Política

Per què hem de votar Sí

Per garantir a Catalunya l'estat del benestar

Catalunya, amb un estat propi, recolliria 51.439 milions d'euros addicionals que podria invertir en polítiques de benestar

Els partidaris del sí diuen que calen diners per tenir serveis de primera

La pregunta, al final, és molt simple; tant com la resposta. Per què hi ha una majoria de catalans que volen la independència? Per poder viure millor. Això de “viure millor” en terminologia més política equival a allò que en diuen garantir l'estat del benestar.

Les potes de l'estat del benestar són múltiples però es poden resumir bàsicament en dues: sanitat i ensenyament. Dins del paquet sanitari és on trobem tot el que està relacionat amb la dependència, l'atenció a les persones de la tercera edat, les persones amb minusvalideses físiques o psíquiques, les pensions, etc. L'ensenyament va més enllà de les aules d'escoles i instituts; és un complex entremat on hi ha la universitat, els cicles formatius, els aprenentatges d'altres idiomes, la interrelació amb l'empresa, la innovació, la investigació...

Un dels arguments de la por és que tot això no estarà garantit en un estat independent. Els que defensen la independència manifesten tot el contrari: l'estat propi és garantia de millora per als catalans, continuar a Espanya equival a poder gaudir de menys benestar.

Finalment, el debat s'ha de portar al terreny on els arguments es fan tangibles i aquest àmbit és l'econòmic. De nou, la pregunta és simple: amb un estat propi, les administracions catalanes tindrien prou recursos per mantenir i millorar l'actual estat del benestar? La resposta és: sí.

Els números els fa el catedràtic i membre del Col·lectiu Wilson Xavier Sala i Martín al llibre És l'hora dels adéus? (Rosa dels Vents, 2014). L'economista recull totes les dades referents als ingressos addicionals que haurien pertocat a Catalunya del 2006 al 2010 i en fa una mitjana, que equivaldria als ingressos de què disposaria anualment la Generalitat-estat, un cop descomptades les transferències que li arriben des de Madrid. Són ingressos addicionals que se sumen al que Catalunya recapta en funció d'allò que estableix la Lofca. Segons les seves dades, Catalunya hauria ingressat uns 47.000 milions d'euros addicionals de mitjana anual entre el 2006 i el 2010 si hagués estat independent.

Evidentment, la llibertat té un preu i unes despeses addicionals, que sumen una mitjana de 33.511 milions d'euros. El saldo és positiu perquè Catalunya genera més del que gasta. Faves comptades.

47.000 M Són els que la Generalitat hauria ingressat addicionalment si el país fos independent i que ara es queden a Espanya. 17.928 M És el superàvit addicional que es podria invertir en polítiques de benestar.

Tirant de VISA

Xavier Sala i Martín afegeix encara un número més a la suma-resta. Són els diners que, diu, “els espanyols van carregar a la VISA dels catalans i que van gastar a d'altres indrets de l'Estat”. Amb un estat propi, els diners d'aquesta VISA haurien estat a la nostra disposició. Entre el 2006 i el 2010 representen una mitjana de 4.370 milions d'euros. Així doncs, si els sumem als 47.069 milions d'euros que recolliríem de més, tenim un ingrés de 51.439 milions d'euros contra una despesa de 33.511 milions d'euros. Comptat i debatut, podríem disposar d'un superàvit addicional de 17.928 milions d'euros. Si, tal com deia el socialista sobiranista Toni Comín, volem tenir “un estat del benestar de primera divisió”, el més lògic és pensar que gran part d'aquests recursos es destinarien a millorar uns serveis públics que han patit com cap altres la crisi i les retallades.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

200 persones tallen el trànsit a la Imperial Tàrraco i cremen articles de la Constitució

Tarragona

Borràs diu que dimecres anirà a veure Felip VI per “no estalviar-li una mala estona”

Barcelona

El govern francès promet concessions per frenar les protestes

París

Batet insta els que defensen la Constitució a “integrar-hi als que es puguin sentir allunyats o exclosos”

Madrid

Merkel visita Auschwitz: “Sento una profunda vergonya pels crims comesos aquí pels alemanys”

Barcelona

Iglesias: “Si hi ha d’haver investidura al gener, que sigui al gener”

Madrid

Càrregues policials a la manifestació antifeixista contra l’acte de SCC a Girona

Girona

Cremen exemplars de la Constitució davant de la delegació del govern espanyol a Barcelona

Barcelona

Unes 1.500 persones es manifesten per la Constitució a Barcelona amb PP i Vox i sense Cs

Barcelona