Política

“Rajoy i Mas volen col·leccionar els nos per interès electoral”

“El PP sap ja que només dient no i que s'ha de complir la llei, no resol el problema”

“Si hi ha majoria independentista, acceptarem el veredicte però advertirem que no dóna dret a saltar-se la llei”

“Com que no hi ha sortida unilateral, hi haurà diàleg obligat”

V

ostè reconeix que l'Espanya federal no serà fàcil de fer. Quin és l'obstacle principal?
El que té qualsevol modificació de l'estat de coses, i si és profunda encara més, perquè és necessari fer-ho per consens. No seria més difícil que la independència menys per als que pensen que la independència es pot fer de forma unilateral. Alguns pensem que la vida és més complicada. Haurem de convèncer molta gent i també ens hauran de convèncer d'algunes coses. Tampoc va ser fàcil la negociació del 1978.
Quin serà el principal obstacle?
La dreta espanyola no ha estat gaire amatent. Tampoc ho va ser el 78. Problemes en tindrem. Hi ha concepcions d'Espanya molt diferents. I la concepció centralista, molt tradicional, de matriu molt castellana, sempre tindrà moltes dificultats per entendre i acceptar una visió d'Espanya plural, diversa, menys radial, més policèntrica. I depèn com vulguem precisar aspectes delicats com ara el finançament, també comportarà problemes perquè tothom pensa “què hi guanyo, què hi perdo?; si algú hi guanya, què hi perdré jo?”
No és impossible que Espanya reconegui Catalunya com a nació?
Menys impossible que la independència, però serà difícil. Ho hem d'intentar. Aquests dies busquem solucions politicosemàntiques com el 78 es va buscar el terme “nacionalitats”. Hem escoltat l'entrevista a Felipe González en què parla d'identitat nacional. Nació, identitat nacional, realitat nacional, comunitat nacional, el ventall és ampli. Hi ha un requisit imprescindible: que la Constitució reconegui la singularitat de Catalunya. A la Declaració de Granada de fa dos anys ho vam fer a través del reconeixement dels drets històrics com el País Basc el 78. Però hi pot haver altres fórmules. El que seria absurd és encallar-se en la forma abans d'obrir el meló.
‘Singularitat' és menys que ‘nacionalitat', un terme que ja recull l'actual Constitució?
No, perquè singularitat és parlar de Catalunya en singular, i la Constitució actual no ho fa.
Qui parla més clar, més extensament i més a fons d'una Espanya plurinacional és vostè. No hauria de ser Pedro Sánchez?
Jo cada dia estic més content del que li sento dir sobre la qüestió. Però la veritat és que jo m'he convertit en un especialista des de l'any 2005, quan vam començar a parlar de l'Estatut. És lògic perquè nosaltres hi tenim un gran interès.
Ara, jo sempre dic a la gent del PSOE –també a aquells que trobo refractaris– “que raros que sou, perquè el PSOE fa congressos federals, té un comitè federal i la comissió executiva és federal”. Sembla que ho haguem inventat nosaltres, quan això és així des de fa molt temps. La idea federal és antiga al PSOE. Les concepcions poden ser diferents però la idea que Espanya no és un estat uniforme hi ha estat des dels inicis. El que no pot dir el PSOE és que això del federalisme ho acaba de sentir ara.
El problema no és que la proposta hauria d'haver sorgit del PSOE?
Des de l'acord de Granada del 2013 això ja no és problema perquè hi hem escrit el que volem. Però també he de dir que parlem de gent diferent. Ens hem de posar d'acord amb pobles diferents i interessos diferents.
En el míting de Santa Coloma de Gramenet van estrenar una gran bandera espanyola, un fet inèdit. Ho tornaran a fer?
No en tinc ni idea, perquè anem decidint sobre la marxa perquè els mítings no
siguin tots iguals. En aquest cas, el sentit era fer un zoom enorme sobre l'escut d'Espanya. Que el conjunt dels espanyols vegin que la pluralitat d'identitats està inscrita a l'escut, i els catalans, que
hi ha una Espanya possible que reconegui Catalunya de manera natural. És l'únic símbol federal que tenim. Quan la gent es baralla per les banderes, no veu l'escut.
Sembla fet electoralment per competir amb el sentiment espanyol que exploten Ciutadans i el PP.
Si algú creu que guanyes o perds un sol vot per ensenyar un dia una bandera, té un criteri bastant pobre del que la ciutadania té al cap en el moment de votar. No és veritat.
La nostra diferència amb Ciutadans i el PP és que ells no ofereixen cap solució i nosaltres sí. La meva batalla política amb ells és que se situen a la dreta i al centredreta i no ofereixen una solució al problema. El PP està en l'arrel del problema i difícilment pot ser part de la solució. No accepten que dient només no, no se soluciona el problema. Ells ja saben que la solució no és aquesta, però els interessa exhibir una posició tancada tant en les catalanes com en les generals. Això també els passa a alguns dels que defensen la independència. Saben que l'única solució serà a través d'una negociació que no saps mai on acaba. En una negociació el que tothom sap és que ningú traurà el que vol exactament.
Va sorprendre oferint-se per presidir un govern d'àmplia base amb el PP, Ciutadans, Unió...
