Política

RAMON ESPADALER

CANDIDAT D'UDC EL 27-S

“El catalanisme polític hauria d'aplaudir la proposta d'Unió”

“És un error considerable reduir el nacionalisme a l'expressió independentista”

“Unió respectarà el que surti de les urnes, però no ens trobaran al costat d'una DUI”

“No té sentit plebiscitari; la legitimitat sortirà del diàleg i la consulta”

U

nió es presenta per primer cop en 84 anys a unes eleccions. S'hi juga ser-hi o no ser-hi, i les enquestes no són gaire bones...
Obtindrem representació. Unió no fa una proposta a partir de les enquestes, sinó en coherència amb nosaltres mateixos, des del catalanisme polític, omplint un espai que no s'identifica amb la proposta independentista, però que no pot de cap manera votar el PP o C's, forces que han estat hostils a Catalunya. Des del catalanisme polític s'hauria d'aplaudir la iniciativa de donar cobertura a aquest espai.
En la consulta interna del partit, vostè advocava per una sobirania “sense límits”. Això no és la independència?
Genèticament, segons el manifest fundacional del 1931, aspirem a la plena sobirania de Catalunya, que es pot interpretar de moltes maneres. Per nosaltres, la forma que prengui l'autogovern és instrumental; el que importa és quines polítiques podem fer. I ara n'hi ha moltes que volem fer i no podem. Plantegem, sense rupturismes, dotar-nos d'eines per fer polítiques que ens cohesionin com a país i que ens garanteixin serveis de qualitat i la continuïtat com a societat i com a nació.
Però el catalanisme sempre serà minoritari a l'Estat per poder-ho fer possible...
Sortint de la dictadura es va poder fer una Constitució en què hi havia un encaix raonable de Catalunya. Aquell esperit s'ha acabat, cal un nou temps. Coincidim que així no es pot seguir. Hi ha dues alternatives: avançar pel camí incert d'una DUI, amb tot el que suposa de passius, que n'hi ha molts a curt i a mitjà termini, o intentar canviar la realitat des de dins. Les lleis es canvien des de dins, i és el que pretenem fer.
Però el PP i el PSOE mai seran partidaris de canviar certes coses...
El PP ha tingut una actitud que ens ha portat on ens ha portat, de no entendre, de no voler veure una realitat que hi ha a Catalunya, i que no es pot tractar amb la frivolitat amb què la va tractar Albiol quan va dir que “s'ha acabat la broma”. Estem parlant d'una cosa molt seriosa, que afecta el sentiment de moltíssimes persones, i la nostra actitud és d'absolut respecte. Que allà hauran de canviar coses ho considerem tant sí com no, perquè la discòrdia no es pot perpetuar. Hi hem de trobar una solució, i no vindrà d'un extrem ni de l'altre, ni del rupturisme que no és capaç de dialogar ni de l'immobilisme que no tan sols no és capaç de dialogar sinó que a més és hostil envers el catalanisme.
Això ha estat molt temps a la centralitat política, però ara no hi ha l'estat propi?
El catalanisme és més plural i divers que la simple reducció a l'independentisme. És un error considerable reduir el nacionalisme a l'expressió independentista, perquè això és deixar fora molta gent.
El programa d'Unió no inclou cap referèndum d'autodeterminació pactat...
Som partidaris del diàleg, la proposta i la consulta.
Consulta d'autodeterminació?
Pretenem negociar amb el pròxim govern central per arribar a alguna proposta, i n'hem definit una de possible: una disposició addicional a la Constitució que ens empari, ens fossilitzi, ens blindi aspectes fiscals i financers, i també els identitaris. I només ho considerarem vàlid si ho aprova la ciutadania de Catalunya.
Però no s'ha intentat tot ja amb l'Estat? Aquesta clàusula no era l'Estatut?
No, l'Estatut era una altra cosa. Accepto que es pugui pensar això, però als que proposen la DUI també els demano com es farà viable. Si proposen desobediència civil o insubmissió, no hi veiem recorregut; nosaltres concebem la política des del diàleg i el nacionalisme, i creiem que hi ha una possibilitat, certament difícil però no impossible, de fer un pas endavant per singularitzar-nos, que ens permeti viure la catalanitat amb normalitat, des del punt de vista cultural, lingüístic i de model educatiu, però també des de la perspectiva econòmica. Aquest país està maltractat sistemàticament, tant en inversió pública en infraestructures com en finançament.
Proposeu un concert... com el basc?
No, per això l'anomenem concert econòmic català. Ha de ser particular, i amb l'horitzó de l'harmonització fiscal que farà Europa, no ho podem oblidar. Un concert que comporti capacitat normativa, de recaptació i de gestió dels impostos.
No és el pacte fiscal, doncs?
Podem prendre molts d'aquells criteris que van merèixer un ampli consens, elements com l'ordinalitat. No hem fet una proposta tancada. No podem ser tractats en un pla d'igualtat amb les altres comunitats perquè som una nació, subjectes d'un conjunt de drets, i els volem tenir reconeguts i fossilitzats en la Constitució per no estar pendents de majories.
I la clàusula no seria una reforma constitucional també?
No hi té res a veure. Precisament fem la proposta per no submergir-nos en un debat sobre el títol VIII, ja que sabríem com hi entrem però no com en sortim; encara més: crec que en sortiríem malparats. Això no requereix els dos terços de les Corts, la seva dissolució, un referèndum... Requereix allò que tenim, i que ara l'altra part no té, que és voluntat política.
I el PP i el PSOE ja hi estaran d'acord?
No hem parlat amb ells dels continguts, no esperem res abans de les properes eleccions. Però en la pròxima legislatura tindran damunt la taula, amb independència de qui governi, la nostra proposta per donar sortida política a un contenciós polític, no de naturalesa jurídica com pretén fer veure el PP dia sí dia també.
De debò creu que algú els escoltarà?
Si no creguéssim que tard o d'hora s'acabarà parlant, no faríem la proposta.
Encara que es trigui generacions?
No trigarem generacions. Unió té 84 anys i les ha vist de tots colors; ha tingut sempre la perspectiva que Catalunya és una nació, i la segueix tenint. No és una cursa de cent metres, sinó de mig fons.
Se sent còmode en el bàndol del no?
