Educació

La UdG, tancada i virtualitzada

repte

La comunitat universitària, unes 18.000 persones, afronta el repte de mantenir vius, teletreballant, el curs acadèmic i la institució, un fet inèdit

Amb la impossibilitat d’acabar el curs presencialment, alumnes, investigadors i docents s’adapten a les noves exigències

“Aquesta situació no l’hem escollit i n’hem d’aprendre entre totes i tots”

La Universitat de Girona (UdG) afronta un dels reptes més importants des de la seva fundació en passar abruptament de ser una universitat presencial a una a distància. Més de 15.000 alumnes, 1.200 professors –incloent-hi investigadors, repartits en quatre grans centres de recerca– i 600 de personal d’administració i serveis han de tirar endavant aquest curs des de casa. A aquest repte s’hi afegeix la impossibilitat dels investigadors d’accedir als laboratoris. Una situació, arran de la Covid-19, que els aboca a no poder acabar presencialment el curs. I tot això sense renunciar a la seva vocació de presencialitat.

Una situació sense precedents que, segons explica José Antonio Donaire, vicerector de comunicació, els va agafar per sorpresa amb l’estat d’alarma i confinament: “Afortunadament feia setmanes que treballàvem diversos escenaris amb el 5, el tancament perllongat.” Una adaptació traumàtica que ha tingut les seves particularitats en funció del grau. Àngel Quintana, degà de la Facultat de Lletres, explica que es va fer un treball intens per recollir informació sobre com cada professor impartiria les classes i així mantenir la qualitat de la docència, sempre pensant en un confinament llarg. “A diferència d’Educació, en què les pràctiques són presencials, en el nostre cas, aquestes han estat més assumibles pel fet d’estar lligades a opcions de teletreball, com ara comunicació cultural”, destaca Quintana, que afegeix: “Un dels reptes és fer arribar materials, perquè hem de tenir present que les biblioteques estan tancades.” En aquest sentit, Xavi Sánchez, estudiant del grau de comunicació cultural, destaca: “És un fet que al nostre grau s’han preparat per al pitjor i ens han descarregat tota la feina que creuen que cobrirà aquestes setmanes tan complicades”, explica, i hi afegeix: “Personalment encara em falta acostumar-m’hi, sobretot tenint en compte que sembla que tots els professors s’hagin posat d’acord en el fet que la nostra feina consisteix a llegir.”

Un tema a part és la Facultat de Medicina. Joan San, el seu degà, explica que han hagut de fer un esforç titànic, fins i tot “èpic”, per protegir els alumnes voluntaris, que estan en primera línia, així com els metges professors que també estan lluitant contra la Covid-19 i tenen dificultats per avaluar. Un tema semblant passa, per exemple a la Facultat d’Educació amb les pràctiques. Emma Compaña, estudiant del grau de mestre en educació infantil a la UdG, destaca els professors que han estructurat les setmanes previstes de confinament amb feina autònoma cada setmana.

Albert Ruda, degà de la Facultat de Dret, admet que cada centre presenta reptes i problemes diferents, però destaca el paper de les videoconferències, les quals s’han intensificat per poder coordinar-se: “Hem fet un màster de cop, pel que fa al teletreball.” Aquest criteri el comparteix Àngel Quintana, que hi veu oportunitats de cara al futur. Amb tot, segons Ruda, hi ha al davant un escenari incert i canviant: “Ara estem buscant eines per avaluar.” Maximilian Leonardo Krumm és un estudiant de dret que valora l’esforç dels docents, destaca els alts i baixos entre ells, però qüestiona que alguns només el passin el manual i poca cosa més i, a més, els exàmens són més difícils i amb menys poc temps.

A l’Escola Politècnica Superior, Maria Àngels Pèlach, la directora, destaca que s’escolta l’estudiant a través dels seus delegats i delegades i es coordina tot el que va sorgint.” I una cosa important és que des de la direcció de l’escola s’ha demanat: “Apliquem el sentit comú i compartim els dubtes. Aquesta situació no l’hem escollit i n’hem d’aprendre entre totes i tots.”

