sortia una somrient Núria de Gispert, la presidenta del Parlament, a qui molta gent transmetia la seva gratitud. De Gispert va celebrar aquesta nova mobilització massiva: “Es demostra la capacitat dels catalans de fer pinya, i espero que l'endemà del 27-S puguem portar a terme el procés indiscutiblement.”

Un dels sectors més animats va ser el de gais i lesbianes (organitzat per la sectorial de LGTB de l'ANC), amb música i The Chanclettes, dalt d'un escenari, animant el personal. El públic, ben variat, va xalar. “Espero que no hi hagi any que ve, o, si n'hi ha, que sigui perquè la gent s'ho ha passat molt bé aquí”, va comentar en Francesc, membre del Club Esportiu Gai Lèsbic Panteres Grogues. Aquest va ser ahir un clam generalitzat. L'editor Jordi Raventós, uns trams més enllà, el va condensar així: “Que sigui l'última, i, si n'hem de fer una altra, que sigui per celebra-ho.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Avançament editorial
Persistim. Cartografia de l’1-O, el relat d’un pres polític

Després de la sentència: persistir

Els CDR actuen a Sants sense arribar a bloquejar l’estació

Barcelona

Aniversari agredolç a les rotondes

París
JORDI PUIGNERÓ
CONSELLER DE POLÍTIQUES DIGITALS I ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

“Els que hem plantat cara hem ampliat la base”

Girona

La violència urbana marca la commemoració dels ‘armilles grogues’ a París

PARÍS

Les protestes a favor de Morales deixen cinc morts

Buenos Aires
Orient Mitjà
Protestes

Trípoli mostra el camí al Líban

Trípoli

Amnistia exigeix l’alliberament immediat de Sànchez i Cuixart

Barcelona

Òmnium commina l’Estat a obrir una negociació bilateral

barcelona