Successos

EL CRIM DE LA GUÀRDIA URBANA

La pecadora penitent

La defensa de Rosa Peral al·lega que se la va condemnar pels seus pecats i no pel crim

Els dos condemnats demanen l’absolució o que es repeteixi el judici

“Jo no vaig matar Pedro, no se m’acudiria mai maquinar ni planificar res contra la meva parella. Jo encara l’estimo. Jo soc innocent i soc incapaç de matar un animal. Albert és la persona que el va matar. Jo peso seixanta quilos i és impossible que jo pugui agafar i matar un home que en pesava cent.” Aquest és el resum del missatge que va proclamar ahir Rosa Peral en els gairebé 30 minuts que va parlar, fent ús del seu dret a la darrera paraula al final de la vista pel recurs pel cas de l’anomenat crim de la Guàrdia Urbana. Per l’assassinat de l’urbà Pedro Rodríguez, Rosa Peral, que era la seva parella, va ser condemnada a 25 anys de presó, i a l’altre acusat, Albert López, examant de Rosa i també guàrdia, se li van imposar 20 anys. Albert López, més breu en el seu torn, també es va proclamar innocent. “Em sento impotent i indefens. Deixi’m tornar a casa”, va dir López, que, com Peral, fa tres anys i quatre mesos que està empresonat. “L’escenari que jo em vaig trobar va ser el de postviolència de gènere que va derivar en violència domèstica. A vegades la resposta més senzilla és la correcta”, va dir López per assenyalar Peral com a autora de la mort de Pedro Rodríguez, que va ser trobat mort i calcinat dins del seu cotxe el 4 de maig del 2017 pels volts del pantà de Foix. Els dos acusats van intervenir en la vista d’apel·lació per videoconferència des de la presó.

Els lletrats de les defenses de Peral i López, Olga Arderiu i José Luis Bravo, tot i assenyalar cadascú l’altre acusat com a responsable de la mort, van coincidir a demanar l’absolució dels seus representats o la repetició del judici, perquè al seu entendre no hi ha proves ni tan sols indicis que acreditin de quina manera va morir Pedro Rodríguez. Les defenses van qualificar el veredicte emès pel jurat popular d’il·lògic, irracional i arbitrari i van exposar que el magistrat ponent de la sentència, Enrique Rovira del Canto, en lloc de retornar el veredicte al jurat per manca de motivació, es va ocupar d’introduir ell mateix en la sentència elements condemnatoris que el jurat no havia pogut motivar. Les defenses, sobretot Arderiu, van remarcar que la sentència condemnatòria venia viciada pel ressò mediàtic del cas, que abans d’arribar a judici ja va ser objecte de dos llibres i d’infinitat de titulars de premsa i de programes televisius. “Rosa ja va entrar a la sala de vistes condemnada. Se l’ha jutjat pels seus pecats i no pel delicte. Se la va jutjar per amb qui es posava al llit. Se la va linxar mediàticament i a ella se li va imposar la pena màxima, i encara gràcies que no existeix la pena de mort, perquè encara li hauria caigut”, va exposar Olga Arderiu. El fiscal i l’acusació particular van defensar que existia prova de la planificació i execució del crim i el cas va tornar a quedar vist per a resolució.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.