Jo no vaig parlar del PP, no vaig parlar de cap partit. Puc fer una broma? És més sorprenent que qui vol ser president no encapçali la llista que no pas que ho vulgui ser un que encapçala la llista.
Hi ha dues possibilitats. Els independentistes tenen majoria i governen. No sé què faran en el govern perquè ja ens han dit que durarà divuit mesos, però en fi... Si no hi ha majoria independentista, s'haurà d'establir un acord diferent. Suposo que els independentistes reconeixeran que no tenen suport suficient, i que no deixaran de voler treballar pels catalans i per millorar el seu autogovern i el finançament. Aleshores haurem de parlar tots, i a mi m'agradaria fer un govern molt ampli. Vaig ser poc precís però molt clar: del centre cap a l'esquerra amb autonomistes i federalistes. Els que vulguin. També és veritat que, en un parlament on els partits comptaran una mica menys perquè hi ha partits d'escudella barrejada, ja veurem amb qui.
La part de centre a l'esquerra inclou Ciutadans i Unió?
Això ho hauran de dir ells. A mi em sap molt greu quan algú des d'un altre partit em diu “tu ets així i aixà”. Jo el que faré és parlar amb tothom si els independentistes no tenen majoria. Suposo que acceptaran que hem de buscar altres camins. En això hi podria haver punts de coincidència amb tots aquells que ho vulguin. Qui seran, no ho sé. Parlarem amb Lluís Llach, amb tothom, a veure què es pot fer, perquè Junts pel Sí no és una formació política.
Hi ha qui diu que, si no hi ha majoria, estem condemnats a unes eleccions de seguida. Catalunya no es pot convertir en una roda que només fa eleccions i no avança en res. Ja portem una trajectòria molt discutible. El president Mas va avançar les eleccions el 2012. Les ha avançat ara i se'ns diu que la propera legislatura només durarà divuit mesos. Així no es construeix un país. Així es mareja el personal.
Si hi ha majoria independentista, vostès què faran?
Fer d'oposició, acceptar el veredicte dels catalans, advertir que un té dret a desplegar el programa quan governa però no a saltar-se la legalitat, i a treballar al Parlament. Nosaltres amb el govern actual hem arribat a acords com ara en la reforma de la llei de la FP o en projectes controvertits com ara Barcelona World, en el qual no estan d'acord els senyors Raül Romeva i Germà Bel, que van a la mateixa candidatura. Se'm fa difícil quan penso que faran un govern junts, però, en fi, ja es veurà.
Ciutadans i el PP han dit que impediran legalment qualsevol pas cap a la independència. El PSC es veurà condemnat a formar el bloc del no.
Qui ha de fer complir les lleis no són
els partits sinó les institucions i els governs. Això de fer de croats no és el nostre estil. Nosaltres som contraris a la política de fronts. Nosaltres tenim una voluntat
de transversalitat catalanista que no
perdrem.
El govern espanyol oferirà diàleg o proposta després de les generals?
Si és un govern socialista obrirà el debat sobre la reforma constitucional. Si no, no m'atreveixo a dir-ho. El PP ja ha dit que ells no iniciaran cap procés de reforma constitucional. Només diuen que hi participaran si s'inicia. Jo crec que la clau és que el PP no tingui majoria absoluta. Si això passa, crec que és inevitable que s'obri el procés de reforma perquè el PSOE ho vol, Podem parla de procés constituent i Ciutadans està obert a una reforma. El PP sap ja que només dient que no i que s'ha de complir la llei, no resol el problema. En algun moment mourà peça –abans de les eleccions, impossible–. Per això una de les crítiques meves a Mas. Per què no va voler esperar el canvi d'escenari a Espanya? Jo tinc la sospita que el que es vol és col·leccionar nos i sumar arguments cap a la independència sense ser capaç de negociar ni resoldre cap problema perquè això li va bé electoralment.
Creu que Mas busca seure en una taula amb tota la força de l'independentisme?
No ho sé. Voler un procés i estar disposat a portar-lo fins al final no impedeix que, de passada, puguis fer altres coses que et facin variar d'objectius i full de ruta. Jo el que dic és que no hi ha sortida unilateral al problema. I si hi és, té uns costos astronòmics que ningú, raonablement, voldrà pagar. Aquests dies estem debatent gairebé la llei de la gravetat. Si surts d'Espanya sense acord, quedes fora de la UE. En un debat, Germà Bel reconeixia que, segurament, passaríem a la situació dels països de l'EFTA com ara Suïssa i Noruega. Un escenari així pot portar inestabilitat financera perquè el diner és poruc i perquè els bancs no poden perdre la supervisió del Banc Central Europeu ni vint-i-quatre hores. Per això crec que hi haurà un escenari de diàleg obligat.
Mas no ha tancat mai la porta que l'Estat faci una proposta.
La vida no va així. Si vols alguna cosa, l'has de demanar i reivindicar. L'actitud de “ja m'ho explicaran” no resoldrà el problema, com hem vist. Això el que garanteix és que seguirem al dia de la marmota durant molt de temps. Hi ha d'haver una actitud proactiva per ambdós costats. Tothom diu que no es nega al diàleg i ja fa que estem així cinc anys: “Jo vull dialogar però no parlo de res.” La negociació necessàriament s'ha de forçar. No crec que aquest problema el pugui resoldre gent cansada ni que hi hagi drecera.