Tothom situa els altres en funció del seu interès. Qui és Junts pel Sí per situar-nos al costat del PP o de [Catalunya] Sí que es Pot? Tenen la potestat de dir qui és bon o mal ciutadà? No ho acceptem. Des del moment en què hi ha set candidatures, el país no és bipolar, és molt més complex, hi ha almenys set visions, i no ens trobaran reduint-ho al simplisme d'“amb mi o contra mi”. Qui no s'adoni que si no hi hagués Unió potser hi hauria algú que votaria C's, que basa la seva raó de ser a dinamitar el més sensible, que és la llengua, té un problema de visió política, i moltes diòptries. Tenim la necessitat de sumar en la direcció que demana la majoria, que és avançar en l'autogovern i deixar enrere els episodis humiliants per a Catalunya.
Junts pel Sí no tanca la porta a un referèndum pactat. Unió el veu possible?
Això no és el que he sentit dir a Forcadell, ni a Romeva.
Unió què votaria en aquest referèndum?
No estem en aquest punt. Ara la nostra proposta és ser reconeguts a la Constitució com allò que som, una nació. Si arriba el moment, farem un nou exercici de democràcia interna com el que vam fer.
A costa que hagi marxat mig partit...
No, està mal informat. No n'ha marxat ni la meitat, ni la meitat de la meitat. Sóc el secretari general, i conec els números.
Doncs expliqui-me'ls.
Ha marxat gent, però hem guanyat coherència en el discurs. Els que han marxat defensaven un altre projecte i han anat a CDC. N'hem quedat uns altres que veiem les coses des del nacionalisme català tal com les estem expressant. Igual que han marxat uns, n'han entrat molts altres.
UDC encara és un partit confederalista?
Això és el que diuen els nostres estatuts i els nostres congressos. Una altra cosa és per quins camins hi pots arribar. Al capdavall, parlem que Catalunya sigui reconeguda com una nació a la Constitució, d'on es deriven un conjunt de drets que ens permetin viure amb normalitat la nostra catalanitat.
Hi queda algun independentista, a Unió?
I tant! Queda el perfil de gent a la qual li agradaria assolir la independència, però sap que hi ha uns costos de transició, maneres de fer, i només és factible des del diàleg. Hi ha veus que, sent independentistes, no estan d'acord amb la manera com es volen fer les coses, i si du l'accelerador de la CUP encara es mira amb més respecte.
Vostè és independentista?
El 9-N vaig votar un primer sí com una catedral, i el segon no vaig votar perquè no podia ser hostil al sentiment independentista, que hi és, ni donar cobertura a una manera de fer que no puc compartir.
Va ser al govern fins al juny, i va donar suport a tots els passos fins ara. Unió i vostè ja estaven d'acord en tot?
Evidentment, no reneguem ni un minut del que hem fet amb CDC. Hem trencat quan CDC assumeix el programa d'ERC i creiem que la DUI no és el camí perquè genera més incerteses que seguretats.
El divorci de CiU és per sempre?
CDC ha pres una orientació i està en un procés de refundació que fa del tot inviable una reconstrucció d'aquest espai, CDC ha esdevingut un partit diferent.
Unió també té càrrecs querellats com Joana Ortega... Com ho viviu?
Amb proximitat a les persones querellades, perquè han tingut una resposta judicial a una pregunta política.
Això no els acosta a l'independentisme?
La nostra proposta es fa amb el cor, partint d'una diagnosi de la realitat molt semblant a la que pugui fer Junts pel Sí, però també amb el cap, i amb una teràpia diferent. El que volem és respecte i eines per governar-nos a nosaltres mateixos.
Hi ha partits que fan el discurs de la por, però si es despenja algun vot per això pot anar a Unió. Ja li va bé que el facin...
No ens trobaran en el discurs de la por ni a l'hora de vendre meravelles sense explicar-ne els costos. Ens trobaran en el realisme de qui sap que hi ha uns camins en política que no són els ràpids o els rectes que un desitjaria.
A partir del 28-S, donaran suport al procés constituent si guanya el sí?
Ens trobaran al costat del dret a decidir i de la defensa dels interessos nacionals, però no d'una DUI en els termes que s'ha plantejat. No ens trobaran tampoc al costat de les crides del PP i C's, que han sembrat la llavor de la discòrdia i ens han dut a la situació que dissortadament vivim.
Unió és partidària d'un procés constituent?
Unió respectarà, òbviament, el que surti el dia 27 de les urnes. Però les eleccions hi són per escollir parlaments; els parlaments, per escollir governs, i els governs, per governar. I les consultes, per respondre les preguntes de sí o no. Nosaltres volem unes eleccions i volem una consulta.
El sí hauria de guanyar en vots també?
No em sembla congruent que es pugui declarar la independència amb menys vots que els que calen per nomenar el síndic de greuges.
Descarten investir Mas president?
Aquesta és una pregunta que en primera instància hauria de fer als membres de la seva candidatura, i als que des de la CUP donen suport a la via independentista. També la podria formular al revés: preguntar a Romeva qui escolliria en el supòsit de necessitar-ho: la CUP o Unió.
Però si surt una majoria del sí, no està legitimada a tirar endavant el procés?
La legitimitat ha de sortir del diàleg i la consulta; si no acceptem el sentit plebiscitari, no té sentit que ens pronunciem per les derivades.
I voldria una candidatura de quatre anys...
No podem continuar estant abocats a legislatures breus, la recuperació econòmica necessita una estabilitat que no tindrem si guanyen determinades forces. Això no és bo per al creixement, per a la recuperació, ni per negociar sortides des del diàleg.
Miquel Roca dóna suport a Unió?
Va tenir la gentilesa de presentar-me com a candidat, i va fer una reflexió amable i propera al que representa Unió, partit del qual el seu pare va ser fundador. Ell ha sentit afecte cap al partit, i li agraeixo el gest, que cadascú l'interpreti com li plagui.
Unió podria ser mediador amb Madrid?
Sí, estem disposats a dialogar sempre i amb tothom, i n'hem donat mostres, malgrat que els marges siguin ínfims. És un actiu important que no deixarem perdre i que posarem al servei del país.
Diuen que Duran el va situar a vostè com a cap de llista el 27-S per no mullar-se...
Vaig demanar encapçalar aquest projecte perquè me'l crec tant com ell o les persones que ens ajuden a fer campanya. Entenc que hi hagi aquestes lectures, però són interessades i s'ajusten molt poc a la realitat.

