Societat

Bonn, la cimera realista

Merkel i Macron demanen que no s’ignorin els reptes climàtics, però admeten que no són fàcils de complir

Governadors i alcaldes es resisteixen a la decisió de Trump d’abandonar l’Acord de París

“Complir els compromisos adquirits en matèria climàtic no és fàcil, ja que hi ha en joc interessos econòmics i llocs de treball. Però no es pot ignorar que està en joc el futur del planeta i que no es pot perdre més temps”, va dir la cancellera Angela Merkel, davant el seu gran aliat europeu, el president francès, Emmanuel Macron, davant la cimera climàtica de Bonn, la COP23. Una cimera que ha adoptat format d’una etapa tècnica en la seqüència de cites multilaterals contra l’escalfament de la Terra. La decisió dels EUA d’abandonar l’Acord de París ha rebaixat ambicions i ha deixat aparcades les decisions polítiques per a la següent etapa, l’any vinent, a Polònia.

“L’escalfament global posa en joc el destí del planeta”, va dir Merkel, en inaugurar la ronda ministerial de la cimera, davant representants d’uns 200 països, però amb Macron com a únic líder destacat. Si la cimera de París va ser un aparador del multilateralisme al més alt nivell, la de Bonn s’ha quedat en una reunió entre ministres, secretaris d’estat o alts funcionaris.

Mentre els líders de l’eix enviaven el seu missatge polític, el secretari general de l’ONU, Antonio Guterres, reclamava de les potències industrialitzades la seva contribució a l’anomenat Fons Verd, una bossa comuna que, per ser efectiva, necessitarà 100.000 milions de dòlars anuals per poder fer front als danys ocasionats per l’escalfament global als països més pobres.

La cimera es va obrir el dilluns 6 de novembre i fins ahir va estar concentrada en temes tècnics, sense presències polítiques destacades, fora del desplegament de representants oficiosos dels EUA, com ara l’exvicepresident Al Gore, l’exgovernador de Califòrnia i actor Arnold Schwarzenegger, un grup de senadors demòcrates, col·lectius d’alcaldes en actiu o retirats, com el magnat Michael Bloomberg, que va ser-ho de Nova York. Tots ells van viatjar a l’antiga capital federal alemanya disposats a presentar-se com a “resistència” en la defensa del clima, davant la decisió de Donald Trump d’abandonar l’Acord de París. La consigna comuna era “Continuem dins” i sostenien que ni tan sols l’home més poderós del món, el seu president, podia deixar de banda l’opinió de tants ciutadans. Schwarzenegger i la resta de convidats oficiosos sostenen que els Estats Units“continuen” dins l’Acord de París, ja que els estats, les ciutats i les regions que representen no abandonaran la lluita climàtica. El mandat presidencial és temporal, recorden.

La delegació oficial dels Estats Units a Bonn, en canvi, és reduïda i intenta mantenir-se en l’absoluta discreció. Els pocs actes que ha convocat han estat envoltats de protestes de diferents grups. La decisió de Síria i Nicaragua de subscriure els Acords, anunciada fa uns dies, deixa els Estats Units de Trump “aïllats”. És l’únic país que quedarà fora de París, cosa que de tota manera no es farà efectiva fins a finals del 2020, d’acord amb els reglaments establerts en temps de Barack Obama en la presidència.

L’objectiu de la cimera és marcar les regles que permetin implementar els compromisos adquirits pels 200 països que han subscrit l’Acord de París. L’augment de la temperatura de la Terra no pot arribar als 2 graus fins al 2020, és el mandat global d’aquest compromís. Com es convertirà en realitat, entre una comunitat de potències més o menys incomplidores –per molt que diguin que defensen París– i una superpotència que vol sortir-se’n, és el que es debat entre experts, tècnics i representants polítics, vigilats per les organitzacions ecologistes, tan presents a Bonn com les delegacions governamentals.

En absència de Trump, Merkel va ser ahir l’objectiu prioritari de les protestes ecologistes. Els activistes de Greenpeace, entre d’altres, van fer sentir la seva veu, en conferències de premsa dins la seu de la cimera o amb diferents accions a l’exterior. Exigien de la cancellera “accions ambicioses” en comptes de repenjar-se en l’absència dels Estats Units com a pretext per deixar que Bonn sigui una més en la successió de cimeres marcades per la sobredosi de bones paraules i documents que acaben en paper mullat.

LA XIFRA

100.000
milions
de dòlars anuals per als països pobres afectats per l’escalfament és el que demanen les Nacions Unides.

De Fiji a Jamaica

Merkel segurament pensava ahir en alguna cosa menys llunyana que Fiji, que presideix la cimera que se celebra a Bonn –seu de la convenció climàtica de l’ONU–, per les poques possibilitats d’aquest país insular sota els efectes del canvi climàtic. Jamaica, una altra illa de nom exòtic, ocupa l’atenció a Alemanya. És el nom de la coalició que negocia el bloc conservador de Merkel amb els verds i els liberals, ja que els colors identificatius d’aquests partits es corresponen amb els de la seva bandera. Fa tres setmanes van començar els contactes previs entre els partits, sense avenços concrets. Merkel va marcar avui com a límit per tancar la fase prèvia i passar a converses formals. Aquesta coalició inexplorada és l’única que li donaria una majoria estable per a un quart mandat. Si no surt, l’opció més probable són comicis anticipats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Nou acord per frenar l’incivisme nocturn a Blanes

blanes

Acusa Educació d’haver-la discriminat perquè és mare

girona

La Policia de Girona aposta per un model de proximitat

Girona

Lleuger descens de les càries entre els escolars

girona

L’Amical Antics Guerrillers de Catalunya es reconstitueix a Olot

Olot
La Fundació Iluro premiarà iniciatives socials

La Fundació Iluro premiarà iniciatives socials

Acord per posar 9 noms nous a espais de la ciutat de Girona

Acord per posar 9 noms nous a espais de la ciutat de Girona

girona

El TSJC anul·la l’entrevista eliminatòria als docents

Barcelona

Madrenas veu innegociable la ubicació del nou Trueta amb la resta de l’àrea urbana

girona