Societat

ANNA CHALER

DIRECTORA DE L’ESCOLA LA MASIA, DE MUSEROS

“La llengua considerada de prestigi era el castellà”

“El model educatiu del nou govern valencià és diferent del que tenia el PP”

“Molts centres han triat fer la majoria de les matèries en valencià”

“Hi ha qui utilitza l’idioma com una arma política i en qüestiona la unitat”

50 anys d’història
L’escola La Masia celebra aquest any mig segle d’història, al llarg del qual ha estat un referent pel que fa al compromís amb la llengua i amb el país.

L’escola La Masia de Museros (Horta Nord, País Valencià) és una de les finalistes del premi Martí Gasull de la Plataforma per la Llengua pel seu compromís amb el valencià des de fa cinquanta anys.

Què suposa per a l’escola ser finalista del premi Martí Gasull?
Per a nosaltres ha estat un goig gran, perquè no pensàvem que arribaríem on hem arribat. Representa un reconeixement a la tasca feta aquests cinquanta anys, que celebrarem al novembre. Des del seu inici, la llengua ha estat un dels pilars fonamentals de l’ideari de l’escola. Va néixer amb el nom de Tramuntana, va ser la primera amb l’ensenyament en valencià del país i ha servit de model per a moltes altres escoles. Vam ser pioners.
Teniu uns alumnes amb els pares molt conscienciats?
Nosaltres sempre diem que no triem l’alumnat, l’alumnat ens tria a nosaltres. Som una escola concertada cooperativa, i els mestres formem part del projecte. Els pares tenen clar a quina escola porten els seus fills. Quan venen a les entrevistes, els expliquem clarament quin és el nostre ideari i les nostres intencions a l’hora d’educar els xiquets. Saben el recorregut de l’escola durant aquests anys, tenen clar que som gent amb estima per la llengua i compromesa, i comparteixen la nostra tasca.
En què es concreta el compromís de l’escola amb la llengua?
En l’ús del valencià. La llengua de coneixement, la que es treballarà dins de l’aula i la de relació és el valencià. Totes les notes de l’escola, a més a més, són en valencià.
Quin percentatge de valencianoparlants hi ha al poble?
Al País Valencià, als pobles es parla valencià. És la llengua dels comerços i de la gent al carrer. El problema és que la llengua que sempre s’ha vist com a important i de prestigi no era la nostra. A l’hora de parlar de coses importants i amb una persona desconeguda, es passava al castellà. Això, per sort, ha canviat. La gent s’ha adonat que la manera que els nouvinguts aprenguin la nostra llengua és utilitzar-la.
El nou govern valencià està ajudant en la recuperació de la llengua?
Sí. El model d’escola que proposa el govern és totalment diferent [respecte al PP], però no és fàcil, perquè la formació del professorat no és la que es necessita.
Com està rebent la societat valenciana el canvi?
Hi ha hagut certa polèmica. Però, quan el curs passat les escoles van escollir el programa que volien, un percentatge molt alt de la població va triar el model que aposta per fer la majoria de les matèries en valencià. També hi ha qui continua utilitzant la llengua com una arma política i en qüestiona la unitat, uns temes que ja haurien d’estar tancats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Lleu descens de la pressió als hospitals amb els indicadors estables

Barcelona

La Rambla s’omple de roses

barcelona

França avisa que bloquejarà l’accés dels ramats de Llívia a les pastures de Les Bulloses

llívia

Demanen una normativa per a hamaques en conèixer casos d’accidents mortals

girona

Pugen a 1.326 els grups escolars confinats (+62) i a sis els centres tancats (+2)

barcelona

El govern dona via lliure a la mobilitat en un intent de conviure amb el virus

barcelona

La gossera d’Olot, en estat deplorable

OLOT

La diada recupera la data, però amb nous epicentres i repartits

SALT

L’Índia pateix el rècord mundial de contagis en un dia

Tòquio