Política

Rajoy no arracona ERC i CDC

El candidat a president espanyol evita fer ostensibles les diferències amb els grups catalans i els inclou en una primera ronda

El popular dóna temps a Sánchez i Rivera perquè repensin la seva posició de rebuig

No és gens previsible que el PP, ERC i CDC puguin acabar confluint en una votació d'investidura. I encara sembla més improbable la hipòtesi que Mariano Rajoy pugui tenir en compte les formacions independentistes amb vista a una futura acció de govern, però en aquesta ocasió el president de l'executiu espanyol en funcions pretén donar a les seves converses amb els grups del Congrés un caire més institucional i és per això que té intenció d'incloure els dos grups catalans en la ronda exploratòria. “Parlarà amb tots els grups”, reblava la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría després que se li preguntés explícitament per les formacions catalanes. Les preferències de Rajoy a l'hora d'afrontar la nova legislatura, doncs, no han canviat: la peça més cobejada és el PSOE, però abans d'arribar-hi farà unes quantes voltes i això inclourà contactes –presencials o telefònics– amb formacions minoritàries, encara que no formin part de la seva estratègia per revalidar la presidència.

Després d'una primera legislatura de Rajoy marcada per un ambient d'hostilitat entre La Moncloa i l'executiu d'Artur Mas com a conseqüència del gir sobiranista de CDC, semblava que la nova majoria al Parlament formada per Junts per Sí i la posterior arribada de Carles Puigdemont i el seu full de ruta només haurien de servir per refermar encara més les posicions dels populars. Finalment, però, i forçat per la constant desfilada de líders de les formacions estatals a Barcelona –Pedro Sánchez, Pablo Iglesias i Albert Rivera– per prendre contacte amb el nou president, Rajoy també va decidir fer
un lloc a l'agenda per entrevistar-se amb Puigdemont. Prèviament, el vicepresident Oriol Junqueras havia passat pel despatx de Sáenz de Santamaría per preparar la trobada dels presidents. La Moncloa ho va voler vendre tot plegat com un primer pas cap al “desglaç” i com un impuls de la normalització de les relacions institucionals entre els dos governs, mentre que l'executiu català –i arran de la materialització del recurs contra la llei de pobresa energètica– va concloure que, si bé el to i les formes dels inquilins de La Moncloa havien canviat, els resultats eren els mateixos.

Formalitat

És per això que aquests nous contactes amb els catalans –que es podrien limitar a una trucada– no denoten res més que el
fet que aquesta vegada, si més no des del punt de vista formal, no es vol fer ostensible la distància política que separa els conservadors d'ERC i CDC, i és per això que se'ls inclou en les converses de l'aspirant a la presidència espanyol, quan el rei Felip VI sempre els ha citat a La Zarzuela en les rondes engegades per designar candidat, si bé els republicans s'han negat a participar-hi.

També en la legislatura anterior, quan Pedro Sánchez va intentar ser investit, es va reunir amb els caps visibles a Madrid dels republicans i dels convergents, tot i que el comitè federal del PSOE li havia posat com a línia vermella que en cap cas busqués els vots dels independentistes per convertir-se en president. Abans d'aquestes trobades, doncs, el socialista havia precisat que no els demanaria l'abstenció –que resultava necessària per poder formar govern amb Podem– i que l'únic objectiu de la cita era deixar-los clar que rebutjava el procés sobiranista. Més tard va transcendir que Sánchez havia aprofitat la seva visita a Puigdemont per reunir-se en secret amb Junqueras, un fet que va provocar força enrenou dins les files socialistes. Tampoc es va passar per alt que en algun moment des del partit estatal –i de manera informal– s'hagués insinuat al grup de CDC –llavors DL– si hi havia alguna possibilitat que s'abstingués.

“Rigor i discreció”

De moment, La Moncloa vol dosificar la informació sobre aquests temptejos inicials amb els diversos partits. Tant és així que Sáenz de Santamaría replicava, atesa la insistència per conèixer el calendari de reunions, que la intenció de Rajoy és controlar en primera persona aquesta agenda i mantenir els contactes amb tot el “rigor” i tota la “discreció” possibles. Fins al punt que, ara per ara, només ha transcendit la conversa telefònica del candidat popular amb la direcció de Coalició Canària, així com l'entrevista que mantindran dimarts vinent.

I, en tot cas, des de l'executiu espanyol no s'amaga que la intenció del líder popular ara és donar una mica de temps a Pedro Sánchez i, de retruc, a Albert Rivera –el segon gran objectiu a conquerir per avançar cap a la investidura– perquè a poc a poc vagin vencent l'aparent resistència a convertir-lo en el futur president espanyol i puguin forjar un nou relat que justifiqui un viratge des del no cap a un suport explícit o una abstenció. Les mateixes fonts entenen que, després de l'ensurt de la nit electoral, s'ha d'assossegar l'ambient per poder afrontar una eventual negociació amb aquests dos grups i, encara que s'admet que hi ha una certa urgència per formar govern, la prioritat és no fer passos en fals.

Equips negociadors

Per tot plegat, a banda dels contactes que pugui tenir ara Rajoy, algunes fonts no descarten que, quan arribi el moment de la concreció, enviï el seu equip a negociar sols amb aquells grups que li puguin garantir la investidura i que siguin només aquests els que citi a La Moncloa.

Interior busca ara si hi ha micros

Si bé des del primer moment Jorge Fernández Díaz es va presentar com “la víctima” de les converses gravades al seu despatx amb el ja excap d'Antifrau, Daniel de Alfonso, no
va ser fins ahir, onze dies després de l'esclat de l'escàndol i dos anys després de la gravació, quan el Ministeri de l'Interior va ordenar el rastreig de les dependències a la recerca de possibles micròfons o dispositius electrònics punxats.

Segons fonts policials, agents de la policia judicial van procedir ahir a complir l'ordre del ministre d'investigar el seu despatx, al número 5 del passeig de la Castellana, tot i ser conscients que el que busquen és un dispositiu que estava actiu l'octubre del 2014. L'escorcoll del despatx permet detectar si hi ha un micro o un telèfon punxat en aquell moment, però no permet saber si al seu dia va ser col·locat i descol·locat.

El rastreig d'ahir va tenir lloc una setmana després que Fernández Díaz enviés la policia judicial al diari Público per requisar les gravacions sense autorització judicial. Público va lliurar dijous a la fiscalia general de l'Estat els arxius d'àudio de l'octubre del 2014.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Torra insta les patronals a fer front comú per les inversions

barcelona

Sánchez torna a Pedralbes

madrid
opinió

Solé Tura, entre el mite i la realitat

Rector de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC)

El PDeCAT vol “transitar” cap a un partit que es digui JxCat

Barcelona

Veuen contradiccions en el policia que duia GoPro l’1-O

girona

Els laboristes s’estimben i toquen fons amb Corbyn

Londres

Guanya el ‘Brexit’

Londres
Tres mil efectius vigilaran el Tsunami al Camp Nou

Tres mil efectius vigilaran el Tsunami al Camp Nou

Barcelona

Obres de millora al peveter del Fossar