Societat

ESMORZARS DE CIÈNCIA AL 7 PORTES

Els límits dels canvis genètics

Dos joves experts expliquen les noves tècniques científiques que podrien curar malalties genètiques com el càncer

També n’assenyalen els riscos, tant ètics com pràctics

La nova tècnica CRISPR/Cas9 és una revolució: permet editar el genoma de manera precisa i no caçar mosques amb canons com ara
Tenim potestat per eliminar una espècie com ara el mosquit que transmet la malària? Els límits s’han de situar en la creativitat humana
Som a l’edat d’or de la genètica clínica. Dubto, però, que els avenços genètics tinguin un accés universal. Estaran a l’abast d’unes elits
Hem ideat un sistema per garantir la privacitat del plànol de la vida d’una persona. Està encriptat i el metge l’ha d’interpretar

La societat viu esperançada amb els avenços científics, perquè han de millorar la qualitat de vida de les persones i en un futur fins i tot podrien curar malalties genètiques com ara el càncer, la diabetis i les distròfies musculars. La comunitat científica també viu la seva revolució amb una nova tècnica anomenada CRISPR/Cas9, que permet editar de manera precisa el genoma de qualsevol ésser viu, avenç que alhora ha posat en alerta els comitès d’ètica d’arreu.

Óscar Flores, enginyer informàtic, doctor en biotecnologia i director executiu de Made of Genes, i Helena González, doctora en biomedicina i comunicadora científica (que va substituir la directora de l’Observatori de Bioètica i Dret de la UB, María Casado, que va tenir un accident domèstic), van explicar ahir de manera didàctica i amena els reptes actuals, en un nou Esmorzar de Ciència, organitzat pel restaurant 7 Portes, El Punt Avui, l’Associació Catalana de Comunicació Científica i l’entitat Big Van, amb la col·laboració de La Caixa i Alumni UB.

“L’ètica és molt present en tots els laboratoris, ja que tota investigació ha de ser aprovada per un comitè d’ètica”, va assegurar González, que hi va afegir que la descoberta de la tècnica CRISPR “permet dirigir l’acció cap a un punt concret de l’ADN, i no caçar mosques a canonades com es feia fins ara, quan, per exemple, per combatre un càncer s’atacaven tots els gens”. Flores va fer un símil informàtic ben il·lustratiu amb la nova tècnica: “És com si féssim un Ctrl+C i un Ctrl+V en un embrió per modificar malalties, però aquí tenim uns límits ètics.”

Els dos científics van admetre que la tecnologia permet fer aquestes modificacions genètiques tan precises –provades en animals–, però encara calen anys d’investigació per esbrinar la manera com realment pot afectar la supressió d’un gen, quan, per exemple, la persona es fa gran, ja que “alguns gens tenen més d’una funció o bé s’interrelacionen”, segons González.

A més, Flores va assegurar que actualment “la tecnologia ha superat el raonament humà”. “Com que en alguns casos no l’entenem, no l’apliquem”, indica. En aquest sentit, el jove executiu també va assegurar que “no és tan fàcil fer els canvis en el plànol de la vida d’una persona”. Flores va detallar que, tècnicament, es poden eliminar uns gens, però després hi ha el factor ambiental, que també influeix en el desenvolupament de la persona i del seu cos. “No tenim un Ctrl+Z per desfer les modificacions dutes a terme en una població mutada”, va dir amb humor González. Tots dos van coincidir a assenyalar que no s’inverteix en investigacions que podrien crear greus discriminacions en certs països, com ara saber si l’homosexualitat té un component més genètic o ambiental.

Amb tot, l’experta en biomedicina va defensar aquesta “medicina personalitzada, com quan es van inventar els antibiòtics”. “Ara no deixaríem morir una persona per una infecció de queixal”, va sostenir González.

Entre la seixantena de comensals, es van fer força reflexions, com ara la de l’investigador i malalt de càncer Daniel Infante: “Els avenços són molt adients, però molt perillosos si després de 40 anys descobrim greus canvis com els que es reflecteixen a Parc Juràssic”.

Flores també va compartir que tota la informació del mapa de la vida d’una persona i la seva família pot ser utilitzat de manera negativa per empreses. La revolució de la seva premiada start-up Made of Genes consisteix a protegir les persones. Guarden de manera encriptada al núvol d’internet la seqüència del genoma d’una persona, i és l’única que hi pot accedir. “Per fer aquests canvis no hi ha una única ètica, hi ha d’haver un pacte social”, va cloure Flores.

25.000
gens
s’estima que conté el genoma humà.
1.000
euros
costa la realització del genoma seqüenciat d’una persona. La informació es recopila en 600 GB, un munt de dades, guardades al núvol.

El llenguatge i el cervell, en el pròxim esmorzar, al setembre

Helena González, doctora en biomedicina, havia de fer ahir el divertit i divulgatiu monòleg que acostuma a anar a càrrec dels integrants de l’entitat Big Van abans de començar l’Esmorzar de Ciència al 7 Portes, que ahir es titulava Dòping genètic: hem de posar límits a la modificació genètica?. Al final, tot i dur la samarreta del grup, no el va poder fer per un imprevist d’última hora. La científica va mostrar el seu humor i els seus dots divulgatius (amb un munt de gestos amb les mans) en substitució d’una de les convidades al debat, María Casado, directora de l’Observatori de Bioètica i Dret de la UB, que va caure a casa seva, i a la qual tothom va desitjar una ràpida recuperació.

El pròxim Esmorzar de Ciència al 7 Portes serà al setembre. El tema escollit és el llenguatge com a producte del cervell, i el cervell com a resultat evolutiu de la necessitat del llenguatge. Els organitzadors ja busquen bons divulgadors en aquesta matèria. Qui en vulgui un tast abans del debat, pot visitar la mostra Talking brains: programats per parlar, que exhibeix el CosmoCaixa de Barcelona fins al febrer del 2018. Es tracta d’un recorregut pel cervell centrat en les funcions lingüístiques.

La mostra s’inicia amb una instal·lació per demostrar que existeix un únic cervell lingüístic, però diversitat de llengües. La part central de l’exposició consta d’una cúpula que representa un cervell gegant i permet al visitant fer un recorregut històric pels diversos intents de vincular l’anatomia i la geometria cerebral a les funcions cognitives des del segle XIX, a través d’un itinerari interactiu de realitat augmentada.

A l’exterior, es pot veure una projecció que mostra com l’activitat cerebral no para mai, ni tan sols quan es troba en estat de repòs. A més a més, els visitants podran fer d’investigadors en els diversos espais habilitats en aquesta exposició de la Fundació La Caixa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Les sortides de l’àrea de Barcelona pugen un 0,85% hores abans del confinament

Barcelona

Girona suspèn les activitats culturals de Sant Narcís per les noves mesures contra la Covid-19

Girona

Nova xifra rècord de contagis a l’Estat

Barcelona

Barcelona ajorna la Cursa de Bombers fins al 2021 a causa de la covid

Barcelona

El govern defensa que el confinament municipal el cap de setmana es pot aplicar d’acord amb l’estat d’alarma

Barcelona

El Suprem obliga l’Estat a retornar als bancs els 1.350 milions de la indemnització pel projecte Castor

Alcanar

Pugen a 3.391 els grups escolars tancats, 282 més

Barcelona

Una quarantena de persones es concentren davant d’Educació per exigir més negociació, més personal i més seguretat

barcelona

Les noves restriccions contra la covid-19 frenen l’optimisme en l’economia espanyola i europea a l’octubre

Brussel·les