Salut

FRANCESC XAVIER CLOS

ESPECIALISTA EN CIRURGIA ORTOPÈDICA I TRAUMATOLOGIA A LA CLÍNICA BAYÉS DE VIC

“La precarietat laboral ha creat frustració en la professió mèdica”

Aquesta setmana ha renovat el càrrec de president de la junta comarcal d’Osona del Col·legi de Metges de Barcelona, responsabilitat que ja havia ocupat els últims quatre anys

Per què es va tornar a presentar a la presidència?
Continuem amb el mateix president al Col·legi de Metges de Barcelona, el doctor Jaume Padrós, i ell va ser el que em va demanar de repetir. Jo ja feia quatre anys que era a la delegació d’Osona i potser és un període curt. La idea és completar-lo amb un segon mandat i fer els vuit anys. No m’hi vaig poder negar. D’una banda hi ha una continuïtat però també hi ha un sentit de renovació pel que fa a aspectes que van sorgir al 3r Congrés de la Professió Mèdica que es va fer a Girona l’any passat, on es van marcar una mica les tendències dels propers quatre anys a la nostra professió.
Quines seran aquestes tendències?
El programa es fonamenta en el professionalisme. Remarcar els valors de la professió mèdica, posant-los en evidència, i defensar els interessos tant dels professionals com dels ciutadans. Una de les propostes més importants és potenciar el lideratge dels professionals, de manera que participin activament als òrgans de decisió i de govern de les institucions on treballen. També hem de lluitar contra la precarietat laboral. De fet, hem de defensar l’orgull de ser metges i metgesses, que a vegades es perd, i la cohesió del col·lectiu, perquè tot i que els metges pensem diferent, el col·legi ha de defensar la cohesió dins la diversitat. El nostre sistema sanitari és dels més apreciats d’Europa i es tracta de mantenir-ho.
Aquesta precarietat laboral ve per la crisi o és estructural?
No és pas nou, però la crisi econòmica ha fet augmentar la precarietat laboral, la qual ha creat una certa frustració en l’àmbit de la professió mèdica.
En quin sentit?
Sobretot entre els metges joves. Dins el nostre col·lectiu de metges joves, tot i ser dels més valorats a tot Europa, la meitat dels contractes a metges menors de 45 anys són temporals i d’aquests contractes, una tercera part tenen una durada inferior a un any. Els sous també estan a un nivell molt baix, arran de la crisi, i aquest és un dels reptes que tenim com a col·legi. Això requereix reclamar un finançament adequat, suficient, en els diversos àmbits del sistema sanitari.
Per què hi ha tanta temporalitat, si precisament el pacient valora un metge de referència?
És una qüestió d’oferta i demanda. En una societat del benestar que demana més solucions als seus problemes, hi ha una oferta assistencial i sanitària que a vegades es queda curta per l’infrafinançament i perquè l’oferta de noves contractacions a nous metges és menor. Tenim una professió que ha envellit, en deu anys es jubilaran 10.000 metges, a més a més hi ha una clara feminització de la professió i una emigració –metges que han vingut de fora–. Tot això crea una certa diversitat de problemes que afecten les contractacions i la principal solució és un millor finançament, tot i que hi ha molts indicadors que ens diuen que no anem pel bon camí, en aquest aspecte.
Finançament que es deu veure agreujat pel 155...
És clar que sí, perquè els pressupostos de la Generalitat estan com estan. En el dia a dia es va fent, però cada mes hi ha necessitats noves a les quals s’ha de fer front i la conselleria de Salut ha d’estar-hi a sobre. Tot i que el director general hi és, no és el mateix que tenir un conseller que està al dia de les nostres mancances. Això influeix i ens marca molt, tenim la necessitat peremptòria que aquesta situació s’estabilitzi i millori.
Osona té algun problema específic que calgui traslladar al Col·legi de Metges?
A Osona hi ha una molt bona sanitat. Hi ha un hospital general que és universitari i ens interessa molt que funcioni com a tal perquè els metges estableixen marcs de diàleg estable amb les facultats de medicina. L’oferta de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC fa que hi hagi un possible arrelament de professionals de qualitat que han vingut a fer el MIR que es puguin fidelitzar a la comarca.
Vostè ara fa classes a la Facultat de Ciències de la Salut i Benestar. Passarà a Medicina?
No, no faré cap canvi, perquè s’ha de deixar pas a la gent jove amb ganes de progressar. Ja tinc una edat i em cenyiré a l’assignatura que faig d’anatomia, que és estructura del cos humà, a Infermeria i a Fisioteràpia.
Osona té a l’assemblea de compromissaris del col·legi 5 dels 300 delegats. Poc pes, no?
Si tenim en compte els 33.000 col·legiats que hi ha a la província de Barcelona –uns 400 a Osona–, som un número molt petit. La relació és aquesta, però el Col·legi de Metges de Barcelona sempre ha tingut molt interès a tenir una seu fixa a Osona, com la té a Manresa, al Vallès, al Berguedà..., per descentralitzar el col·legi. La delegació d’Osona va ser de les primeres de la regió a obrir, el 1972, i la nostra veu és molt ben atesa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Moments estel·lars de l’interior

L’ADAG i la revolta

Revulsiu L’ADAG (Assemblea Democràtica d’Artistes Gironins) va ser un llampec en el desert de la Transició gironina. L’agrupació va saber transformar l’art en eina de convulsió i canvi amb exposicions, ‘performances’, conferències, debats i accions al carrer, i va saber impulsar una proposta que no tan sols va activar la ciutat, sinó que va omplir d’acció els mitjans de difusió

Girona
 
Oci
Neix un nou parc temàtic

Terror ‘made in Catalunya’

Cercs
 

Creen una empresa a la UdG per una química respectuosa

girona
 
Religió
Quaderns de Vida Cristiana (QVC) publica un monogràfic sobre l’acollida

Crida a l’hospitalitat

Barcelona
 

Els filtres per a ‘selfies’ són els estàndards de bellesa actuals

Barcelona
 

CiU critica la zona verda de pàrquing a Salt

salt
 

Gènova clama justícia en el comiat de les víctimes del pont

roma
 
societat

La persona morta a la riera del Palau a Rubí és un home de 43 anys

 

La llibertat dels Jordis, objectiu prioritari per a AI

BLANES