Amb el diàleg i el seny per bandera

Ramon Espadaler i Parcerisas (Vic, 1963) té una àmplia trajectòria política. Llicenciat en història i en ciències polítiques, milita a Unió des del 1989. Va ser tinent d'alcalde a Sant Quirze de Besora, càrrec que va compatibilitzar amb el seu escó al Parlament entre el 1991 i el 1999, i després també a Vic. Ja secretari general del comitè de govern d'UDC, va ser conseller de Medi Ambient del 2001 al 2003, en l'última legislatura de Jordi Pujol. Ja amb Artur Mas, després de les últimes eleccions el 2012, va ser nomenat conseller d'Interior, càrrec que va ocupar fins que al juny va deixar el govern pel trencament de CiU. El secretari general d'UDC encapçala la primera llista del partit en solitari des del 1931, repte que diu que va decidir assumir personalment. Amb el lema La força del seny, insisteix que el conflicte amb l'Estat, amb el qual s'ofereix a fer de mitjancer després del 27-S, s'ha de resoldre amb diàleg i canviant la llei “des de dins”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Deures acumulats abans de Nadal

barcelona

Sturgeon, decidida a fer un segon referèndum a Escòcia

Londres

L’Estat du 117 ajuntaments als jutjats pels pagaments a l’AMI

Barcelona

El PSC s’ho juga a un pacte d’estat per aspirar al govern

barcelona
RASHED KHOUDARY
ACTIVISTA PALESTÍ, COORDINADOR DE JORDAN VALLEY SOLIDARITY MOVEMENT

“Israel vol la nostra terra sense la nostra gent”

barcelona

El secretari del TSJC, testimoni clau de Trapero

barcelona
Desenes de ferits a Beirut en xocs entre policia i manifestants

Desenes de ferits a Beirut en xocs entre policia i manifestants

Beirut

La Cimera del Clima tanca un acord de mínims i ‘in extremis’

Madrid

Sturgeon avisa Johnson que Escòcia “no pot estar empresonada dins el Regne Unit contra la seva voluntat”

Barcelona