Recerca i docència

Sílvia Simon, membre del grup de recerca Modelatge Molecular i Metodologia Mecanoquàntica, de l’Institut de Química Computacional i Catàlisis, explica que la recerca en temps de confinament pot estar afectada de manera molt diferent, i per tant, en més d’una ocasió comporta un gran replantejament. “Aquest no és el meu cas particular, ni el dels meus companys i companyes computacionals. Aquesta recerca està totalment alineada amb el teletreball, sense tenir en compte la complicació que comporta el teletreball quan hi ha fills o les connexions no són òptimes”, manifesta.

Un altre aspecte és el de la docència. A parer de Simon s’està creant un gran debat en la docència universitària perquè de cop tothom ha de treballar i estudiar en línia. Per això, i des del departament de química, i sobretot en les assignatures dels primers cursos, ja fa molt que s’apliquen les directrius del pla Bolonya; és a dir, els alumnes han de ser prou autònoms per adquirir els coneixements a partir de material de suport que els podem oferir. Simon, però, posa sobre la taula conceptes com ara: és exactament igual, per tant, la docència? I per tant, els professors potser tampoc són tan rellevants? Simon entén que sí, que són rellevants. “El paper del professor no és de transmissor de continguts, perquè aquests estan per tot arreu, sinó d’acompanyament en l’aprenentatge d’aquests”, valora. “L’autèntic valor afegit d’un professor, sobretot, és aquest acompanyament, que si és presencial es multiplica per uns quants ordres de magnitud. En les meves videoconferències no veig els alumnes, ja que poden ser més de cinquanta, però sí que permeto que ells em vegin, per, d’alguna manera, contrarestar l’efecte fred de la trucada”, conclou.

“Preparem articles científics per publicar”

J.T

Teresa Puig, professora i investigadora en l’àmbit de l’oncologia, lidera la unitat d’oncologia del grup de recerca Noves Dianes Terapèutiques (TargetsLab) de la Facultat de Medicina i explica com treballen des del confinament.

Quin és ara el seu treball?
En aquests moments de confinament, com que els investigadors del grup de recerca no podem anar al laboratori, i els metges i metgesses que formen part del grup tenen, com és evident, molta feina als hospitals, el que estem fent és reorientar la recerca. Per altra banda, la docència al grau de medicina, màster i grau d’enginyeria biomèdica la faig com puc i com me’n surto, en línia utilitzant els recursos que ens proporcionen a la universitat.
Com seria, doncs, aquesta recerca?
Bibliogràfica, més centrada en la publicació dels resultats que hem generat els darrers mesos en forma de publicació per a revistes científiques nacionals o internacionals. Ara estem en un període en què analitzem les dades generades del grup de recerca; de fet, aquesta pausa la podem aprofitar per a tasques bibliogràfiques perquè, la veritat, al llarg del dia a dia, immersos en la recerca ja més de laboratori, costa trobar aquests moments de pausa per analitzar les dades, graficar-les, entre d’altres.
Com és el dia a dia?
Fem teletreball. Mantenim reunions periòdiques a través d’una plataforma en línia per discutir els resultats i comentar-los. A la vegada estem preparant projectes per poder-los enviar a properes convocatòries nacionals i europees, entre d’altres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

631 residències confinades

barcelona

Els tests massius arriben a Barcelona pels barris de Torre Baró i el Besòs

barcelona

Obres de millora al Trueta per adequar-se a la nova realitat

GIRONA
Societat

Refugis climàtics, capítol 1

barcelona

El ciutadà vol més higiene anti-Covid al seu municipi

barcelona
Brot al Pla de l’Estany per una trobada d’amics

Brot al Pla de l’Estany per una trobada d’amics

Porqueres
Itàlia imposarà mesures als qui arribin d’Espanya

Itàlia imposarà mesures als qui arribin d’Espanya

Roma
ERWAN
TURISTA FRANCÈS

“Havia de fer un torneig, suspès per la Covid”

barcelona

Un conte solidari de set alumnes de les Alzines

Girona