Política

Per què hem de votar Sí

Per tenir el nostre model territorial propi

Les vegueries substituiran les províncies, però encara no hi ha acord per determinar-ne el nombre exacte

La simplificació administrativa és un dels objectius del canvi de model

Un dels grans temes de país que sempre han estat damunt la taula, a banda de la redacció d'una llei electoral pròpia, és el canvi en la divisió territorial de Catalunya. En aquesta, com en altres qüestions de fons, hi va intervenir el Tribunal Constitucional, que va tombar una primera iniciativa parlamentària.

L'any 2010, amb els únics vots dels partits que formaven el tripartit, la cambra catalana va aprovar una llei de vegueries de Catalunya que no es va arribar a desenvolupar.

Malgrat tot, aquest és el punt de partida de la divisió territorial d'una Catalunya independent. Segons recull Elclauer.cat (un web amb informació sobre el procés proporcionada per diverses entitats relacionades amb l'estat propi), en una Catalunya independent l'administració substituiria les quatre diputacions provincials per vegueries. Ara bé, el conjunt de partits sobiranistes no acaben de posar-se d'acord sobre el nombre de vegueries que hauria de tenir Catalunya. La llei del 2010 fixava que n'hi hauria set: l'Alt Pirineu i l'Aran, Barcelona, Catalunya Central, Girona, Lleida, Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre.

Ja en el tràmit parlamentari, fa cinc anys, CiU defensava que s'havia d'incloure la del Penedès, i els municipis de l'Alt Ter també reclamaven disposar d'identitat pròpia.

Així doncs, caldrà un debat a fons per determinar en quantes vegueries es consolida el model territorial català. També caldrà cercar l'encaix per a la singularitat que representa la Val d'Aran.

En qualsevol cas, l'aplicació d'un nou model territorial comportarà un terrabastall en l'organització política que coneixem. El catedràtic de ciències polítiques de la Universitat Pompeu Fabra Ferran Requejo explicava mitjançant l'Associació Catalana de Professionals que els nivells administratius s'havien de simplificar: en primer lloc, hi hauria l'àmbit municipal; després, un de supramunicipal, pensat sobretot per cobrir les necessitats dels municipis més petits, i finalment l'administració de l'Estat descentralitzada en vegueries.

En aquest procés de reforma desapareixerien les actuals quatre diputacions provincials, i no està gaire clar quin podria ser el futur dels consells comarcals, que fan feina a les comarques, però perden sentit a l'àrea metropolitana de Barcelona.

7 vegueries va aprovar el Parlament l'any 2010 amb els únics vots del tripartit. 1833 La divisió en províncies de l'Estat espanyol és una herència del segle XIX i no va canviar gaire amb la Constitució.

Un model del segle XIX

L'actual divisió territorial de l'Estat espanyol en províncies és hereva de la reforma administrativa que es va fer a Espanya l'any 1833. A finals del segle XIX es va decidir eliminar els anomenats corregiments i substituir-los per províncies, que es van articular a l'entorn d'una capital dotada dels instruments típics de l'Estat en aquell moment (una caserna, un jutjat i un governador civil). Les províncies, en aquella reforma, depenien directament del govern d'Espanya. Des d'aquella època, Catalunya va quedar dividida en quatre demarcacions, formades a l'entorn de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. La Constitució del 1978 va mantenir la divisió provincial, però el 1981 van deixar de dependre del govern espanyol perquè va dividir l'Estat en disset comunitats autònomes i dues ciutats autònomes. Les províncies constitucionals es van retocar molt poc respecte a les del 1833.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

ERC i PSOE asseguren que “avancen en la definició d’instruments per canalitzar el conflicte”

Barcelona

JxCat retira la moció sobre autodeterminació del ple d’aquesta setmana

Barcelona

Garicano diu que un acord PSOE-ERC seria “perillosíssim per a Espanya”

Brussel·les

Calvo defensa que cal un “acord raonable” amb ERC per investir Sánchez “com més aviat millor”

Madrid

Un 71% dels ciutadans a Espanya pensa que l’estat no va en la bona direcció, segons una enquesta europea

Brussel·les

ERC i el PSOE celebren la seva tercera reunió pública a la seu de l’AMB

Barcelona

ERC preveu que s’apliqui el segon grau als presos de l’1-O

Barcelona

Canadell: “No es pot donar suport al govern espanyol si no hi ha una solució definitiva al problema català”

Barcelona

Els CDR qualifiquen de “frau” i “insult” la negociació ERC-PSOE per a la investidura

Barcelona