Política

SECTORS (V)

Empreses i ocupació

Aguantant el cop

Barcelona ha perdut teixit productiu en els últims quatre anys i ha destruït un 10% dels llocs de treball

El [email protected] ha crescut malgrat les circumstàncies i es confirma com a districte del coneixement

Tot i la nova terminal, l'aeroport encara està lluny de ser un ‘hub' mentre el port creix, però no pot aprofitar el seu potencial

Aquesta legislatura ha estat marcada per una crisi econòmica de la qual Barcelona no ha sortit il·lesa. La capital catalana, però, ha resistit millor gràcies al turisme i als serveis i a l'aposta per la nova economia del coneixement, concentrada sobretot al [email protected]

Manuel Royes

Delegat especial de l'Estat al Consorci de la Zona Franca

“No tinc cap dubte que ens cal avançar cap a l'economia productiva, industrial, vinculada al coneixement tecnològic. Així ho hem constatat al Consorci quan hem examinat els eixos de transformació industrial del polígon de la Zona Franca, aquest cor productiu de Catalunya, al qual convé sang nova per continuar sent potent. Hi ha tres eixos de producció sòlids i de caràcter innovador que s'han de potenciar: el sector alimentari, el biotecnològic i el cultural. Aquestes són les bases del projecte estratègic Barcelona Zona Innovació, una plataforma empresarial que lidera el Consorci juntament amb altres entitats econòmiques, tecnològiques i universitàries que pretén convertir 50 hectàrees recuperades a Seat, un espai que estava obsolet, en el germen del nou polígon innovador. El teixit industrial i empresarial català és molt capaç, però li cal ajuntar esforços per ser més competitius. Això és patent en camps com l'audiovisual o l'alimentari. Un parc empresarial especialitzat pot ajudar a fer economies d'escala i fer més rendible qualsevol activitat innovadora. El nostre projecte ha trobat el suport d'entitats emblemàtiques i d'excel·lència com és el cas d'Acciona, l'Hospital Clínic, la Universitat de Barcelona, La Salle, Mercabarna, IRTA i moltes altres entitats públiques i privades. Entre tots rellançarem Barcelona i Catalunya com a pol innovador. N'estem convençuts”.

Miquel Valls

president de la cambra de Comerç

“L'últim Observatori Barcelona, elaborat per la Cambra destaca tres sectors dinamitzadors de l'economia de l'àrea metropolitana: turisme, indústria i serveis a les empreses. Del turisme, la ciutat és un referent al món i un element de fortalesa davant la crisi. Cal, però, pensar el model de turisme que volem i com plantejar-ne la sostenibilitat. Quant a la indústria, continua creant riquesa encara que s'hagi tornat més invisible i més neta, però exportadora i innovadora com mai. Tot això és possible gràcies als serveis a les empreses que fan de la nostra ciutat un pol d'atracció de talent. Les empreses de Barcelona, però, necessiten polítiques de suport en matèria de finançament, emprenedoria, simplificació administrativa i internacionalització. Els poders públics han de resoldre els problemes de manca de liquiditat, ajudar els emprenedors perquè creen ocupació i simplificar tràmits, també a l'exportació, per no dificultar més el creixement. Barcelona té un port i un aeroport que faciliten l'obertura de la ciutat al món i amb l'eix mediterrani es donarà accés a Europa a les nostres mercaderies. Ho té tot a favor, però cal que, entre tots, millori”.

Josep Maria Rañé

President del Consell de Treball, econòmic i social de Catalunya

“Barcelona ha respost millor que Catalunya i Espanya a una crisi econòmica global, ha perdut menys ocupació. El descens d'afiliació a la Seguretat Social, entre el 2008 i el 2010, va ser dos punts inferior al del conjunt del país. L'explicació d'aquest fenomen cal trobar-la en l' important sector serveis barceloní, que ocupa més del 86% de persones que treballen a la ciutat, on alguns subsectors, com els relacionats amb l'atenció a les persones (educació, salut o serveis socials) o els serveis avançats a les empreses (R+D, TIC o activitats professionals) han creat ocupació neta al llarg de tot el període de crisi. I l'últim any el comerç, l'hoteleria i la logística s'han afegit a aquest grup. També la construcció i la indústria han tingut a Barcelona un millor comportament relatiu. Un teixit diversificat i la potenciació d'activitats de més valor afegit és el camí emprès per Barcelona fa temps i que ha demostrat ser una senda positiva, no només per perdre menys ocupació sinó per començar a crear-ne”.

Albert Recio

professor d'Economia Aplicada UAB

“La crisi també té impacte a la ciutat de Barcelona, malgrat que concentra activitats menys cícliques que la seva àrea metropolitana. I malgrat, també, que el turisme ha mantingut un elevat nivell d'activitat. Des de l'inici de la crisi el nombre de persones enregistrades com aturades a les oficines del SOC s'ha multiplicat per dos. L'impacte real és segurament més fort, ja que molts aturats de la construcció i de la indústria resideixen fora de la ciutat. Estem davant d'un desastre social de notable magnitud. El més preocupant, però, és que els discursos econòmics dominants continuen entestats en les mateixes velles idees que ens han portat fins aquí: privatitzar, liberalitzar, rebaixar impostos. Ningú no ens explica com reorientar l'activitat, com reduir l'insuportable nivell de desigualtats, com farem front a la crisi ambiental. Continuem en crisi i presoners de velles idees i interessos. És hora que comencem a pensar com canviar de model”.

L'impacte de la recessió

A Barcelona hi ha inscrites a la Seguretat Social 72.000 empreses i comerços i uns 114.000 autònoms. La crisi s'ha deixat notar aquesta legislatura amb un descens del 8,9% i del 6,6%, que també s'ha traslladat al mercat de treball: hi ha 668.000 ocupats, un 10% menys que el 2007, segons les dades del Consell Econòmic i Social de Barcelona. Naturalment, la construcció és el sector més afectat (46%) i ha destruït un de cada tres llocs de treball. L'ocupació industrial ha baixat un 22% i els serveis han aguantat, amb un descens del 4%. En conseqüència, l'atur s'ha més que doblat en aquest període i afecta uns 108.000 barcelonins.

El teixit empresarial que ha viscut una transformació més important és el del Poblenou, que en els darrers quatre anys ha accelerat la concentració de companyies relacionades amb el coneixement, el disseny, la biotecnologia i les TIC. L'objectiu del projecte municipal nascut el 2000 era transformar 4 milions de metres quadrats. El 70% de l'espai està ja planificat i actualment hi ha instal·lades al [email protected] més de 7.000 empreses i comerços i uns 4.400 autònoms.

Pel que fa a infraestructures, Barcelona ha agafat volada amb la inauguració, el 16 de juny del 2009, de la nova terminal de l'aeroport. L'any passat, el Prat va transportar poc més de 29 milions de passatgers, un 6% més que el 2009, però una xifra encara lluny dels gairebé 33 milions de visitants del 2007. Malgrat l'oxigen que proporcionen la T-1 i la recuperació del turisme, continua sobre la taula el debat de la falta de vols intercontinentals i la manca de connexió directa de la nova terminal amb el metro i el tren. Connexió amb la xarxa ferroviària també li fa falta al port, que limita el seu potencial tot i que està guanyant mercaderies i passatgers. La Fira ha hagut d'empetitir salons, però ha aconseguit mantenir certàmens de referència com el Saló de l'Automòbil i Construmat, que obren portes en deu dies.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.