Política

Han passat per Madrid

“Abans, ser català a Madrid era un honor”

“Hi ha qui l'utilitza com a eina de treball per aconseguir més vots, i abans no era així”, lamenta l'advocada convergent

“A Madrid, fent política, encara hi ha un munt d'alts funcionaris franquistes arrossegant-se que actuen contra Catalunya sense cap vergonya. Ningú els ha ensenyat a negociar, o a pactar”

Joaquima Alemany (Barcelona, 1942), advocada i militant de Convergència des del 1976, va exercir de senadora a Madrid entre 1989 i 1993 i de diputada entre 1993 i 1996. La seva feina pels drets de les dones ha estat per a ella un “compromís vital”. Va assistir, amb personalitats com Hillary Clinton o Simon Veil, a la Conferència de les Nacions Unides en els Drets de les Dones de Pequín (1995) i, des del 2001, presideix l'associació Dones per la Llibertat i la Democràcia. “Mentre les dones no tinguin els mateixos drets que els homes es continuaran perdent un gran quantitat de valors molt necessaris per a la nostra societat”, manifesta convençuda.

Quan li preguntem si la visió dels catalans que es tenia aleshores a Madrid era la mateixa que es té en l'actualitat no dubta ni un instant a dir que no: “De cap manera! Abans ser català a Madrid era com una mena d'honor, una qüestió gairebé de pedigrí. La gent et respectava. Ara, en canvi, hi ha partits que utilitzen l'anticatalanisme com a eina de treball per aconseguir més vots, la qual cosa és intolerable. Abans, però, no hi havia cap necessitat de buscar-se enemics. Felipe era molt jove. Vaig viure les angoixes que passava, però ho va tirar endavant. Després d'Aznar, però, tot es va complicar moltíssim.”

Convençuda que per exercir la política cal un gran coneixement de les tècniques que exigeix la política, Alemany no dubta a assenyalar la poca preparació com una de les causes del conflicte. “A Madrid, fent política, encara hi ha ple d'alts funcionaris franquistes arrossegant-se que actuen contra Catalunya sense cap vergonya”, lamenta. “Són gent que creuen que allò que aplicaven com a funcionaris, ho han d'aplicar ara com a polítics, però ningú els ha ensenyat a negociar, o a pactar. Són el nucli d'allò que se'n diu la «fàbrica de fer independentistes»”. I, a Madrid, allò que se'n diu “la gent del carrer”, també ho viu amb “angoixa”. “Es fan preguntes”, assegura Alemany. “No els agrada aquesta guerra que s'ha obert amb Catalunya.”

La pèrdua de les eines de la política representativa és, com percebem en la nostra conversa amb l'exdiputada, una de les seves principals preocupacions. I una d'aquestes eines, precisament, és la famosa “cultura del pacte”, l'absència de la qual ens durà a noves eleccions. “Hi ha qui opina, i no només a Espanya, sinó també a Catalunya, que unes noves eleccions ens salvaran. Però cada vegada serà més complicat. I, precisament perquè cada vegada serà més complicat, cal gent amb preparació”, afirma.

“Hem passat de la política representativa a la política participativa, i això significa un canvi profund, perquè en política tirar enrere és impossible”, afegeix. “Als que fan política participativa no únicament els falten tècniques, sinó que sovint no sabem què pensen, ja que els partits –almenys– han de tenir ben clars un pla d'acció, un programa, i les persones que el representaran. No és que hi vegi mala fe, però en política participativa no se sap quan comença, ni cap on es va ni quan s'acaba.”

Serà bàsic, per Alemany, “tenir gent adequada que sàpiga com aixecar espais de diàleg”. Però fer-ho en un estat com l'espanyol no serà fàcil. “A mi que em perdonin, però és que la democràcia, aquí, no existeix”, afirma l'exdiputada, que es defineix, ideològicament, com a “lliberal progressista”. “No sabem si un referèndum es guanyaria o no, però sí que sabem que si no hi ha referèndum, tampoc hi ha democràcia.”

EL MILLOR

Quan es podia treballar en conjunt

No va ser fàcil marxar quan es tenien tres fills, però el “compromís” la va dur finalment a Madrid, on va poder comprovar que, a diferència d'ara, “es podia treballar conjuntament” amb Espanya. Per a ella, però, el millor d'aquella experiència de set anys, va ser “poder participar en temes d'igualtat de la dona a nivell mundial”.

EL PITJOR

Funcionaris i tècnics “d'èpoques passades”

Les tècniques de la política no són les mateixes que les tècniques del funcionariat. I les tècniques del funcionariat, en democràcia, no haurien de ser per res del món les del franquisme. “Hi havia massa gent d'aquella etapa. Gent que no tenia les mans suficientment netes. I això va crear un problema que encara s'arrossega.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Riba i Comín denuncien l’actuació de la policia l’1-O en un debat sobre la brutalitat policial a l’Eurocambra

Brussel·les

L’Audiencia absoldrà Trapero de sedició, segons la cadena ser

Barcelona
POLÍTICA

L’ex consellera Irene Rigau demana a l’Audiència Nacional l’arxiu del seu cas

BARCELONA

La fiscalia demana l’ingrés immediat a presó de 13 dels condemnats per la trama Gürtel del PP

Barcelona

Mas nega haver donar “cap instrucció” il·lícita a Osàcar

Barcelona

El Parlament rebrà dimecres els exmembres de la Mesa condemnats pel TSJC per desobediència

Agències
En directe
Senat

Sessió de control al Senat

Barcelona

La fiscalia recorre l’absolució de Tamara Carrasco d’incitació a desordres públics

Barcelona

L’Audiencia Nacional ja té a punt la sentència de Trapero

Barcelona