L'Espanya federal és ell

En la cloenda, divendres, de la convenció federalista, Iceta va desplegar tots els aspectes de la reforma federal que impulsa el PSC en una intervenció llarga i sense papers, tal com raja, davant de catedràtics d'universitat, exlíders del PSOE i el PSC i ex-primers ministres i expresidents del Parlament Europeu. Va ser entusiàsticament aplaudit. Un repte que no ha afrontat cap dels actuals líders del PSOE perquè, probablement, no podrien. Iceta no és només el candidat del PSC a la presidència de la Generalitat sinó el líder federalista del PSC i del PSOE. Diu que s'ha convertit en un expert per convicció des d'abans del 2005 i per experiència amb la negociació de l'Estatut des d'aquell any. Nascut a Barcelona el 1960, amb divuit anys militava en el socialisme. Va integrar-se a
l'executiva del PSC el 1984 i no en va sortir fins al 2011. Però tres anys després li pregaven que agafés les regnes d'un partit en caiguda lliure. No havia estat mai primer secretari però va començar de regidor a Cornellà amb Montilla d'alcalde, va assessorar Serra com a vicepresident espanyol, va ser negociador del Pacte del Tinell i ponent i negociador de l'Estatut.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Torra considera que Sánchez no soluciona “res” amb una trucada enmig d’una ronda de 17 presidents autonòmics

Barcelona

Borràs reivindica que la trucada de Sánchez a Torra “no ha de ser motiu de satisfacció” perquè és “ordinària”

Barcelona

Mor sobtadament l’exregidor de Cultura de Reus

reus

La CUP envia una carta a Felip VI per explicar-li per què no ha anat a la Zarzuela

Barcelona

Tsunami Democràtic assegura no haver demanat mai la suspensió del Barça-Madrid

barcelona

La banalització als mitjans públics, l’acció exterior i l’educació, al ple d’avui

barcelona

Sánchez ja és candidat reial i mira al gener

madrid

La situació dels presos obre una escletxa al sobiranisme

barcelona

Consens entre europeus que la UE hauria de fer de mediadora

Barcelona